En quantes direccions es creen els vincles? Un a un? Un a dos? Un a ...?
Us faig una pregunta, capciosa, que em volta pel cap. El vincle amb la criatura quantes direccions té? Sempre és de la criatura a la mare, o de la criatura al pare? Un a un. No pot ser un a dos a la vegada? He accedit a un estudi que explica que quan un dels dos (el pare o la mare) estableix el vincle fort amb la criatura, s'allunya l'altre de les responsabilitats. Es veu que és una mena d'estratègia de compensació. En certa manera, podria ser normal, un dels dos passa més hores amb l'infant, viuen junts les activitats, comparteixen emocions. Tot plegat és difícil explicar-ho a l'altre després. I quan es relata, no és el mateix que haver-ho viscut, és clar. Sí, potser és normal, però em dol, perquè estic segura que per a la criatura tots dos són necessaris, importants, i sovint un dels dos no hi és més perquè no pot laboralment, no perquè no ho vulgui. I llavors, aquí, ja som al cap del carrer: les jornades laborals, els permisos de paternitat de 15 dies (ridículs), la diferència salarial entre dones i homes que ocupen la mateixa feina. L'enumeració és infinita. Segur que m'ajudeu. Ara bé, escric una reflexió final: el dia que les baixes de paternitat siguin tan normals com les de maternitat, les empreses contractaran tant dones com homes, perquè no pensaran en les dones com aquella persona que pot agafar la baixa per maternitat. També els caldrà mirar els homes amb els mateixos ulls.
