Era el projecte d'un cap d'estudis d'un institut, i em va semblar molt bona idea. Els alumnes que no paraven atenció a classe i que havien demostrat que no tenien cap interès a estudiar, el cap d'estudis li havia preparat una feina especial. Consistia a fer-li netejar les pintades de grafit que envoltaven totes les parets de l'institut. Seria una feina àrdua, que necessitava aigua, sabó i força de braços per fer anar amunt i avall.
El cap d'estudis es plantejava si fer-la en horari lectiu o no, però, de totes maneres, era exemplar. Es tractava de fer-li suar la cansalada, perquè s'adonés que estudiar és difícil, sí, però que més ho és encara la feina física. Si no s'esforçava a clavar els colzes, a escoltar el professor a l'aula, la majoria de feines que tindria en el seu futur passarien per suar la cansalada, directament.
La manera de demostrar-li era fent-li netejar els grafits. A més, el cap d'estudis tenia la sospita que n'hi havia que les havia fet el mateix alumne. Era una sospita per comprovar encara, però, tot i això, el projecte era el mateix.
El resultat? Si funcionava, l'alumne tornaria a l'aula convençut que és millor ser a classe prenent apunts en silenci. Si li agradava l'esforç físic, a l'institut encara hi havia uns parterres plens de males herbes.
