Lidiu en parenting

Trinitat Gilbert

El meu pare és actor i jo també

"Agafar el relleu". Així es deia el reportatge que diumenge publicava "l'Ara Tu" l'Ariadna Trillas. Hi sortia mare cuinera, fill cuiner; pare forner, fill forner; pare arquitecte, fills arquitectes. I així anar fent. Si no el vau llegir, us el recomano moltíssim perquè aclaria molts dels dubtes que els pares ens formulem sobre si fem bé o no que els nostres fills vulguin repetir el nostre ofici.

Em va encantar una frase que deiasi als pares els surt "l'instint de protegir un ésser estimat del costat obscur d'un univers que es coneix per dins?" quan els diem que millor no facin el mateix que nosaltres.

Ahir vaig anar a veure Cyrano de Bergerac, dirigit per Oriol Broggi, i em va encantar veure en Pere Arquillué com feia un petó de pare, al final de l'obra, a l'Emma Arquillué.

Si tens un pare actor de la talla de l'Arquillué és normal que t'atregui el teatre, que en vulguis formar part. Si, a més, ho fas al Cyrano, la passió es deu multiplicar per l'infinit. Quina obra! Quina senzillesa en l'atrezzo per captar l'atenció en uns diàlegs farcits de frases poètiques. Ah! no us he dit que la traducció era d'en Xavier Bru de Sala.

El cas és que he recordat que la seva filla, l'Emma, també apareixia a Mar de fons, i a Zoo. Així que segur que ja sap de què l'ofici.

El meu pare era paleta. Dels més bons. Se'l dispataven les constructores. Havia après l'ofici treballant des de ben jove. Jo volia ser com ell. Recordo que un estiu em vaig entestar a ser paleta, i ell, fart d'escoltar-me, em va portar a una obra.

És clar que va triar una obra ideal: em va portar a la construcció de l'Aquatic Paradís de Sitges. Vaig ser la primera a tirar-me pels tobogans i a banyar-m'hi. El vaig veure com es relacionava amb els companys, i tota la responsabilitat que tenia fent l'obra.

A la tornada, a casa, havia canviat d'opinió. Volia continuar sent escriptora.

No recordo si es va decepcionar o no després d'haver-me portat tot un dia amb ell, però el cas és que jo li vaig agrair tant.

Aquest estiu, per necessitat, m'emporto la meva filla gran a la feina. Ja m'ha acompanyat a tres entrevistes. I ahir, quan tornàvem amb tren, em deia:

-El periodisme està bé, però la fotografia encara m'agrada més.