Mai no tornarem a ser les mateixes

La Brenda H. Lewis assegura en el seu llibre que Mai tornarem a ser les mateixes. I, atenció, afegeix un subtítol: Ni falta que fa! L'ha publicat Columna, i us el recomano perquè és una lectura divertida, fresca, amb una traducció exquisida de la Sílvia Soler. I dic exquisida perquè no només està traduït el text, sinó la cultura que transmet, per dir-ho d'alguna manera. Doncs, bé, hi ha un fragment que no em puc estar de reproduir-vos, i ho faré sense revelar-vos-en gaire cosa de l'acció, per no aixafar lectures. El cas és que la mare acompanya la criatura a l'aeroport, perquè la filla adolescent se'n va a passar l'estiu a Londres a aprendre anglès. És llavors quan la mare diu una frase. Una única frase que és un recull de tantes i tantes frases més que no pronuncia però que pensa. La frase és: -Fes bondat, d'acord? Ja està. "Aquestes són les paraules màgiques que les mares acabem dient als nostres fills, tinguin cinc, deu o dotze anys, quan arriba el final d'un comiat". Ara bé, què vol dir exactament la frase. Què més hi afegiria una mare, o un pare, darrere de les paraules. Doncs, totes aquestes: 1. Què faré sense tu, Xin del meu cor? 2. Com pots deixar-me aquí, reina? 3. Promet-me que no permetràs que cap d'aquests adolescents hormonats de la residència et posi la mà al damunt ni per ajudar-te a baixar de l'autobús, entesos, guapa? 4. I no et descuidis d'enviar-me un sms cada nit abans de ficar-te al llit ni de trucar si passa qualsevol cosa, Xini, per això portes la Blackberry amb roaming a càrrec meu. 5. I a aquella dimonieta de l'Èlia, ni aigua. Ja saps que no et convé parlar ni català ni castellà, així que tu amb els anglesos. O millor amb els irlandesos, que pel que he sentit són més amables i amorosos. Amor...osos? Mira, millor amb ningú. Parla a classe i la resta del temps estudia, que en el fons és per això que hi vas. Total, millor que no facis amics, perquè segur que després no tornes a veure'ls i a veure si encara tindrem un drama, filla. 6. I... no t'oblidis de la teva mare, eh? Sí, ja ho sé, ja sé que sóc una pesada, però com que per a les teves coses ets així de... xinesa i expresses tan poc...qualsevol sap res, nena. 7. I alerta amb la monitora aquella, la rossa. No te'n fiïs. [...] 8. I... bé, una última cosa, bonica. És una bestiesa, però com que sóc la teva mare, t'ho he de dir: si pots evitar-ho, no vagis a cap d'aquestes festes on es reuneixen tots aquests... estudiants i beuen amb embuts, i després acaben tots al llit i algú penja les imatges al Youtube i després resultes que no te'n recordes del que has fet perquè, és clar, algú et va ficar alguna cosa a l'embut [...] Tot això és el que una mare i un pare volen dir quan recomanen als seus fills "fes bondat". I parlant de frases educatives, en la propera entrada parlaré d'un altre llibre sobre parenting. També una bona lectura fresca i divertida. Però això ja serà en la propera entrada. De moment, em torno a repassar tots els punts que la protagonista de Mai tornarem a ser les mateixes hauria volgut dir a l'aeroport quan la seva filla marxava.