Lidiu en parenting

Trinitat Gilbert

Judit Sendra, mestra, filla, esposa, germana i gran amiga

Diuen que els morts són vius mentre parlem d'ells, mentre els recordem. Avui vull recordar la Judit Sendra Garcia. Avui que l'hem enterrada, avui que hem plorat per ella, avui que hem pensat en ella gràcies a un dibuix preciós seu, vull recordar-la.

Judit, et vaig conèixer una tarda a la teva escola, el Volerany. Me'n vas ensenyar la biblioteca, perquè a l'escola de les meves filles, La Pau, engegàvem un projecte semblant i volíem saber com s'ho havien fet les altres escoles. Ens vas encantar amb les teves explicacions. La Marta Dalmau, amb qui vaig anar a l'escola, ja et coneixia, però jo no hi havia parlat mai.

Mare meva, quina imaginació! La biblioteca de l'escola Volerany és encisadora, amb aquelles xarxes al sostre que atrapen peixos o pensaments o idees llegits als llibres. Amb les iniciatives d'intercanvis de llibres per fer la biblioteca més gran, amb aquelles criatures que t'anaven saludant a cada pas que feies i amb els pares de l'AMPA, contents, que anaven folrant els llibres de tots i cada un dels volums que hi havia.

Jo t'havia vist moltes vegades passejant, ballant el ball de cintes per festa major. M'han dit que t'encantava ballar. Jo et coneixia la faceta de dibuixant i escriptora de contes. No me'n perdia cap dels que explicaves a la biblioteca Cardona Torrandell i a la Llibreria La Mulassa. El de la bruixa, amb les seves capsetes, per exemple. "Totes la decoració del conte, s'ho ha fet ella mateixa", em van dir els bibliotecaris. Que bonic, Judit!

La biblioteca Paulina, la biblioteca que, per fi, vam engegar gràcies a la vostra inspiració, et va convidar a explicar el conte.

Encara hauria de poder-te dir més coses sobre tu. No hauria d'acabar en una entrada com aquesta, però se'm fa molt feixuc. Aquesta setmana també m'he acomiadat d'un altre amic, en Pau Albornà, periodista, vitalista com tu.

Quan naixem, sabem que tindrem un final que coneixem perfectament, però no és just que vosaltres l'hàgiu trobat tan aviat. Massa d'hora. Sí. Però, malgrat la vostra joventut, heu sembrat el camí amb projectes que intentarem continuar.

Mentre ho fem, us recordarem, parlarem de vosaltres. I just per això continuareu vius. Ben vius!

Zoom