La pitjor mare del món

Anna Manso

L'Ada Parellada recomana La pitjor mare del món, el manual

El diumenge 5 de gener l'Ada Parellada, cuinera, escriptora, articulista, em va fer un bonic regal de reis, un article a l'ARA TU, recomanant La pitjor mare del món, el manual. Amb el seu permís el reprodueixo aquí.

Lliavexdesamenmapa

Ho sé, sé que esteu llegint l'article perquè el títol us ha encuriosit. Us adverteixo que si no sou pares, ni el títol ni l'article tenen cap interès. Però si teniu menors d'edat al vostre càrrec, us animo a continuar llegint perquè no només sadollareu la curiositat de saber què significa la paraulota que encapçala el text, sinó que us descobriré un llibre de gran utilitat: La pitjor mare del món, el manual (Columna), de la guionista i escriptora Anna Manso.

Es tracta d'un recull dels articles, endreçats i ampliats, que l'Anna escriu cada dissabte per al suplement setmanal Criatures, que publica aquest mateix diari. Ni puc ni vull destacar cap frase del text, perquè no encerto a triar-ne cap i transcriuria tot el llibre, de dalt a baix. I, esclar, ni m'hi cap ni a l'escriptora li faria gaire gràcia, tenint en compte que pretén vendre'ls i guanyar-se algun euro. Totes les frases són genials, agudes, divertides, hilarants, però, sobretot, terapèutiques!

El text explica que tot el que et pensaves que només et passava a tu és exactament el que els passa a la majoria de les mares del món. I que aquell sentiment de culpabilitat que et regalava una arruga cada dia i et feia agra la sang, ara et fa riure quan t'emmiralles en la quotidianitat de l'autora. Quan acabes la lectura de La pitjor mare del món (el manual), i comences a afrontar d'una manera més desacomplexada aquest concepte incommensurable: educar.

Potser continuarem sent pitjors que les mares que branden la felicitat inqüestionable de la maternitat però, en tot cas, som les millors... de casa nostra.

Gairebé he esgotat l'espai i encara no he desvelat el significat de l'enigmàtic títol. Si el voleu saber us emplaço a buscar la solució a la pàgina 88 del llibre que us recomano