D'aquí un any

L'ARA proposa als lectors i amics que expliquin què faran d'aquí un any. Per a una dona com jo, que s'autoanomena La pitjor mare del món, el futur sempre és positiu, interessant i interessat. D'aquí un any la meva filla gran estarà a punt de fer 13 anys. Algú pensarà que aquesta dada és espantosa. Doncs no. Estar a punt de fer-ne 13 sempre és millor que estar a punt de fer-ne 14. I ja no diguem 15. Anem pel segon. Estarà a punt d'acabar cinquè i tot allò d'horrible que té cinquè (deures, responsabilitat, fer-se gran) ja estarà dat i beneït. I el petit. El petit ja tindrà sis anys i mig!!!!!! Espectacular. Hauré enllestit, per fi, la fase 1. M'agrada enllestir fases. Que quines fases? Atenció:

Però continuem amb l'elucubració. D'aquí a un any els meus fills seran un any més grans (iejei) i com que avui mateix comencen una extraescolar de «tècnica de ventamenta manual», d'aquí a dotze mesos em veig jeient en una còmoda gandula, xarrupant un rom amb gel, amb els meus fills ventant-me de forma eficaç i disciplinada, mentre jo llegeixo, escric o dormo. Ah, i fa sol i tinc el mar a tocar. Ja falta menys. Va, somieu, els de l'ARA diuen que accepten totes les propostes. (http://arames.ara.cat/) No saben el que es fan.

Premi: us recordo que hi ha dues categories pel Premi La Pitjor Mare del Món. Llista d'honor i llista deshonor. Proposeu candidats i candidates. A la propera entrada us prometo ensenyar-vos la foto que em vaig fer amb una de les candidates. No, no diré amb quina.