La pitjor mare del món

Anna Manso

Canvis (2): calendari alternatiu

Fer vacances, aturar-se, ni que sigui avançant i trotant, fent i desfent equipatge per aquests mons de déu, i una exposició poc recomanable al sol em provoquen instants de lucidesa. Per això aprofito aquest miracle (o al·lucinacions) i insisteixo a dedicar aquestes setmanes a reinventar la vida dels esforçats progenitors que, com jo, arribem a l'agost sense poder dir ni fava. Avui clavaré queixalada al calendari anual, absurd, idiota i suïcida. Aquí teniu la meva proposta.

Primer trimestre

Els menors d'edat que tinc a càrrec (MEC) saben que l'autèntic Cap d'Any és el 31 de juliol. No hi fa res que cada vegada més gent reparteixi les vacances, el món torna a començar cada 1 de setembre, ens vingui de gust o no, tinguem menors d'edat a càrrec (MEC) o ens surtin taques a la pell només de pensar-hi. Així que siguem pràctics i fem que l'any fiscal i l'any real es coordinin a la veu de "Ja!" La població menor d'edat i la població que es fa càrrec dels menors d'edat us ho agrairà. El mes d'agost? No cal patir, convertim-lo en allò que ja és, un mes llimbs... Excepte per petits detalls com aquelles factures girades amb venciment en aquest mes...

Molt bé, ja tenim l'inici d'any endreçat. Ara cal prevenir els col·lapses de Nadal i de fi de curs situant-los en un lloc estratègic. Comencem amb el Nadal. A veure, ajuntar TANTES festes em va fatal. En una mesura que de ben segur aplaudirà el gremi de comerç del país (poden enviar-me vals regal al diari; botigues de material per a nadons, absteniu-vos), les distribuiré. A partir d'ara Nadal continuarà on és però Sant Esteve pot esperar i ocuparà el 6 de gener, i Reis el desplacem al 18 de febrer, per exemple. Més espai, més aire i menys atacs de nervis.

Segon i tercer trimestre

La Setmana Santa és un altre tema que pertorba les delicades ments dels MEC. La inestabilitat de calendari topa frontalment amb la premissa màxima de la psicologia infantil: la seguretat que atorga la rutina. Per quins sets sous ha de canviar cada any? Sempre que un MEC m'ho pregunta m'ennuego. No és seriós. Posem-nos d'acord i no esperem a l'atzar de la Lluna per saber si el segon o el tercer trimestre seran mortals o no. Aturem el curs el 6 d'abril i reprenem-lo el dia 16, amb temps suficient per tenir a punt un Sant Jordi espaterrant. I al llarg d'aquest trimestre celebrem Carnestoltes el 18 de març, un mes després de la nova data de Reis, i lluïm amb alegria les disfresses que els hagin portat Ses Majestats. Així, de passada, ja sabem què dir quan el típic familiar despistat ens truqui el dia abans per demanar què li compren al seu nebot.

Ja només ens queda el delicat tema de la data d'acabament de curs. A mi el 30 de juny em va perfecte. Pagar casals amb setmanes tontes i partides al mes de juny no és gens pràctic. I tampoc és tan greu. Uns dies abans haurem celebrat Sant Joan i ja, per fi, els MEC faran allò que l'economia, la logística familiar, el Banc Mundial i la troica permetin: vacances, casals, vegetar davant la tele, gaudir de l'art de reciclar ampolles de plàstic, etc.

Sé que la meva proposta és trencadora. No és casualitat que la presenti ara, en plenes vacances del Parlament de Catalunya. Diputats, ciutadans, pares i mares, meditem-hi amb un barret de panamà o una pamela al cap en cas de meditar a la platja. Quan el món torni a començar l'1 de setembre, ho decidim. Hi tenim dret, no?

Publicat al suplement Criatures. Dissabte 10 d'agost de 2013.