Per la finestra

Per la finestra

Un dels adolescents de casa s'ha traslladat a l'habitació que queda a la primera planta. És un niu, quatre passes mal comptades i una finestra enorme que dona al jardí del davant.

-no tinc amics- diu sempre -no m'agrada la gent- però sembla ser que a la gent si que li agrada ell.

Des de la cuina sento veus desconegudes que venen de la seva habitació -deu parlar per l'ordinador- penso jo - o jugar a algun joc d'aquests ens línia- i no en faig cas.

-mama tu saps que l'habitació del "solitari" està plena de gent,no?- em diu la gran que acaba d'arribar a casa.

-què vols dir?

- que l'antisocial té el seu niu que no hi cap ni l'aire...

Truco a la porta i obro discretament, topo amb dos o tres obstacles que es mouen en bloc sense massa agilitat i em trobo la finestra de bat a bat i una pila d'adolescents granissats que em miren de reüll -hem entrat per la finestra- em diu un - per no molestar-la i perquè aquest -subratlla assenyalant -lo - no ens hauria obert, diu que no vol quedar amb nosaltres.

I el de casa riu, vergonyós mentre reitera que no els ha convidat i que no li agraden les amistats i els altres fan com qui no el sent i li recorden que un any més l'han fet delegat i que venen només -no s'ho creu ni el més innocent- a presentar-li els respectes.

I surto de l'habitació i topo amb la pubilla que em deixa anar amb to burlesc -cal que sigui tan "popu" aquest nen, sinó no vol mai a ningú...

I els sento riure i cridar i cantar i em fa gràcia pensar que una finestra li ha obert un món de relacions socials, a ell, que només volia les virtuals.

Benvingudes finestres.