Sensació de confort

Sensació de confort

Dels meus quatre fills, n'hi ha un que s'assembla especialment a mi. No pels cabells o les faccions de la cara o el cos, sinó per dins i em fa de mirall una i altra vegada.

-ja torna a ser cap d'any- em diu, sense massa entusiasme.

-si...

- no m'agrada gaire

-a mi tampoc, ja ho saps.

-perquè tenim la necessitat de posar un dia per ser feliç?

- què vols dir?

- que perquè posem dies als sentiments. No sé mama, per cap d'any tothom ha d'estar content i si no ho estàs sembla que no està bé. I no m'agrada. Jo de vegades, per cap d'any no estic content, estic cansat, tinc son o estic trist i tothom diu -vinga, has d'estar content que avui és cap d'any- i em fa sentir malament per dins.

L'entenc. Som pastats en això. Els calendaris emocionals no estan fets per a nosaltres. Som muntanyes russes de sentiments que se senten atrapats en un costumari del que no podem pertànyer.

- jo -em diu ben seriós- sóc un tsunami d'emocions cada dia, no me les puc guardar pels dies assenyalats en el calendari.

- jo crec que qui més qui menys se sent incòmode en aquests dies, precisament per això, pel que s'espera que siguis o facis, per costum o tradició.

- no sóc tan estrany, doncs?

-no gens, d'entrada ets molt com jo.

-ups, això no em consola, tu ets la persona més estranya que conec, però m'agrades.

M'arrenca un somriure. Jo sóc més del temps, els dies, les estones, les que et toquen la pell per dins, aquella temperatura de confort que provoquen certes persones i no els formalismes, ni les tradicions culturals o socials.

-ser feliç perquè si, mama, cada dia si es pot- em diu amb els ulls plorosos.

L'abraço i deixa anar entre sanglotades -així, com ara-

Beneït mirall, beneïda sensació de confort.