Tots tenim present que hem de cuidar la nostra salut i trobem normal fer-nos revisions mèdiques, analítiques... També dediquem temps i espai mental a fer prevenció. Culturalment és una qüestió no només acceptada sinó clarament desitjable. Però què passa en l'àmbit de la salut emocional?
En general, encara hi ha poca consciència que els processos emocionals, la forma que tenim de reaccionar davant determinades situacions i la nostra sensació de benestar emocional siguin susceptibles de canvi voluntari. No cal arribar a fer simptomatologia per dedicar temps i espai mental a cuidar la nostra salut emocional. Els indicadors de malestar emocional, ansietat o símptomes depressius són senyals d'alarma que ens informen que hi ha determinades formes de funcionar a nivell cognitiu, relacional o social que no s'adapten al nostre sistema de construcció personal de la realitat o que malmeten la nostra identitat. Tenint en compte les conseqüències personals i relacionals que se'n deriven, tenir cura i fer prevenció en salut emocional hauria de ser una prioritat social.
De tant en tant, encara es detecta la idea que qui va al psicòleg és perquè està molt malament i, fins i tot, hi ha qui ho viu amb vergonya. Fixem-nos que, aquesta visió tan estrictament mèdica, ha desaparegut fins i tot d'especialitats com l'odontologia, la ginecologia...Fer-se revisions periòdiques en determinades especialitats és una bona manera de fer prevenció, és una obvietat. Pel què fa a la vergonya, no hem d'oblidar que a l'Edat Mitjana els mals de l'estat d'ànim eren atribuïbles a bruixeria i eren castigats. La seva cura era un àmbit reservat a la religió... Han passat molts segles, però en determinades actituds encara s'observen indicis d'aquestes creences...
I doncs, què fem amb la salut emocional? Fem prevenció? Fins i tot persones que estan patint malestar emocional des de fa temps es resisteixen a iniciar un procés psicoterapèutic que els ajudi a promoure canvis. Prejudicis? Manca de confiança? Desconeixement?
Hi ha altres elements que fan que, socialment, la salut emocional i mental tinguin encara una consideració diferent de la salut física:
- La complexitat
- La facilitat amb què tothom es veu en cor d'opinar sobre el tema, fent afirmacions, sense coneixement, amb una seguretat alarmant.
- La gran diversitat d'enfocaments en salut mental des de l'àmbit de la Psicologia, que malgrat molts poden ser complementaris, a ulls d'un profà desorienten més que clarifiquen l'objecte d'estudi.
- La manca de tradició de posar atenció a l'educació emocional, tema del qual fa ben poc que es comença a parlar a les escoles.
Nombrosos estudis posen de manifest la correlació positiva entre salut emocional i salut física en general, els efectes nocius que té l'estrés en el sistema immunològic, i com un bon clima emocional potencia moltíssim els aprenentatges. Què més cal demostrar per adonar-nos que és un tema molt important? Invertim en salut emocional doncs! Com?:
- Donant-nos espais habituals de reflexió sobre la pròpia vida, emocions i relacions.
- Seleccionant contextos en els quals la nostra identitat bàsica pugui sentir-s'hi lliure i realitzada.
- Potenciant relacions personals que ens siguin enriquidores i tenint cura del temps que passem amb les desgastants.
- Utilitzant diàriament estratègies d'autoregulació emocional: exercici físic, relaxació, mindfulness, moments de desconnexió i descans, cuidar el diàleg intern...
- Escoltant amb atenció els missatges que ens donen les nostres emocions sobre la pròpia vida i identitat, i fent accions per donar-hi resposta.
Hi ha professions (mestres, professors, educadors, metges, etc.) que, per les seves característiques, tenen un especial desgast emocional i en les quals l'entrenament emocional preparatiu i reparador hauria de ser imprescindible. No se'ns acudiria mai pensar que un jugador de futbol d'alt nivell pot sortir al camp sense haver fet un entrenament rigorós. En canvi sovint trobem molts professionals de l'àmbit de la salut o educatiu que hora rera hora, dia rere dia, la feina els demana que afrontin situacions d'estrés emocional màxim, pel qual, no fan cap tipus d'entrenament. No diguem ja quan, a més de tenir aquest tipus de professions i un cop acabada la jornada laboral, comencem la jornada de mares o pares.....
El fet de no posar atenció a la vessant emocional de la vida, no ens eximeix dels seus efectes. Les emocions hi són encara que no les tinguem presents, i fan la seva funció, en silenci, si cal.
Per això CUIDEM LA SALUT EMOCIONAL!
Milos SalguedaPsicòloga i Psicoterapeutawww.milossalgueda.com
