Fem dissabate emocional

Milos Salgueda

Aprendre i ensenyar a regular l'ansietat

11597182004_3435d67633_z Zoom

11597182004_3435d67633_z

L’ansietat és una emoció que pot aparèixer com a resposta subjectiva a la por que sentim a una situació determinada. La reacció que tenim davant aquesta por pot fer que sigui una emoció passatgera perquè tenim els recursos per afrontar-la o que es consolidi perquè no els tenim i a més la jutgem com una emoció perillosa en si mateixa, instaurant-se així en forma d’ansietat. Tant la por com l’ansietat són emocions desagradables però que poden fer una funcio positiva en la nostra vida si aprenem a regular-les adequadament i escoltem el missatge que ens dónen.

Un idea important que cal transmetre als nens i adolescents és que la por i l’ansietat són emocions naturals i adaptatives en moltes ocasions, perquè ens alerten de perills i ens preparen per actuar per tal d’evitar-los o ens activen per poder afrontar una determinada situació, per tant tenir-les és positiu. El que cal ensenyar a continuació és a poder valorar quins d’aquests perills són reals i cal que els evitem i quins no ho són i requereixen buscar els recursos personals que permetin afrontar-los.

Però és important tenir en compte que quan valorem la realitat inundats per la por o l’ansietat intenses els pensaments que tenim tendeixen a ser més negatius i catastròfics, instaurant un cercle que amplifica encara més aquestes emocions fent-les no adaptatives. Per tant un cop som conscients de l’emoció és necessari fer servir estratègies per regular-la abans de continuar pensant.

  • Ensenyar a fer exercicis de relaxació i meditació
  • Fer visualitzacions d’espais de calma
  • Transmetre confiança en els propis recursos i capacitats que permetran afrontar la situació de forma positiva
  • Ajustar expectatives

Un aspecte important en la regulació emocional és ajudar a desidentificar-se de l’emoció. Saber que “Jo tinc aquesta emoció però jo no sóc l’emoció” o fer-nos preguntes com: “què et diria l’emoció si pogués parlar?”permet prendre distància i facilita que puguem entendre quina necessitat ens expressa, hi puguem donar resposta i l’acceptem en lloc de resistir-nos-hi o negar-la.

La consciència que allò que sentim és por i és una emoció ja és un primer pas que ajuda a regular-la. Facilitar que puguin expressar-la amb paraules o amb dibuixos i identificar les atribucions que hi donen permet que els adults puguem ajudar a afrontar-la d’una forma més adaptativa i oferir recursos útils. Per tant, no és gens recomanable el “no tinguis por“ que molt sovint s’utilitza com a estratègia reguladora i que en realitat nega l’emoció i dificulta que es pugui aprendre el procés de ser-ne conscient i regular-la.

La por ens alerta d’algun perill que cal que sapiguem explorar i expressar. Algunes preguntes que podem fer per entendre-la són:

  • Quina és la situació que identifiques com un perill?
  • Quines són les probabilitats que això que consideres perillós passi?
  • Fins a quin punt és realment perillós? Per què? Què és el pitjor que pot passar? I si passa què?
  • Tu què necessites aprendre o fer per poder afrontar aquesta situació?

En els casos en què la por o l’ansietat no ens alerten d’un perill que cal evitar sinó que ens indiquen que necessitem més recursos per afrontar una determinada situació, cal invertir l’energia en aprendre’lsen lloc d’evitar l’acció i creure que no som capaços d’afrontar-la. L’evitació de situacions que subjectivament vivim com a perilloses però que en realitat requereixen ser afrontades és una de les estratègies menys útils perquè reforcen la por.

La seguretat en un mateix és un element clau per poder fer front a una por excessiva. Per tant com a pares i educadors, totes les actituds que fomenten l’autoestima poden jugar un paper molt important per afrontar situacions que poden crear ansietat.

  • Transmetre confiança en les pròpies capacitats
  • Donar responsabilitats que puguin ser assumides
  • Evitar les comparacions
  • Expressar en positiu els aspectes que cal millorar
  • Ajudar-los a acceptar els errors com a oportunitats per aprendre
  • Evitar etiquetar-los de forma negativa

Milos SalguedaPsicòloga i Psicoterapeutawww.milossalgueda.com