ESTIRADA COM SI RES

Ha passat.

Ha estat increïble.

La veritat és que no era un moment que estigués esperant en aquell precís instant tot i que quan he estat conscient del fet en si, m'ha fet feliç, he somrigut i he seguit estirada com si res.

He sentit el cabell xop, l'escalfor que la tovallola desprenia al meu cos, el tacte de la gespa als talons i ells de fons: amunt, avall, bomba, vine, vaig... Han hagut de passar un segons fins que m'he adonat:

E S T I C E S T I R A D A A L A P I S C I N A !!!!

Feia 8 estius que un dia o un altre s'escapava la típica frase entre observació de la realitat i queixa, la de Jo no era gaire de prendre el sol però ara no m'estiro ni de casualitat o la de M'encantaria estirar-me encara que fos uns segons per recordar la sensació d'estar sense fer res... I sí, ha arribat el dia.

D'aquí poc, perquè quan et queixes sembla que passa lent però passa ràpid, sentiré com obren la porta ben entrada la matinada: Mama, ja hem arribat...