Adaptació superada

Surto alleugerida. Quan dic el Bye, have a good day! em surt més espontani, estic somrient conscient que acomiadar-nos després del cap de setmana i que no plori demostra que ha superat l'adaptació. Quan s'ha despertat he dubtat, estava rondinant perquè tenia son i deia que no volia anar a l'escola... Falsa alarma. Crec que fins i tot ell ha dubtat si volia estar bé. - Mira, el teu amic. - No és el meu amic. - Però no és el que t'abraçava l'altre dia quan ploraves? - Sí, però no som amics. - I saps com es diu? Silenci. A classe deixo la bossa al seu cubicle i veig que el company de classe-no amic és en King. - Aquest nen es diu King - Quin? - El que hem vist abans. - Que no es diu Quin, es diu King! - Ah, val. Ens hem abraçat moltes vegades. Finalment m'ha dit que el reculli abans de l'hora de dinar. Suposo que quan arribi després de la migdiada es repetirà el ritual dels últims dies: Si us plau marxa, torna d'aquí una estona que m'ho estic passant bé.