Cal tota una Tribu per educar un infant

Crec que aquesta dita és del tot certa, i avui, te especial rellevància. Perquè les famílies no podem pujar els nostres fills soles, necessitem suport i en ocasions, ajut.

Per començar, la conciliació entre la vida laboral i familiar és encara una utopia i és molt difícil dedicar als nens i a la família tot el temps que ens agradaria perquè hem de pagar factures. En aquest cas, necessitem el suport d’avis i avies, de parents, amics i serveis d’acollida de l’escola per a fer compatible el nostre horari laboral amb el de l’infant. Per no parlar de vacances i dies de lliure disposició que no s’ajusten al nostre calendari de la feina. I no estic parlant de situacions extremes de professionals amb grans ambicions, penso en famílies monoparentals, per exemple, que han de fer mans i mànigues per tirar endavant fins a final de mes sense deixar d’atendre els seus fills.

Així que des d’aquí, agraeixo totes les iniciatives que tenen per objectiu facilitar que mares i pares puguin conciliar la feina amb l’atenció dels infants: empreses que flexibilitzen l’horari, escoles amb serveis de permanència, avis, avies: moltes gràcies, tots formeu part de la meva tribu.

D’altra banda, voldria destacar la importància que te que família i escola fem equip en l’educació dels infants. Un bon exemple d’aquesta col·laboració és l’Escola Mare de Déu Montserrat, de Terrassa, que implica pares, avis i fins i tot veïns en el funcionament de l’escola. Això és fer tribu! Una tribu al voltant dels nens i nenes, que s’ocupa del seu desenvolupament i que alhora els apodera.

Les famílies necessitem fer equip amb les/els mestres que s’ocupen dels nostres fills 8 hores al dia, 5 dies a la setmana, 10 mesos l’any. Perquè gairebé passen més hores amb ells que nosaltres, perquè els poden acompanyar en un entorn diferent al de casa, perquè tenen uns coneixements i una metodologia que nosaltres no tenim, perquè són persones de referència per als nostres fills i filles.

Això no significa que les famílies deleguem la nostra responsabilitat educativa en l’equip docent ni l’escola (no podem fer això). Vol dir que ambdues parts siguem conscients que compartim aquesta responsabilitat i reconeguem l’important paper que te l’altra part. I això és el que es concreta en iniciatives com les de l’escola Montserrat.

Però no és l’única. Per sort, hi ha un munt d’accions que es porten a terme que transmeten la creença de que som un equip: colles de mares i pares participant en activitats obertes com exposicions de treballs dels alumnes, entrant a l’aula per explicar contes als més petits, organitzant festes o decorant l’escola. Aquestes iniciatives són molt significatives i tranquil·litzadores per a les mares i pares, perquè ens fan sentir que efectivament, estem a prop i l’escola forma part de la nostra Tribu.