Diferents

Àngels Ponce

El que no podem oblidar

Allò que els infants realment necessiten

peus Zoom

peus

peus Zoom

peus

El Catorze.cat acaba publicat un reportatge que es diu “Aquest any nou desitjo…” , on  alumnes d'infantil i primària d'una escola de Barcelona expliquen què esperen del 2018. M’ha semblat deliciós. Aquests nens i nenes han dibuixat i escrit el que més desitgen per aquest nou any, i ho han fet amb el cor.

El resultat és un bon resum del que no podem oblidar com a mares i pares: el que més desitgen és passar temps amb nosaltres, que estiguem contents, que no ens barallem i que estiguem junts. Ras i curt.

I està molt bé que ens ho recordin tal dia com avui, en que estem pensant en la cara que posaran demà al matí quan desemboliquin aquell regal que ens ha costat tant de trobar, o que encara correm per aconseguir aquell altre que els farà tanta il·lusió o que estem patint perquè el que vàrem demanar per internet encara no ha arribat.

No cal, el que més valoren és a nosaltres i el temps que passem amb ells.

“que la mama estigui contenta” ,“anar a la platja amb el papa”, “jugar al parc amb la meva mama”, “jugar amb la meva família” “puzles a casa per jugar amb la mama”, “passar més estona amb la mama”, “cuinar amb la meva mare i el meu pare”, “anar de vacances amb la meva mare i el meu pare” “estar tots junts i que visquem feliços”, “que la meva mare tingui vacances per descansar”, ” que el meu pare, el meu germà i la meva mare estiguessin més temps amb mi”, “que el meu pare i la meva mare deixin de discutir”, “que els meus pares treballin menys i descansin més, perquè no tenen temps per treballar amb nosaltres”, “vull estar amb el meu pare més temps”, “estar més estona amb els pares”, “que els pares no treballin molt per estar amb família”, “que el meu pare deixi d’enfadar-se per tot”, “fer moltes coses amb el meu pare”, “que la meva família deixin de discutir i estiguin contents”, “que la meva mare i el meu pare no es barallin més”, “que la meva família sigui feliç”

Això és el que els nens diuen (literalment) i el que els adults hauríem de tenir sempre present.

Sobretot abans d’omplir-los de regals (materials) perquè s’entretinguin: no cal, el que volen és jugar amb nosaltres o que fem coses junts (anar al parc, a la platja, de vacances, cuinar...).

Abans d’apuntar-los a les activitats extraescolars cada dia de la setmana perquè aprenguin això o allò. Passar temps amb nosaltres els omple, els dona la seguretat que necessiten per anar pel món (sempre que estiguem presents, es clar).

Abans d’entrar per la porta de casa cansats o malhumorats per culpa del que hagi pogut passar a la feina. Els nens ens volen contents i sobretot atents, que ja som grans i hem de ser capaços de desconnectar-nos del que passa fora i comprendre que els fills necessiten que estiguem presents. Som el més important per a ells.

Abans de treballar massa hores per pagar totes les factures que ens cauen a final de mes. Potser viure amb menys ens ajudaria a tenir més temps per a ells i de més qualitat.

Abans d’escridassar-nos amb la parella davant seu, si hi ha diferents punts de vista sempre és millor parlar-ho tranquil·lament quan no hi ha els nens pel mig. Massa sovint oblidem que hi són i que ens estan mirant.

Probablement, el que els infants diuen que volen és el mateix que nosaltres vàrem somiar que seria tenir una família...que ens ha passat? Potser que amb les presses, obligacions i responsabilitats (mal enteses) ens hem oblidat del que és realment important.

Per sort, hi ha qui pensa a fer reportatges com aquest. No us el perdeu.