Nadal blanc i fred, Nadal amb el cor Glaçat

Nadal és temps de família, temps d’estimar, temps de reunir-se i riure, de menjar, i beure, temps de regals. Es respira a l’ambient: al carrer, a la feina, a la tele, a les botigues...

No cal ser el Grinch perquè no t’agradi el Nadal. N’hi ha prou amb que no t’arribin els diners per anar a tots els sopars o dinars als que et conviden, o per satisfer el llistat inacabable de joguines que desitgen els teus fills. O simplement, adonar-te que tens la casa més buida del que t’agradaria o que no hi ha tanta gent que es recordi de tu.

Hi ha circumstàncies en les que el Nadal es torna blanc i fred com un paisatge glaçat, on les llums i el soroll estan allà, lluny. On la soledat fa mal al cor, potser més que mai.

És el Nadal de les persones que son lluny de casa per feina i que no poden tornar. De les que són a l’hospital, patint alguna malaltia greu o acompanyant algú que s’apaga. De les que no tenen sostre o que viuen soles i que ja ningú recorda.

És el Nadal de les persones que fa poc (o més, és igual) que han perdut algú molt estimat: un pare, una mare, un fill, una filla, un parent, un amic...

Totes elles, aquests dies, no poden somriure, perquè el cor se’ls trenca de dolor per l’absència. I desitgen que s’acabi, que passi, perquè aquest ambient els fa mal, com una ferida que s’obre i supura. El fred se’ls posa en els ossos i no hi ha prou foc per escalfar-los...potser una paraula, un gest, una abraçada els reconforti en algun moment, però el tremolor torna quan passen els efectes.

Potser coneixes algú que pateix aquesta mena de fred aquest Nadal i si, ja sé, costa d’acostar-s’hi. No sigui cas que s’encomani, no sigui cas que et distregui de la teva felicitat, de les teves llums, del teu soroll. Però jo només volia dir-te que només tu (si, tu) pots donar-li una mica de confort, ni que sigui una mica. N’hi ha prou amb no passis de llarg. Que t’hi apropis i l’acompanyis, que seguis al seu costat perquè pugui sentir el teu escalf. No cal parlar, per si t’amoïna no trobar les paraules adequades: no pateixis, no cal dir res. Només cal ser-hi.

I a tu, que sents aquest fred glaçat aquests dies, no et desitjaré un Bon Nadal, només et desitjo que, en algun moment, puguis sentir l’escalfor d’algú que t’estimi i que la seva abraçada et retorni l’amor d’aquesta persona que un dia vas perdre.