Criatures 29/06/2013

DIA 8: En aquesta vida tothom té algú a qui admirar.

2 min

En aquesta vida tothom té algú a qui admirar. Jo, al llarg dels anys, d’admirats n’he tingut un munt, però de mirats, el que se’n diu mirats, tant sols n’he tingut un. I encara ara no sé qui és. Es tracta d’algú a qui sempre he vist a través de la finestra, just a l’altre costat del pati de veïns. L’he vist des de petita i me l’he mirat i remirat sense descobrir-li mai ni sexe, ni edat, ni afició. Senzillament hi veia una silueta asseguda en un racó il·luminat pel sol, amb el cos reclinat sobre una petita taula. Exactament com estava jo. Aquell mimetisme em trasbalsava i vaig passar d’observar a competir amb aquella estranya figura que creixia en el meu imaginari al mateix ritme que jo. Quan preparava un treball escolar, pensava que ell el faria millor, quan escrivia un guió, estava convençuda que les seves idees eren més brillants que les meves i si em preparava per una feina, se’ns dubte ell la cobejava amb un currículum més excel·lent que el que podia tenir jo. Déu meu, quina pressió! I és que això de mirar sembla fàcil, però ja us dic ara que fins i tot en una cosa tant senzilla ens fem un bon embolic. La majoria de vegades mirem enfora per acabar veient endins, i anem per la vida mirant el món des del nostre prisma particular. Que s’assembli o no a la realitat no és una cosa que jo pugui respondre, però que tots anem pel món fent l’orni, ja us dic ara que és ben cert. Això, per no parlar del que directament es fa el cec, els que són bornis en general, i la resta que més o menys ens apanyem, però que en el fons som ben curtets de mires. Aquest és el nom del fenomen que no ens permet veure més enllà del que desitgem. I de projecció en projecció, encara sort que aconseguim entendre’ns una mica. Perquè allà on un hi veu verd, l’altre hi veu carbassa. I si jo ara a l’altre costat de la finestra hi veig algú que segur, segur, ara mateix està escrivint un blog,em pregunto: Quècoi hi deu veure ell quan em mira a mi?

stats