Helena Bagué: “Teníem la necessitat de tornar als orígens i de fer una cosa íntima, un bombonet”
Més de 10 anys de trajectòria que, a falta d’actualitzar dades, n’han produït les següents: més de 1.000 concerts; 4 discs produïts dels que n’han venut més de 20.000 còpies; més de 75 milions de visualitzacions dels seus vídeos a youtube; un llibre amb 7 edicions; diversos guardons i milers i milers de nens i nenes que els admiren. Aquesta és una manera de descriure El Pot Petit, un dels fenòmens dels darrers anys del sector de la música i animació infantils, que està enllestint el procés de producció del seu proper espectacle, Les aventures del lleó Vergonyós
“Venim d’una producció, la dels 10 anys, molt grossa, amb 13 músics i una feina de producció que és una bogeria, de manera que teníem la necessitat de tornar als orígens, a fer una cosa petita, amb poqueta gent, molt ben feta, amb tot apamat. Un bombonet, vaja”. Qui parla és la Jana, bé, l’Helena Bagué que, amb en Pau, en Siddharta Vargas, són l’anima d’El Pot Petit. A finals d’octubre estrenaran Les aventures del lleó Vergonyós, que és un dels personatges més populars i estimats entre la mainada de tots els que han creat. Bé es podria dir que aquest espectacle és un spin-off dels primers espectacles d’El Pot Petit, de dins del qual en surt molta màgia i uns quants personatges, entre ells el lleó Vergonyós.
El nous espectacle d’El Pot Petit és adequat per a mainada de 2 a 5 anys i es tracta d’un format íntim i reduït, de manera que el públic pot viure de ben la vora i acompanyar el lleó a viure les seves aventures. L’Helena explica que la seva intenció també era tornar a aquesta proximitat del començament i la que experimentaven quan feien actuacions a llars d’infants: “Hem anat a grans auditoris i actuat per a 1.000 i 1.2300 persones de públic i és quelcom molt especial i molt emocionant, però em posava en el lloc de l’infant que li tocava allà dalt al galliner i no sabia si gaudia tant de l’espectacle com si estigués a la vora”.
La Juna i en Pol relleven en Pau i la Jana
En aquest nou espectacle hi ha a escena dos cantants i titellaires, la Juna i en Pol, que són els qui mostren al públic a través de la manipulació de titelles i les cançons, amb música en directe, els sentiments dels personatges que habiten la cançó El lleó Vergonyós. Helena Bagué vol deixar clar que en Pau i la Jana no són a escena: “Els actors i titellaires són la Juna, és a dir, la Mercè Munné, i en Pol, que és l’Ovidi Llorente. Nosaltres assumim altres rols de producció, dramatúrgia, direcció o escriptura de cançons”. De fet, l’Helena és co-dramaturga, co-directora i co-compositora de les lletres de les cançons de la peça, juntament amb Ruth Garcia. Davant la possibilitat que el públic no acabi d’entendre que en Pau i la Jana no surtin, Bagué és conscient que caldrà fer feina de comunicació, per tal que tothom sàpiga què va a veure, però en tot cas confia molt en la Mercè i l’Ovidi: “Ho fan molt bé, són increïbles i al públic els agradarà molt. Nosaltres volem explorar com funciona tot, sense la dependència d’en Pau i la Jana, perquè està clar que un dia s’acabarà, que tenen data de caducitat, i hem d’obrir altres camins. A mi m’encanta actuar, però també escriure i dirigir, ser al darrera. M’hi sento molt còmoda”.
La música és original de Dani López, que acompanya els dos intèrprets a escena; el vestuari és de Carme PuigdevalliPlantés, mentre que els titelles i l’escenografia són obra d’un mestre com Martí Doy. Bagué està molt contenta d’haver pogut treballar amb Martí Doy, un dels titellaires i constructor de titelles més reputats del país: “Hem tingut la sort de poder treballar amb en Martí. Feia anys que ho intentàvem, però si no era una cosa era l’altra, fins que finalment ha estat possible. Poder comptar amb la seva escenografia i els seus titelles és tenir mitja feina feta. Sembla que tinguin vida pròpia. Quan vam poder disposar de les titelles vam estar un parell de setmanes jugant-hi, explorant, veient com es movien, com respiraven… Ha estat meravellós.” Una gran part de l’espectacle s’ha construït de manera virtual, és a dir, a través de la relació on line entre l’Helena i la Ruth, que van idear tot l’espectacle mantenint llargues videoconferències, arribant als assajos presencials després del confinament, amb tota la feina feta possible.
Vergonyós, els més estimat pel públic
El Pot Petit van triar el lleó Vergonyós com a protagonista de l’espectacle perquè van detectar que era el personatge amb el qual el seu públic s’hi sentia més identificat: “Empatitzen molt amb ell, possiblement perquè en aquesta edat la vergonya potser sigui l’emoció més recurrent. Aprofitem el lleó per fer uns història nova en què també surten personatges que l’acompanyen a la cançó. Són fins a 5 personatges que ens ajuden a treballar les emocions bàsiques, així trobem, a més del lleó vergonyós, un tigre poruc, un cavall enrabiat, un hipopòtam trist i un gall molt alegre”. Cada personatge s’explica a través de la seva cançó, de manera que l’espectacle, que dura entre 45 i 50 minuts, compta amb 5 cançons noves, originals, a més de, clar, la cançó original que dona peu a la creació de l’espectacle, la del lleó Vergonyós.
A més de Martí Doy, com ja hem explicat abans, s’ha afegit a l’equip la Ruth Garcia, d’Engruna Teatre, avesada al llenguatge dels titelles de taula, com són els que treballen en aquesta producció. Garcia i Bagué són les autores del text, del text de les cançons i de la dramatúrgia i durant aquesta setmana estan treballant colze contra colze, en residència al Teatre de Salt, amb els intèrprets, els il·luminadors i els músics per tal de posar a punt la producció. La Juna i en Pol manipulen els titelles, però també actuen i trenquen la quarta paret per interactuar amb el públic.
Dani López, el compositor multiinstrumentista
Un dels aspectes dels quals n’està més satisfeta l’Helena Bagué és el fet que la música sigui en directe: “És una marca de la casa. El nostre arranjador, en Dani López, que també és l’autor de la música original, està fent quelcom increïble en aquest espectacle, que també em fa una mica de por, perquè el necessitem per fer anar les actuacions d’El Pot Petit. En aquest espectacle ha muntat dos sets, un a cada banda de l’escenografia, amb un munt d’instruments -és multiinstrumentista- que li donen un aire meravellós a l’espectacle, però em fa patir perquè s’està convertint en insubstituïble, perquè hi ha molt poca gent en aquest país capaç de fer el que fa ell.”
El Pot Petit, conjuntament amb altres companyies de música i animació infantil, com ara Pep López, Damaris Gelabert, La Tresca i la Verdesca, Pentina el Gat o Xip Xap Teatre, s’han encarregat durant molts anys de dignificar un gènere que havia arribat a ser molt menystingut -encara ho és ara-, però que ha millorat en algunes coses: “La irrupció de bones companyies ha neutralitzat part d’aquest menysteniment, d’aquest tot s’hi val, de pensar que el nostre públic no és exigent i s’acontenta amb qualsevol cosa. Ja n’hi ha prou de posar-nos en un racó de la plaça en una tarima de fireta i en condicions nefastes. Ens mereixem un escenari principal perquè és el lloc que ens toca, perquè al darrera hi ha una quantitat ingent de feina, perquè tot està molt pensat, perquè ens hi hem trencat les banyes per oferir un espectacle de molta qualitat. Què vol dir que no necessitarem llums perquè actuem a les 6 de la tarda? I tant que les necessitem! També una bona taula de so i de llums. A base d’insistir ho hem anat aconseguint i ara ja ens coneixen. Evidentment, això ha d’anar seguit d’una revisió dels caixets. S’ha fet molta feina, però encara en queda per fer”.
Endavant les atxes!
L'espectacle continua a escenafamiliar.catescenafamiliar.cat