“Teníem dues opcions, fer una cuina nova o crear una companyia, i vam crear Lazzigags”

Fa 20 anys que la companyia de teatre Lazzigags crea espectacles. Aquest 2019 estan preparant una festa per celebrar-ho, perquè l’esforç que els ha costat d’arribar fins aquí s’ha de valorar. El món de la producció teatral està ple d’obstacles i aquesta companyia, dirigida per Lídia Linuesa i Miquel Agell, els coneix bé. Ja n’eren conscients quan van decidir-se a viure aquesta aventura. De fet, el començament de Lazzigags va ser tot just després de casar-se. Els amics havien aportat diners al compte corrent i la Lídia i el Miquel van posar sobre la taula el dilema: “O fem una cuina nova o creem un espectacle de teatre. Així vam crear Lazzigags La Lídia i el Miquel riuen explicant-ho. La Lídia era mestra i pedagoga a més a més d’actriu i el Miquel també era actor. “No ens contractaven. Si havíem d’esperar que sonés el telèfon, potser encara hi seríem -diu el Miquel- així que vam decidir autocontractar-nos”.

El primer espectacle que van crear va ser un encàrrec del departament d’Ensenyament, on en aquell moment treballava la Carme Forcadell. Els va demanar que fessin el Supertot “Coneixíem bé el text, portàvem temps treballant-lo a les escoles”, explica la Lídia. “Vam fer la nostra pròpia versió i ja era un musical”, afegeix el Miquel. I és que els musicals són el seu tret identitari. Ja en aquell moment, quan encara no estaven de moda, van començar amb aquest gènere. Algunes de les cançons del Supertot les van composar l’Antoni Tolmos o el Manu Guix. “Al final, Ensenyament només ens va contractar dos bolos”, diu el Miquel. Però després, els van veure altres programadors i van poder fer circular el primer espectacle com a Lazzigags. No només va suposar la primera pedra de la companyia, sinó també posar els fonaments del que volien fer. Coneixien el teatre infantil i van voler apostar-hi.

Entre el seu repertori, hi ha obres per a públic adult, però el seu primer èxit va arribar, asseguren que de forma inesperada, amb Pipi Langstrump: “Els infants no coneixien el personatge, però els pares i mares, sí. I portaven a la canalla”, explica la Lídia, que treu conclusions: “Ens vam adonar que els espectacles infantils no només han d’interessar els nens i nenes, també han d’emocionar a les persones adultes que els acompanyen”. I aquesta ha estat una constant en els seus espectacles. De fet, en la seva última proposta, estrenada al SAT! Teatre de Barcelona aquest Nadal, Sihir i la nit de Reis, han tingut molt en compte aquesta idea. I els consta que funciona. “Les persones grans s’emocionen amb la il·lusió de la nit de Reis, connecten amb l’infant que sempre hi ha a dins de cadascú, i les criatures viuen l’aventura com a protagonistes”, explica la Lídia. Però fins i tot en la lectura infantil hi ha diversos nivells, perquè també canvia la percepció entre les diferents franges d’edat. Sihir i la nit de Reis compta amb un personatge de 13 anys que permet picar l’ullet a aquesta edat tan difícil. Tot i la complexitat de l’entrada a l’adolescència, Lazzigags Reconeixen que hi ha un problema amb aquesta franja d’edat, perquè és quan deixen d’anar al teatre. No van amb la família, però tampoc hi van sols. “Calen espectacles per aquestes edats, però quan els produeixes, els programadors no te’ls compren perquè pensen en la taquilla”, lamenta el Miquel. La Lídia apunta a solucions que anessin més enllà de l’argument, tot i que també cal cuidar-lo: “Es podria programar teatre per a aquestes edats a uns horaris en què el jovent pogués anar en grup però sols, sense pares i mares, i que tinguessin un espai com una mena de bar on poder estar i que es poguessin endur crispetes… El que volen és ser protagonistes de la seva pròpia història i cal fer propostes en aquest sentit”. Tenen la convicció que per afrontar aquest repte cal una acció conjunta de les companyies i de l’administració, tant de l’àmbit cultural com de l’educatiu.

En 20 anys han vist com canviavem moltes coses. Una de les més pràctiques és la gestió del material de difusió. “Abans, havíem de gastar-nos un dineral en fer fotografies, els dossiers en paper calia enviar-los per correu i ni pensar-hi en tenir vídeos!”, recorda el Miquel. Però l’evolució no és només tecnològica. La Lídia afirma que els gustos del públic també han canviat molt: “La gent demana ritme, tot ha de ser ràpid, has de donar molts missatges en poc temps. Es veu en el cinema i en les sèries, les d’abans ens resulten ara avorrides i lentes. Això també passa amb el teatre”.

Lazzigags fa 20 anys. Faran una festa amb tota la gent que hi ha treballat al llarg de dues dècades d’obstacles, èxits i reptes, grans reptes. Els musicals tenen la dificultat afegida que costen molts diners de produir i això no sempre s’entén per part de la gent que programa a les sales de teatre. Però continuen, perquè el ritme no pot aturar-se. Ara, portaran un altre dels seus èxits, Tom Sawyer detectiu I després d’estrenar Sihir, ja tenen en ment un espectacle per adults i al 2020, segurament es posaran amb un altre d’infantil. Probablement, si s’haguessin decidit per una cuina nova, no haguessin alimentat tant.