Un viatge fantàstic i una bruixa complicada
Aquests dies de festa hem anat al teatre Condal a veure el Màgic d’Oz. En tota la pandèmia no havia anat al teatre amb els nens i no sé si va ser per la il·lusió que em feia o que tenia “mono” de teatre (o que em faig gran, que també pot ser) però ho vaig gaudir com mai. Per això ho he volgut compartir amb vosaltres. Ja sabeu que en alguns espectacles infantils sovint els pares hi anem simplement d’acompanyants i ja en tenim prou si a ells els agrada. Però el Màgic d’Oz et fa passar una gran estona, tinguis l’edat que tinguis.
No recordava gaire la història però sí que havia vist de petita la pel·li de Judy Garland. Per sort, no s’hi assembla gaire. El llenguatge és modern, les cançons són molt canyeres i la bruixa de l’Oest (Mercè Martínez) va aixecar a tot el públic amb una marxa que ni a Llinars. Em va flipar el seu personatge i té tota la raó que les bruixes no són dolentes són... complicades. També hi ha una part interactiva amb el públic que us agradarà. No us vull fer gaires spoilers però dir-vos que tant la bruixa com la lleona em van robar el cor i que tot l’espectacle passa volant.
Hi vaig anar amb els fills d’11, 9 i 5 anys. Em va saber greu no haver portat el gran (14) perquè per molt que hagi volgut mirar el Cap d’Any amb el youtuber Ibai (algú més a la sala?) i estigui adolescent total, sé que li hauria agradat. El de 5 anys vaig pensar que era “just” però em vaig equivocar. Diria que va ser a qui més li va agradar. Era el seu primer teatre de “grans” i la careta d’al·lucinat de veure balls, fum i personatges davant dels seus nassos i no en pantalla, em va fer pensar que a partir d’ara serà “teatreru” per sempre. Tots tenim aquest moment a la vida, no? A mi em va passar amb Mar i Cel. Tenia 12 anys i a l’acabar tenia la sensació que era el millor havia vist mai. Crec que no parlem ni encomanem prou el plaer que suposa anar al teatre. I en els temps que corren és un bàlsam que et carrega d’energia i t’acosta a l’enyorada antiga normalitat.
El Màgic d’Oz es pot veure al Teatre Condal fins al 31 de gener. La cultura és segura i és veritat. Tothom, grans i petits, portava la mascareta ben posada, sortida esglaonada per files i distància entre grups familiars. En el nostre cas vam anar a una sessió de matí on ja sabeu que sempre hi ha menys gent. Si les noves restriccions us ho permeten us ho recomano molt perquè és un espectacle que deixa als nens al·lucinats, fa cantera i crea nou públic. Perquè el que t’agrada de petit et marca per sempre.