Els sopars d'amigues

M'encanta sopar amb amigues. Diria que és la millor teràpia per sobreviure a la feina, a la vida i a les llargues jornades on és impossible conciliar res. Quan et sembla que ja no pots més i que el millor pla és empijamar-se i dormir d'una tirada arriba un sopar d'amigues que et recorda que no, que el millor pla sempre és riure fins les tantes.

I sí, no ens enganyem, quedar ens fa un pal que no vegis. Mai trobem data, mai ens quadra a totes. Intercanviem molts missatges en un grup on hi tenim la que pot sempre, la que no pot mai i la que no diu res fins que ja està tot lligat. Arriba un punt que penses que serà impossible encaixar-ho però finalment, després de les respectives emoticones d'aplaudiments i flamenques, tenim lloc i data.

Durant tota la setmana esperem la trobada. Però arriba el dia assenyalat i per algun estrany motiu ens entra una mandra infinita perquè la setmana a la feina ha estat de bojos o tenim un fill una mica tou. I si dic que no puc? Al final, sense ganes d'arreglar-nos gaire, anem al sopar amb texans i amb la nota mental de tornar aviat a casa.

Per sort, ni tornem aviat ni estem tan cansades com ens fa creure la rutina. Després dels primers deu minuts on ens posem al dia, recuperem els temes de sempre i aparquem la feina, els fills i el mòbil. I el més important, no només recuperem la connexió amb les amigues sinó que ens recuperem a nosaltres mateixes. Com diu la meva amiga Anna, ens hem inventat un món fet a mida on ens escapem de tot allò gris que ens envolta.

Als sopars d'amigues deixes de ser mare, esposa, filla, amant, administrativa o mestra. Deixes tots els rols per tornar a ser tu. Per riure't de manera compulsiva i terapèutica de tu mateixa, dels grups de whats de mares, del nòvio de la universitat o de temes dels que ja has rigut mil vegades però encara et fan la mateixa gràcia o més. T'oblides que vas en texans o que fa sis mesos que no vas a la perruqueria. I què. Ara tot s'arregla amb un parell de filtres a les fotos.

I quan acaba el sopar totes diem convençudes això ho hauríem de fer més sovint i que no pot costar tant quedar. Però és igual si triguem dos mesos o sis. Totes sabem que ni una sessió a un spa ni una marató de Netflix poden superar sentir-se estimada i envoltada d'amigues.

Va, busquem data abans de la Setmana Santa, no?