“La pobresa de temps té rostre de dona”

Són les 3 de la matinada i estic desperta. És l’hora que m’acostumo a desvetllar i mira, en comptes de donar voltes al llit, em poso a corregir. Ho sé, molt malament, però si no ho acabo no dormiré tranquil·la. Hi ha moments en els quals tinc la sensació que no arribo a tot i em falta temps; i per això decideixo parlar d’aquest tema amb una antiga alumna meva, la Marta Junqué. Té 34 anys, és politòloga, és mare i lluita perquè tenir temps sigui un dret i no pas un desig. És la co-coordinadora de la Barcelona Time Use Iniciative for a Healthy Society, on vetlla per implementar Polítiques del Temps i perquè hi hagi la consciència i el compromís de garantir que tenir temps no sigui un luxe a l’abast de pocs. Perquè, siguem realistes, el dia no té prou hores per treballar, tenir cura dels fills, descansar o buscar estona per les aficions o les amigues. Un tetris impossible on les peces no encaixen.

Marta, no hi arribo.

— Totes les persones tenim 24 hores al dia, però tenim la sensació de no arribar tot. Per això, intentem sensibilitzar a la població per poder millorar el nostre ús del temps. Al millorar els usos del temps, i anar més descansats, també som més productius i a la vegada estem més implicats amb la nostra família i amb la societat. Assegurar el dret al temps és clau! A més, els estudis indiquen que les dones catalanes dormim poc i malament.

També reconec que soc molt noctàmbula.

— No tots tenim el mateix rellotge intern. Per exemple, els adolescents tenen els ritmes canviats: rendeixen més de nit i els costa matinar. Les polítiques de temps poden ajudar a adaptar-nos millor a aquests ritmes. Per exemple, en alguns països hi ha l’opció de la Late School, on les classes comencen més tard. El descans és molt important, els cronobiòlegs (que van guanyar el premi Nobel de Medicina el 2017 per aquest descobriment) ja ens adverteixen dels riscos que té per a la salut. Sovint mengem més tard del que ens demana el cos i dormim menys hores i això implica cansament, problemes de salut, i poca productivitat.

Hem de fer pedagogia per canviar-ho.

— I tant! S’ha de fer molta pedagogia del bon ús del temps i sensibilitzar a tothom. És moment de fer un canvi de mentalitat a nivell empresarial, educatiu i social. Per exemple, a nivell empresarial, cal evitar tantíssima presencialitat, donar flexibilitat d’entrada i sortida de la feina i garantir el dret a la desconnexió digital per evitar estar contestant correus de nit o atendre missatges fora d’horari.

És que l’allau de missatges és imparable.

— Per això cal regular-ho per evitar abusos i cal molta sensibilització ciutadana. Oi que sabem què és menjar saludablement? com és que no sabem com fer ús del temps d’una manera més saludable? Els horaris actuals no són saludables i cal canviar-los. Necessitem donar la volta a com organitzem el nostre temps. Es fan petits passos per avançar una mica els horaris; per exemple, les botigues a l’hivern tanquen una hora més aviat que fa uns anys, però cal accelerar-ho. Amb la pandèmia hem vist que és possible anar al teatre més d’hora, sopar més aviat, tenir temps per descansar i viure més a poc a poc. Mica en mica anem prenent consciència de la importància de tenir un temps saludable perquè això ens permetrà avançar com a societat.

I en això treballeu, en donar visibilitat el dret al temps.

— Treballem per fer del dret al temps, un dret de ciutadania, és a dir, que tenir uns usos del temps saludables no sigui un luxe d’uns pocs, sinó una opció per a tothom. Les dones catalanes i espanyoles són de les més estressades de la Unió Europea. La pobresa del temps té rostre de dona. La darrera enquesta del temps de Catalunya indicava que els homes tenen de mitjana 44 minuts més de temps lliure que les dones al dia, que sumen 11 dies a l’any! Això representa una gran desigualtat i acaba provocant que la salut mental i física de les dones sigui pitjor. És important fer-ho visible i reclamar horaris més coherents. Per això ens hem compromès a fer un llibre blanc de bones pràctiques on hi hagi exemples concrets per assegurar el dret al temps.

És moment de canvis i moltes de les propostes de les noves Polítiques del Temps s’impulsaran conjuntament amb més de 100 organitzacions mundials en els propers anys. Perquè el temps és allò més valuós que tenim i quan el perdem... és irrecuperable.