Només em passa a mi?

Sovint em passen coses que em fan pensar que tenir fills m'ha deteriorat alguna neurona o bé que m'he fet molt gran de cop. Necessito compartir-ho amb tots vosaltres per verificar que sí, que tot això ens passa a tots.

Necessito dir el nom de tots el fills fins que encerto el nom que toca. De debò. Pensava que això només passava a les àvies. Tinc el nen davant, sé perfectament qui és, però tot i això el meu cervell es nega a encertar el nom a la primera i repasso la resta de germans. A vegades només dic la primera síl·laba i vaig canviant. O directament dic un nom que no toca fins que l'afectat diu amb cara de circumstàncies: sóc l'Albert.

La nevera s'ha convertit en un suro informatiu. Tinc tantíssims papers i dibuixos enganxats a la porta de la nevera que ja no recordo si era blanca o d'acer. Calendaris, horaris d'extraescolars, dies d'esport i el menú del menjador. Entre aquest cúmul d'informació de tant en tant s'afegeixen altres paperets tipus "portar fruits de la tardor". Arriba el dia assenyalat, entaforo quatre nous a la motxilla i després m'adono que els altres nens han portat cistelles amb magranes i caquis. Caquis. Ostres tu, jo amb prou feines havia llegit el paper.

El tema dels polls deixa de ser tabú. Abans de tenir fills pensava que només tenien polls els fills dels altres. Il·lusa de mi. És urgent que hi hagi un esprai que els mati al moment i acabar amb aquest tema amb un sol click. Només que un es grati, a casa nostra es disparen totes les alarmes com en una central nuclear. I ràpidament minimitzem el fill de torn amb un barret de dutxa dels hotels i creuem els dits molt fort perquè el tema quedi en un sol afectat.

Les tovalloletes humides són la resposta de tot. Fa 9 anys que en porto a la bossa i de debò són polifacètiques. Enllustrar les sabates, netejar mobles, refregar iogurt que ha caigut al sofà. El dia que surti de casa sense bolquers i tovalloletes no me'n sabré avenir. Ha de ser fantàstic tenir una bossa endreçada, sense objectes de nadó i sense molles de galeta enganxades a tot.

Necessito una app de Meetic per mitjons. Tinc infinitat de mitjons sense parella i mai sé de qui són els calçotets. Els qui teniu fills molt seguits ho enteneu, no queda clar si són petits, grans o mitjans i no tinc ni idea de quin dels fills poden ser els mitjons d'esport o els calçotets del Barça. Emprenedors del món, ajudeu-nos.

Ens encanta ser molts. Arriba el dia que els dos fills grans marxen de colònies amb l'esplai. La resta de pares somriuen i et miren a tu amb cara de circumstàncies: "oh, tu encara et quedes amb dos". El que no saben que per nosaltres, estar amb dos és com anar de balneari. I és que no estem acostumats a tanta pau. La realitat és que els pares de família nombrosa semblem tartamuts amb els noms, perdem tots els mitjons i ens hem hagut de fer de la lliga antipolls però en el fons... ens encanta ser molts.