Les meves amigues

No sé si heu vist aquesta sèrie –Las de la última fila– però, resumint-ho molt, tracta de cinc amigues que marxen de vacances a Cadis i totes van rapades. Sí, porten els cabells curtíssims per solidaritzar-se amb una del grup, malalta de càncer. Quina? És igual, quina. El que passa una ho passen totes.

Aquesta història m’ha arribat molt. Al nostre grup d’amigues també ens va tocar lluitar contra la gegantina C que ho emboira tot. I justament aquest octubre la Cati n’hauria fet 50. Es va morir fa vuit anys. Nosaltres seguim més unides que mai perquè en el joc de la vida cada vegada estem passant pantalles més difícils. Hem vist néixer els fills, hem fet vermuts virtuals confinades, ens hem acompanyat en les separacions de parella i darrerament ens estem abraçant fortíssim perquè comencen a faltar els nostres pares.

Però sabeu què? Sempre dic que les amigues són com el pal del Tetris, simplifiquen molt el caos vital. Quan tot s’acumula i els dies es fan bola, arriba una trobada o una escapada juntes que ho posa tot a lloc i t’omple d’energia. No hi ha res que sigui més terapèutic que un bon fart de riure. Les parides de sempre són com el bon vi, han millorat amb el temps i ens fan riure encara més fort. És aquella sensació de zona de confort on pots reprendre la conversa com si no fes quasi mig any que no quedem. I el dia que ho fem, elles són casa.

Una comunitat de dones molt potent

Em sembla que les dones de la meva generació potser conciliem fatal i cuinem pitjor però tinc la sensació que tenim més amigues que les generacions anteriors. Ens estimem molt i hem creat una comunitat de dones molt potent. A partir de certa edat comences a valorar més que mai la teva amistat amb altres dones: les de la universitat, les de la feina, les mares de la classe o el grup que vàreu seure juntes a l’última fila tota l'EGB.

A mi em cau la bava quan surto a sopar i veig moltes taules d’amigues o l’altre dia al teatre (vaig anar a veure La trena, i si no l’heu vist ja esteu trigant) quan em vaig adonar que la majoria del públic eren grupets d’amigues. Crec que això és un exemple i una lliçó brutal per als nostres fills, veure com cuidem i com és d’important per a nosaltres l’amistat.

I si heu arribat fins aquí, és moment d’enviar un whatsapp al vostre grup d’amigues (al gran o al petitet on només sou tres o quatre per fer salseopremium) i posar data per quedar. Per sortir a sopar o per ballar Despechá. O només us cal posar "Us estimo molt!", sense explicacions. Elles ja saben de què va.