Del tema dels aniversaris n'hem de parlar

Això dels aniversaris és un temàs. És la mili de la maternitat, tothom ho ha patit i tothom explica les seves batalletes. Tipus, deu euros poseu vosaltres? Nosaltres cinc. I així en bucle amb tots els detalls dels aniversaris. I ja sabeu que de maternitat no en sóc cap experta, però d’aniversaris? Amb 4 fills sóc nivell or, usuària premium.

D’entrada hi ha una cosa amb la que tots estem d’acord. Fan molt mandra. Un pal de morir-se. Solució: no anar a cap. Ho veig, eh? però és que els nens hi volen anar, són els seus companys i s’ho passen molt bé. A la pregunta, m’has apuntat a l’aniversari del Pol, mama? Silenci i cara trista. Mireu, no sóc de pedra i contesto ràpida al whatsapp: apunta el Marc!

Perquè tot comença quan de sobte t’inclouen a un nou grup de whatsapp amb l’atractiu títol: "aniversari Pol". Comencen a aparèixer diferents números no identificats (però això és culpa meva de no guardar els contactes a l’agenda) i la data i hora de l’esdeveniment. Primer punt de conflicte: convidar a tota la classe o a un grup d’amics més petit. Aquí he vist de tot però a l’etapa infantil acostumen a convidar a tothom i com més gran es fa el nen, més selectiu es torna i menys convidats té l’aniversari. Els pares també col·laborem amb frases contudents tipus: per l’aniversari convides a tres amics i PROU. Menys és més.

Etapa dos: el regal. Quasi sempre es fa un regal comú i el compra una generosíssima mare voluntària. Dic generosa perquè pot passar que hi perdi diners o fins i tot hagi d’exercir una mica de cobradora del frac. Ah, i perdoneu el micromasclisme al parlar només de mares però porto 12 anys en la roda de hàmster dels aniversaris i ara no recordo cap cas de pare comprador de regal. Not all men, d’acord, però tema regals? Mares.

Total, que la mare de torn ho compra i jo faig un bizum. Sí, en això hem convertit els regals d’aniversari. Pura màgia. Si no fem bizum li donem els diners de manera discreta com si fóssim traficants del Bronx i murmurant: els diners del regal. Però també penso que el regal comú és més pràctic que portar molts regals petits i celebrar aquella cerimònia de vassallatge on els nens es posen en fila i van donant tots un paquet. Un únic regal de part de tots i llestos. L’única pega que hi veig és que els meus fills mai tenen gaire clar què han regalat i em pregunten molts cops: jo què regalo? Quin és el meu? Un bizum fill, un bizum.

Etapa 3: la festa. Aquí arriba la pregunta més important i que llenço a l’aire: a quina edat els deixeu sols a la festa? A P3 els pares encara ens quedem (la il·lusió de la novetat, les primeres festes, fer alguna foto) però... en quin moment els deixem gaudir de la festa sols i els anem a buscar al cap d’un parell d’hores? A Primària? O us quedeu sempre?

Aniversaris als xiquiparc, partides de bowling, tardes de cinema, hípiques, tirolines i festes de l’escuma (sí, jo també vaig flipar). Parcs, rocòdrom, tallers de cuina i alguna festa a casa. Disfresses, bombolles, maquillatges, ninots gegants i balls de tot tipus.

Expliqueu-me com ho feu. Si celebreu en un dia tots els aniversaris del mes o tots els de l’any. Si feu bizums, regaleu sempre llibres o no feu cap regal.

Perquè això dels aniversaris, mares, és un temàs.