BELÉN GINART

“A aquest nen no el suporto!”

Els pares han d’educar els fills en el respecte, però forçar amistats no dóna cap bon resultat

“A aquest nen no el suporto!” Gestionar  el rebuig / FOTO: GETTY Zoom

Atots ens passa. Evitem compartir ascensor amb el veí del cinquè perquè no suportem la idea d’haver-li de donar conversa, o ens irrita aquella companya de feina a qui, sense que ho puguem entendre, tothom troba meravellosa. De la mateixa manera que assumir la pròpia incapacitat per agradar a tothom és un gran avenç en l’escala evolutiva, ningú s’hauria de posar les mans al cap quan dues criatures eviten jugar juntes perquè no s’avenen. Però als pares sovint els pot costar d’entendre l’antipatia entre el seu fill i un company de la classe, o amb l’infant d’aquella parella amb què tant s’aprecien. Aprendre a gestionar-ho pot ser una tasca complicada. La clau, diuen els experts, és educar en el respecte i ensenyar habilitats socials. Però també evitar forçar amistats.

“Als nens els hem d’explicar que tots som diferents, i que la diversitat enriqueix”, assegura Sergio Ponce López, psicòleg infantil i docent. “Que dos infants no s’avinguin no significa que no puguin compartir el mateix espai. Per exemple l’aula. En canvi, s’ha de respectar que al pati no juguin junts, perquè han de poder decidir amb qui es relacionen en el seu temps d’oci. I sempre cal vigilar que el seu desencontre no desemboqui en situacions de bullying ”.

Alexandra Sierra, psicòloga infantil i juvenil d’ISEP Clínic Barcelona, destaca que les habilitats socials no comencen a adquirir-se fins als tres anys, en un procés de durada variable en funció de cada infant. Sense aquestes habilitats és impossible mantenir un bon equilibri entre l’espai íntim i privat i la dimensió pública de la persona. I quan aquest equilibri no està ben assolit, l’infant pot mostrar una baixa tolerància a la frustració, per exemple en constatar que l’altre no s’avé als seus desitjos.

Què poden fer els pares per ajudar un nen que en rebutja un altre, que declara obertament que no vol ser amic d’algú? “Els pares han de valorar les idees, les opinions i els desitjos del nen. I l’han d’ajudar a reconèixer les coses positives d’aquell a qui rebutja. A més, se li ha d’ensenyar a negociar, a argumentar i a buscar solucions”, explica la psicòloga.

Pares mirall

I com sempre, és fonamental predicar amb l’exemple: que l’infant vegi com els pares cuiden els seus amics i no malparlen de terceres persones. I també han d’ensenyar-los a identificar el seu malestar, que a la vegada és el camí més directe per trobar solucions. “Moltes vegades l’infant no sap expressar què li passa, no és capaç de dir per què no li agrada algú. Si l’ajudem a verbalitzar-ho haurem fet el primer pas per reconduir-ho”, afegeix l’experta.

En qualsevol cas, Sierra remarca la importància de deixar espai a la criatura i respectar que no li agradi algú. “No podem forçar una relació si el nen no vol. En cap cas se l’ha d’obligar”. Un cop fetes totes les reflexions pertinents cal abordar amb naturalitat els desencontres. “Com més importància hi donem, més gran es fa el tema i es pot arribar a descontrolar. Si l’infant veu que les seves enrabiades es prenen molt seriosament, pot acabar desenvolupant un trastorn negativista desafiant que s’extrapola a molts àmbits. El nen pot agafar la pauta de la transgressió”.

Buscar solucions

A vegades, la desafecció entre infants provoca situacions incòmodes a la resta de la família. Com quan l’infant demostra una tírria infinita cap al fill d’uns coneguts amb qui compartim temps d’oci. “Cal fer-li entendre que els pares no deixaran de veure els seus amics”, explica Sergio Ponce López. L’expert recomana buscar alguna activitat per compartir entre tots, pares i fills, que sigui agradable per a totes les parts. “És possible que encara que un nen odiï el futbol i a l’altre l’entusiasmi, tots dos comparteixin l’afició a un joc determinat”, diu el psicòleg i docent. Practicar-lo de manera conjunta és la manera de buscar associacions agradables, “buscar aspectes positius entre iguals”, afegeix.

El psicòleg destaca que, per molt que els infants hagin manifestat animadversió, els pares no han de consentir de cap manera que el conflicte arribi a esclatar amb violència: “Si això passa s’ha de buscar una resposta immediata i proporcionada al que hagi passat”. I també caldrà parlar dels fets, però sempre tenint en compte el caràcter i les necessitats de l’infant: “Si és molt impulsiu i s’ha posat molt nerviós, caldrà esperar que estigui més tranquil”. Alexandra Sierra comparteix la mateixa opinió. Però també pensa que en cas que sigui necessari imposar un càstig “ha de ser immediat i cal mantenir-se ferm a l’hora d’aplicar-lo”: “Si els pares no són conseqüents amb els propis límits, els infants acaben per no fer-los cas”.

Gestionar el rebuig

Els infants necessiten sentir-se part d’un grup d’iguals. Però quan això no es produeix, quan se senten rebutjats, poden desenvolupar problemes d’autoestima. “L’infant dirigeix cap a ell mateix les emocions que li projecta el grup”, explica Alexandra Sierra. Sota el seu punt de vista, la tasca dels pares hauria d’estar acompanyada per la de les escoles, però sovint no es produeix aquest treball conjunt. “A les escoles s’hauria de prestar més atenció a qüestions com l’assertivitat i la resolució de conflictes, però massa sovint els centres miren cap a un altra banda en aquests temes”.