PALOMA ARENÓS

Uns angelets! Per què es porten millor fora?

Les criatures se solen portar millor quan són fora de casa perquè les normes són més relaxades i se’ls permet fer activitats diferents de les habituals

“No ho entenc. L’hem deixat el cap de setmana a casa dels cosins perquè hem tingut una urgència hospitalària amb la meva mare i s’ha portat genial. Ha fet cas als meus cunyats, ha menjat de tot. Fins i tot s’ha acabat el lluç per sopar! I mira que a casa no para quiet ni un moment i menja com una puça”. La que s’exclama així és la Mariàngels Puga, la mare del Pau, de 8 anys, al·lucinada amb el bon comportament del seu únic fill. L’Anna i el Sergi, els cunyats, asseguren que el petit “és un encant i no ha donat cap problema” i no entenen per què la Mariàngels està tan esverada.

Però el que li ha passat al Pau és força normal, segons els experts consultats. Les criatures se solen portar millor quan són fora de casa -a l’escola, en unes colònies, amb els avis, amb els tiets, amb uns veïns...- durant un període curt i concret perquè les normes solen ser més relaxades i se’ls permet fer activitats diferents de les habituals. Són com angelets, fora de casa.

L’educador infantil Javier Pizarro explica: “Quan els nens es troben en un context de referència, que ja coneixen, en el qual se senten estimats i saben que seran atesos, com pot ser a casa dels avis, poden sentir-se malament una estoneta, però de seguida s’ho passaran bé”. En aquests casos, a més, hi ajuda la novetat i que saben que faran activitats divertides i diferents amb ells. “Si els nens es queden bé i contents amb algú és que han desenvolupat un afecte segur, que confien en aquesta persona que els cuidarà”, detalla Pizarro.

Qüestió de confiança

Però en el cas de nens que sembla que els és igual quedar-se amb una persona que amb una altra, tenen una afecció insegura, inestable. “Que li costi anar-se’n amb un adult desconegut és normal, és bo, perquè no sap qui és, s’adona que no és de la seva família, de confiança -detalla l’educador-. Si confies en la teva mare o la sogra transmets al teu fill aquesta seguretat, mentre que si te’n vas amb desconfiança o intranquil·la el nen ho nota”.

Una bona manera de facilitar la tranquil·litat de les criatures quan s’han de deixar amb algú fora de casa és fer-ho de manera gradual, augmentant el temps d’estada cada vegada, ja que els petits no tenen el mateix marc temporal que els adults i no entenen conceptes com “Tornaré d’aquí tres dies”, asseguren els experts consultats. Tots destaquen la capacitat adaptativa dels menuts, però també recomanen facilitar-los l’adaptació en relació al cuidador. Sempre que sigui possible, esclar.

La valenciana Mari Carmen Usó i el seu marit fa més d’una dècada que acullen dos dels seus néts uns dies per vacances. Ara que els nens tenen 11 i 13 anys i són força autònoms tot surt rodat, però els primers anys va haver-hi algun moment complicat. “Tot ho tenim molt organitzat: la compra, el temps de preparar els àpats, excursions diàries al riu perquè es cansin, anar a banyar-nos a la platja o a la piscina, l’hora dels deures, de la tele i el joc i d’anar a dormir... Sempre han sigut molt obedients i ens ajuden en el que poden. Però si algun any els seus pares venien el cap de setmana del mig i tornaven a marxar teníem un autèntic drama. Els nens s’ho passaven fatal, així que ja no els ho de deixat fer més”, apunta la Mari Carmen, somrient.

La pedagoga i psicòloga Esther Garcia té clar que quan els nens són fora de casa “els límits són més flexibles”: “Els avis o els tiets no els exigiran les mateixes responsabilitats que a casa, i més si es tracta d’un temps breu”. Afegeix que en el dia a dia “els pares estan més cansats i tenen el llindar de la frustració mes baix”. Però com conclou el pediatre Carlos González al llibre El meu nen no menja, “si es porten pitjor a casa és perquè ens estimen més”.