NATÀLIA COSTA

Ens veiem al Tik Tok!

L’univers adolescent es viu i es veu a través de xarxes socials com Instagram, Tik Tok o YouTube

Quines són les aplis que ho peten entre els adolescents? / GETTY Zoom

Es passen el dia enganxats al telèfon mòbil, capficats en l’immens univers que se’ls posa davant dels ulls, especialment de la mà d’aplicacions que parlen el seu mateix llenguatge. Aquests petits programes parlen un idioma que fuig del control del món adult: és el llenguatge de la total exposició personal i la interactivitat amb els altres sense filtres. El professor titular de tecnologia educativa a la Universitat Blanquerna - Ramon Llull, Miquel Àngel Prats, destaca que les aplicacions més de moda són sobretot aquelles que tenen a veure amb la imatge i la missatgeria, ja que “als adolescents el que els agrada sobretot és comunicar i compartir”. Per això considera que les aplicacions són el seu mitjà natural per poder-se comunicar i expressar-se, per poder compartir els seus sentiments, la seva manera de pensar, el que viuen, el que veuen, el que els agrada i el que no els agrada. A més, Prats alerta del fet que, “així com els adults som capaços de diferenciar entre el món virtual i el món físic o real, els adolescents entenen que virtualitat i món físic és un contínuum”. Per al professor d’estudis de psicologia i ciències de l’educació de la UOC José R. Ubieto, la gran connexió entre els adolescents i les aplicacions mòbils es deu al fet que “són gratuïtes, permeten molt de contacte -veure i ser vist- i són de fàcil accés i amb certa privacitat respecte a pares i adults”. Però no són finestres innocues: aquestes aplicacions també tenen influència sobre la seva autoestima: “Són la seva talaia preferida: allà es pengen per veure el món i quin reflex hi tenen ells”, avisa Ubieto, mentre que Prats alerta que, malgrat que és bo que facin de productors i creadors del seu propi contingut perquè augmenta la seva autoestima, també queden exposats: “Cal que coneguin exactament què vol dir exposar-se davant de la xarxa. Que coneguin els reptes, però també els límits, els perills i les limitacions”.

“TOT PER L’AUDIÈNCIA”

Un dels motius principals de l’exposició dels adolescents a les xarxes és, precisament, la cerca de seguidors i la consecució de likes, amb una lectura bastant clara de les dades deseguidors: per a Ubieto, el que no rep likes “és un pringat, un friqui que no existeix al món digital”. Al seu parer, el pànic dels adolescents és passar desapercebuts i quedar-se fora de joc, que ningú es fixi en ells, un fet que s’ha popularitzat com a FOMO (fear of missing out). “Els agrada mirar, però sobretot volen ser vistos i reconeguts i aconseguir una inscripció social”. I remarca que, realment, tothom està sol davant de les seves angoixes, tries i dificultats, i a tothom li cal una xarxa de conversa, vincle, informació, diversió i acompanyament. “Però aquesta solució digital de vegades ens fa perdre la perspectiva que implica la presència i el vincle cos a cos”, alerta. D’altra banda, Prats posa l’exemple que per als adolescents els seguidors són l’equivalent a la reputació digital d’una empresa, “per tant, en la lògica de l’adolescent, com més seguidors tinguis, més agrades, més famós ets, més impacte tens i més capacitat d’arribar a ser conegut”. Aquesta cerca fa que molt sovint no vegin les conseqüències de quedar-se completament atrapats en aquesta creença “del tot limitant”. Per a ell, un altre dels perills dels likes i els seguidors és “quedar-se completament atrapat dins d’aquest cercle”, i això vol dir que molt sovint acaben fent coses, publicant coses i dient coses a les xarxes socials que probablement no voldrien dir i no voldrien fer a la vida real. És el que Prats sintetitza com el “tot per l’audiència”.

A la nòmina de riscos, l’assetjament per part dels companys n’és un de molt clar: a més d’aquesta pèrdua de realitat, les aplicacions també poden ser multiplicadores de conductes de discriminació, com les situacions de bullying. “L’assetjament no necessita les aplicacions per existir, però també allà hi té lloc el sadisme i la crueltat propis del bullying ”, detalla Ubieto, que creu que les aplicacions amplifiquen aquestes situacions i les fan virals. Perquè, a més a més, al ser aplicacions anònimes a les quals es pot accedir amb perfils anònims, els participants afluixen el pudor i la vergonya.

Però els efectes no solament són personals, sinó que també tenen ressò a les dinàmiques amb els adults, ja que per a Ubieto, els nens i els adolescents aconsegueixen amb aquestes aplicacions “curtcircuitar l’altre”, com per exemple els pares, els tutors i els professionals, per evitar-los i així adreçar les seves demandes a algú altre més anònim.

EL PAPER DE LA FAMÍLIA

Respecte a com es viuen aquestes aplicacions en família, Prats destaca, en primer lloc, el fet que les famílies molt sovint no acaben coneixent en quin espai digital (com xarxes socials, internet, videojocs...) es mouen els seus fills i, quan ho acaben coneixent, “ja és massa tard”. En segon lloc, assenyala que les famílies acostumen a estar molt perdudes i molt desorientades sobre com liderar la dinàmica digital dins l’àmbit domèstic: els falten recursos, estratègies i mesures per poder posar control i regulació dins de casa. Prats apunta que “probablement la solució passa per un coneixement per part dels adults d’aquests nous espais digitals per on es mouen els infants i els adolescents, i en segon lloc, per normativitzar de manera pactada amb ells el seu ús dins i fora de casa. “Cal esmentar també que els adults tampoc som un bon exemple de com utilitzem les eines digitals i, consegüentment, no tenim gaire autoritat moral per exigir comportaments saludables”, afegeix l’expert, que considera que, en qualsevol cas, la limitació passa pel diàleg i el pacte. A tall d’exemple, explica que a la pàgina web Internet Segura hi ha material didàctic sobre el tema, tot i que cal que les famílies estiguin al dia sobre què és allò que els seus fills consumeixen digitalment.

A pares i mares els falten recursos, estratègies i mesures per poder posar control i regulació dins de casa

Per a Ubieto, la mala notícia és que els adults no poden evitar l’amplificació que fan les aplicacions i les xarxes socials, “com tampoc poden evitar altres tipus de violències, com la masclista o les guerres”. Però el que sí que es pot i cal fer és reduir el seu impacte i buscar juntament amb els centres educatius respostes col·lectives. A nivell domèstic, per evitar que els adolescents caiguin en la part fosca d’aquestes aplicacions, és necessari que hi hagi “una conversa permanent entre pares, mares i altres adults pròxims, com els docents”, i no només sobre les xarxes socials i els dispositius electrònics, sinó sobre la vida mateixa, sabent què els passa i què els fa patir. És a dir, capbussar-se de ple en el món real i, ara per ara, també en el món virtual.