El suïcidi entre els adolescents

L’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona atén cada any una mitjana de 250 joves que presenten un alt risc de suïcidi, ja sigui perquè tenen idees de mort o suïcidi, perquè han pensat un pla per treure’s la vida o perquè han fet alguna temptativa autolítica. Francisco Villar, psicòleg clínic i responsable de la unitat de conducta suïcida del servei de salut mental de l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, ha estudiat més de 800 casos de menors que han presentat una conducta suïcida i que han sigut atesos els últims anys al centre, per determinar com es pot avançar en el tractament d’aquests joves per evitar que reincideixin. Aquests estudis formen part de la tesi doctoral que Francisco Villar ha presentat fa poc a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Villar ha classificat aquests joves en tres grups. El grup més nombrós, que representa el 60% del total, està format per joves que presenten problemes vitals i conductuals de llarg recorregut (desadaptació, fracàs escolar, problemes familiars, etc.); el segon grup, format per un 30% dels casos, són adolescents que tenen trastorns de salut mental greus, i el 10% restant són joves que, sense presentar problemes mentals ni haver donat senyals de risc en la seva trajectòria vital, intenten suïcidar-se com a resposta a un esdeveniment vital estressant. Del total de pacients atesos, un 9% dels casos tornen a intentar suïcidar-se en un termini de 6 mesos després de l’alta hospitalària.

Villar també ha pogut determinar alguns dels factors de risc que permeten identificar els joves que han intentat suïcidar-se i que tenen més risc de repetir la temptativa en els 6 mesos següents. Aquests resultats són especialment útils per als professionals de salut mental que atenen aquests joves, ja que evidencien que és especialment necessari extremar les mesures de seguretat i l’atenció, en el seguiment posterior a l’intent de suïcidi, en els joves que presenten el perfil següent:

• Trets desadaptatius de personalitat, nois i noies amb problemes de gestió de les emocions i de les relacions, tant amb els altres com amb ells mateixos.
• Antecedents de problemes de salut mental a la família.
• Antecedents o presència d'autolesions.

Els resultats d'aquesta investigació mostren que, contràriament a la creença actual, la depressió no es revela com un factor predictor de reintents de suïcidi i sembla estar més relacionada amb la ideació de mort que amb les temptatives. És per això que en l'adolescència la promoció de tractaments orientats a l'adquisició d'habilitats (gestió emocional, habilitats socials, resolució de conflictes, etc.) podria ser clau en la prevenció de la conducta suïcida.