La revolta contra el mòbil que va començar al parc

BarcelonaNo es coneixien fins fa una setmana, però ara són companyes de lluita. Elisabet Garcia Permanyer, Cristina Antón, Aisha Guimaraes i Tamara Fernández són mares amb fills d'edats compreses entre els 5 i els 12 anys que estudien en escoles i instituts del barri del Poblenou, a Barcelona, i formen part del primer grup de WhatsApp –Poblenou Adolescència Lliure de Mòbil– que es va crear per endarrerir la compra del primer mòbil fins, almenys, els 16 anys.

Tot va començar al parc de la sortida de l'escola, mentre els nens jugaven a futbol i s'enfilaven als arbres. "Parlant amb altres mares i pares va sortir el tema de les pantalles i de si donaríem mòbil als nens quan comencessin l'institut", recorda Elisabet Garcia Permanyer, la mare que va crear el grup que ha fet esclatar el moviment arreu de Catalunya. "Jo vaig dir que no n'hi donaria, però hi havia opinions diverses i vaig decidir crear allà mateix un grup de WhatsApp per compartir notícies relacionades amb les pantalles i estar totes informades i així acordar, com que els nostres fills són amics, quan donar-los el mòbil". El que va començar com un grup de mares de l'escola s'ha convertit ara en un grup de Telegram d'àmbit català que ja suma gairebé 10.000 participants en només una setmana i que ha fet també el salt a l'Estat. Ja s'han creat grups a Madrid, Andalusia, Navarra o les Balears, i un altre d'àmbit estatal.

Un enllaç que es va viralitzar

I com s'ha arribat fins aquí? L'enllaç del grup inicial va començar a córrer pel barri del Poblenou, entre mares i pares a la sortida de l'escola, i Garcia Permanyer també el va compartir entre les alumnes de la seva escola de ballet. "Vaig enviar l'enllaç amb una nota de veu, on deia: «Compartiu-ho amb qui li interessi». Sense cap expectativa. Vaig pensar que si aconseguia que tres amics del meu fill no tinguessin mòbil ja seria fantàstic, perquè ja no seria l'únic sense. I va començar a créixer exponencialment: primer 300 persones més, després 400, 500... M'aixecava al matí i pensava: això m'està passant a mi? I llavors ja es van començar a posar en contacte amb mi els mitjans de comunicació...", recorda Garcia Permanyer.

Va ser llavors quan va decidir que calia posar ordre. Va demanar que dos representants de pares i mares de cada escola es posessin en contacte amb ella i el passat 1 de novembre va convocar una reunió presencial al seu centre de ball a la qual van acudir una trentena de persones. I allà es va passar a l'acció. Van escollir quatre portaveus per parlar amb els mitjans i van crear comissions de treball per engegar diferents accions: una enquesta per copsar l'opinió de la comunitat educativa sobre l'ús del mòbil, impulsar una carta de compromís per no donar el mòbil als 12 anys, impulsar una iniciativa legislativa popular o obrir vies per reunir-se amb la conselleria d'Educació, entre d'altres. També es va acordar passar el grup, que ja havia arribat al límit de 1.025 participants, a Telegram, amb més capacitat i reconvertit en un d'àmbit català.

"Som pares espantats que ens sentíem impotents"

Al llarg del passat cap de setmana la marea de pares i mares va esclatar i ja s'han replicat grups amb el mateix nom –Adolescència lliure de mòbil– per tota la geografia catalana. "No m'imaginava tot aquest rebombori: els mitjans de comunicació contactant amb mi, gent que no sé qui són felicitant-me... Una mica desbordada sí que he estat, però ara som un equip i ens hem dividit la feina. Ara som quatre portaveus i com deia un d'ells, arribarem fins on podrem, perquè no vull estar tampoc tot el dia enganxada al mòbil", reconeix Garcia Permanyer. Considera que l'emissió del documental Generació porno a TV3 també va ajudar a fer esclatar el moviment. "És un tema que estava ocult i ha saltat l'espurna", diu Permanyer. "Hi ha molts pares espantats, se'ns escapa i necessitem suport, ens sentíem impotents i necessitem una regulació", afegeix Cristina Antón, companya de batalla.

Els diferents grups que s'han creat, per barris a Barcelona i per municipis o comarques a Catalunya, ja s'han organitzat i la majoria ja han fet o faran reunions presencials. Aquest diumenge es reuneix el grup de l'Eixample i l'11 de desembre el de Gràcia presentarà els resultats de l'enquesta que han fet i ja avancen que el 70% no vol que els seus fills tinguin mòbil abans dels 16 anys. "Hem normalitzat donar-lo als 12 anys quan la majoria de nosaltres no hi està d'acord, però ho seguim fent, ens ho hem imposat nosaltres", diu Garcia Permanyer, mare de tres fills de 8, 9 i 10 anys.

Uns i altres estan impulsant accions per frenar la pressió social que ha fet que es normalitzi comprar un smartphone als 12 anys, quan la majoria d'infants passa a l'institut. "La meva filla fa sisè i quan li vaig explicar que ella no en tindria i els seus amics, sí, va donar un cop de porta. Però ara aquest moviment m'empodera perquè ja no estic sola, més famílies pensen com jo", explica Aisha Guimaraes, mare de dues nenes de 9 i 11 anys de l'Escola Sant Martí. "Ara la meva filla està orgullosa que la seva mare participi en això i hem pactat que tindrà un rellotge", afegeix.

Control parental, solució o miratge?

Tamara Fernández opina que si bé un smartphone té la seva part positiva, cal saber usar-lo i a l'edat que correspongui. "Perquè és com si li dones un cotxe al teu fill i li dius: condueix. No, ha de tenir certes destreses. Doncs amb el mòbil es tracta de trobar l'edat més idònia perquè els beneficis superin els perjudicis", diu. I consideren que aquesta edat són els 16 anys, com defensen alguns especialistes, tot i que no hi ha consens. I aposten per, entre els 12 i els 16 anys, educar en el seu ús. "Perquè entranya molts riscos: addicció, pornografia, augment de suïcidis...", alerta Guimaraes. Cristina Antón, mare d'un noi de 12 anys que ja va a l'institut, tampoc n'hi ha comprat. Va intentar fer pinya amb altres mares però no se'n va sortir. "Però li vaig passar a ell articles i pòdcasts que parlaven dels riscos dels smartphones a edats primerenques i ho va entendre, el vaig fer a ell també responsable", diu.

L'entrega del primer mòbil als 12 anys es fa "o per pressió social –perquè tothom en té i no vols que el teu fill sigui el pringat de la classe– o per necessitat –perquè estàs treballant i vols controlar on és el teu fill–", explica Garcia Permanyer. "Però per fer això tens els telèfons sense internet o els rellotges que permeten fer trucades", afegeix.

Consideren que el control parental no és la solució. No només perquè és fàcil saltar-se'l. "En comptes de fiscalitzar constantment el que fa al mòbil perquè consideres que és una eina que comporta greus perills, no seria millor donar-l'hi quan ja puguis confiar que en farà un bon ús?", es pregunta Fernández, que adverteix que estem envaint la seva intimitat. "Hi ha pares fiscalitzant les converses dels seus fills per WhatsApp i em sembla que és com mirar el diari del teu fill", afegeix.

Totes quatre estan ficades en el grup i participen en les comissions. Cada diumenge hi ha una reunió online. Una fa de portaveu, una altra treballa en l'elaboració de l'enquesta i altres estan treballant per reunir-se amb la conselleria d'Educació, ja que l'objectiu últim és que es prohibeixin als instituts. "És més fàcil per a un pare dir-li no te'l compro, però és que a més està prohibit als instituts. Cal que ens donin suport amb normes, però igualment la pressió social hi ha de ser", diu Permanyer. De fet, ja han aconseguit que Educació abordi el tema. 

La setmana que ve el Consell Escolar farà un debat sobre la regulació de l'ús dels mòbils en escoles i instituts, amb la participació dels pediatres. Més de la meitat dels instituts catalans han fet el pas de regular-lo. Només un 3% dels centres reconeixen que permeten un ús lliure dels smartphones entre els alumnes i Educació, que fins ara es mostrava reticent a prohibir-ne l’ús, ha avançat que el curs que ve totes les escoles i instituts catalans hauran de regular -que no prohibir- l’ús del mòbil. Els diferents grups de treball de pares i mares valoren la proposta com a "positiva" però en un comunicat l'han qualificat "d'insuficient" perquè consideren que "no es pot deixar la decisió a mercè de cada centre" i "obre la porta a desigualtats". Per això, consideren que és "imprescindible" restringir l'accés i ús dels telèfons mòbils als centres educatius".

Només una setmana

Ara el repte per a Garcia Permanyer és no estar ella tan pendent del mòbil. Admet que no pot seguir el ritme de missatges que produeix el grup. "Ara el grup és una eina perquè es comuniquin i s'organitzin per territoris". Quan estiguin organitzats, la idea és tancar el grup de comentaris per fer-lo més operatiu. "Però és que aquesta iniciativa té només una setmana! El Telegram va néixer divendres. I no hi ha ningú alliberat. Ara mateix intentem gestionar com podem peticions de mitjans, i en paral·lel hi ha molta gent treballant en la coordinació interterritorial, en fer contactes institucionals o elaborar documents de compromís per a les famílies", explica Xavi Casanovas, un dels quatre portaveus del grup del Poblenou.

El moviment ha començat des de baix, al marge de les administracions i, en alguns casos, de les AFA. Són pares i mares preocupats, tots tenen fills en edat escolar, la majoria a primària, i volen posar-se d'acord abans d'arribar a l'institut. Garcia Permanyer explica que ella fa temps que li va dir al seu fill gran que no tindria mòbil. "Els caps de setmana anem al camp i els retiro de les pantalles, però em diuen que hi ha nens que en tenen i em pregunten: «Si en té tothom, no me'l donaràs?» I jo li he dit: «No et preocupis, que ja faré jo que no en tingui tothom»".