El còctel que enganxa més els joves

Aparentment sembla que no tinguin res en comú. ¿Hi ha alguna relació entre els videojocs, les xarxes socials i el mòbil intel·ligent amb les drogues com el cànnabis, l’alcohol, les de síntesi i la cocaïna? Segons l’equip de psicòlegs experts de l’entitat Amalgama7 -amb seu a Barcelona i Madrid i que des del 1997 ha atès 5.500 joves i adolescents amb trastorns- hi ha un vincle: les bases neurobiològiques de les addiccions a les noves tecnologies són les mateixes que intervenen en les addiccions a les substàncies psicoactives de les drogues. Per tant, quan es barregen, s’aconsegueix el còctel que més enganxa. Va ser el tema de debat central de la 'V Jornada de prevenció i d’atenció a adolescents en risc. Adolescents, drogues i noves tecnologies: què ens enganxa?', que es va fer l’octubre passat a l’auditori de Cosmocaixa de Barcelona i que va organitzar la Fundació Privada Portal i va comptar amb la direcció tècnica d’Amalgama7.

Segons reconeix el director de l’àrea medicopsiquiàtrica d’Amalgama7, Ramon Martí, “les addiccions a substàncies, i també a comportaments associats freqüentment als trastorns de conducta, representen un gran impacte en la salut general i psicològica, i en la funcionalitat social dels adolescents i joves”. A més, matisa, són un dels grups de població -especialment entre els 14 i 16 anys-“més vulnerables, perquè estan en un període de desenvolupament físic i emocional”.

Anem a l’origen: què és l’addicció? L’expert afirma que és “la recerca patològica d’una recompensa, un premi o un alleujament a través d’una substància o una conducta. Implica dependència, incapacitat per controlar la repetició de la conducta -no puc deixar de fer-ho- i un alt nivell d’interferència en totes les esferes de la vida quotidiana de la persona addicta”. N’hi ha de tres tipus: les clàssiques a substàncies químiques (cànnabis, cocaïna, alcohol...), les psicològiques o comportamentals (sexe, feina, compres...) i les tecnològiques, incorporades com a problema específic de la nostra època. Són les addiccions a les tecnologies de la informació (TIC) com ara mòbils, xats, pantalles, videojocs, etc., exemplifica Martí.

Ús i abús de les tecnologies de la informació

Sota la direcció de Susana Méndez i Lidio González Romero, de la Càtedra de Desenvolupament Social de la Universidad Camilo José Cela de Madrid, s’ha fet l’estudi 'Ús i abús de les tecnologies de la informació i la comunicació per part d’adolescents. Un estudi representatiu de la ciutat de Madrid (2018)'. Els investigadors van analitzar 1.176 nois (50,2%) i 1.165 noies (49,8%) d’entre 15 i 16 anys, principalment, de 4t d’ESO de 31 centres educatius (públics i privats) de la capital espanyola. Les conclusions són impactants: internet és utilitzat habitualment pel 98% dels adolescents de 15 anys i “només un terç ho fan de manera no problemàtica”. “Més de la meitat dels adolescents fan un ús inadequat del mòbil: un 28,4% mostren un ús de risc, un 21% un ús abusiu i un 8% tenen dependència de l’ smartphone ”, reconeix la investigació. A més, un 43,5% dels joves “presenten una conducta problemàtica en l’ús de WhatsApp”.

¿I què ens enganxa, tant als joves com als adults? (cosa que també implica respondre a la pregunta: per què es consumeixen drogues?) El psicòleg clínic Jordi Royo, director clínic d’Amalgama7 i vicepresident de la Fundació Portal, dona tres respostes: “Per sentir-se bé (busquem el plaer i la satisfacció que estan relacionats amb un benefici intens, a curt termini), per potenciar les pròpies capacitats (cognitives, esportives, laborals...) i per sentir-se millor”. En l’últim cas, Royo adverteix i reflexiona que, de vegades, les drogues es prenen “com a automedicació”. Per a algunes persones “la vida pot resultar pesada, dura de suportar, pels problemes, frustracions, decepcions... I per superar-ho hi ha qui recorre a un remei que promet evitar el dolor, tant físic com emocional, tot i que no és la solució, evidentment”, detalla el psicòleg. Per tant, alerta: “Podem deduir que el procés pel qual s’instaura i es manté una addicció té l’origen en un malestar emocional de base i l’expectativa immediata de reduir-lo”.

REVOLUCIÓ VERTIGINOSA

El seu col·lega Ramon Martí avisa que assistim a una revolució tecnològica i social “produïda a un ritme de vertigen”. Amb les noves tecnologies s’ha transformat la manera de comunicar-nos, de relacionar-nos amb l’entorn, s’ha modificat la manera de treballar, d’estimar, de divertir-nos, d’informar-nos. Aquests canvis tenen conseqüències: “Podem accedir a informació i continguts que abans eren patrimoni de corporacions o governs. Els infants i adolescents poden accedir al món adult sense límits, sense tutelatge. Disposem d’una oferta d’objectes que ens prometen la satisfacció immediata”, apunta. “Els avenços tecnològics en salut, informació, educació, etc. són evidents -reconeix el psicòleg-, però van associats a patologies com la impulsivitat -immediatesa-, la falta de límits, les addicions, les autolesions, l’aïllament social, la síndrome de Hikikomori [joves que s’aïllen a l’habitació amb la tecnologia i no surten al carrer ni es relacionen amb ningú] o trastorns de conducta, entre d’altres”. L’expert lamenta: “Vivim en una societat enganxada, més informada però més aïllada, menys responsabilitzada i, probablement, més insatisfeta”.

EL PERILL DEL ‘PANTALLISME’

Jordi Royo ha dirigit l’estudi 'Adolescents i joves adoptats i no adoptats amb comportaments de risc, trastorns de conducta o patologia dual: un estudi diagnòstic comparatiu. Ús i abús de noves tecnologies', en el qual van participar 261 nois i 160 noies d’entre 14 i 16 anys, tots atesos per Amalgama7, entre el 2014 i el 2018. El psicòleg adverteix dels perills del pantallisme L’informe revela que el 82,75% dels enquestats utilitzen WhatsApp (un 10,3% el televisor i un 13,7% un MP3 o similar) quan estudien i fan servir l’ordinador. Només un 10,3% no fan servir res més que l’ordinador. Un 73,31% tenen un ordinador a l’habitació, un 47,20% dels joves hi tenen una videoconsola i un 34,48% hi tenen un televisor. Sobta que a l’estudi es constata que un 72,1% dels pares “gairebé mai pregunten als fills quant de temps utilitzen el televisor” i un 55,8% gairebé mai pregunten quant de temps juguen amb videojocs. Els enquestats no perceben el perill de l’abús o la dependència del mòbil, internet o les xarxes socials. Finalment, un 29,80% dels enquestats reconeixen una “situació d’abús del mòbil” i un 15,41% de dependència, xifres que gairebé sumen la meitat del comportament juvenil.

Alerta! Massa poc control a les xarxes socials

En l’informe dirigit pel psicòleg Jordi Royo, els joves d’entre 14 i 16 anys enquestats no tenen percepció del perill que pot suposar la gestió de les xarxes socials. Per exemple, un 31,20% reconeixen que en les seves connexions a internet han mantingut converses amb persones desconegudes i un 8,60% han arribat a tenir alguna cita amb desconeguts. Un 15,34% reconeixen que agreguen tothom que els hi demana a les seves xarxes socials i només un 32,06% hi agreguen els pares. Un 11,20% dels adolescents preguntats coneixen algú que ha sigut víctima o agressor en situacions de happy slapping (bretolades que s’enregistren en vídeo i que es comparteixen a la xarxa) i un 36,20% coneixen algú que ha sigut víctima o agressor de sexting (compartir imatges sexuals). Una dada que impacta molt, per alta, és que un 77,20% dels adolescents enquestats coneixen algú que ha sigut víctima o agressor de ciberbullying.