Per què tants joves beuen de manera compulsiva?

Des que hem iniciat aquest segle XXI hi ha aproximadament el doble de joves que s’intoxiquen per consum d’alcohol que no durant els anys 90. En canvi, ara hi ha menys joves que beuen alcohol. L’any 1996 va marcar el punt màxim de consum, com assegura Joan Ramon Villalbí, coordinador del grup de treball d’alcohol de la Societat Espanyola d’Epidemiologia. Villalbí es basa en les estadístiques del Pla Nacional Contra la Droga.

A l’hora de buscar explicació, el doctor Villalbí apunta diverses causes: 1) El preu baix, molt baix, de l’alcohol. Un exemple: un cartró de vi és més barat que una ampolla de llet fresca. 2) La seva accessibilitat, facilitada pel canvi dels horaris comercials. “Hi ha comerços alimentaris que allarguen els horaris fins ben entrada la nit”. 3) La banalització del fet. Dit amb altres paraules, els joves copsen que la societat és permissiva amb el consum, i a més en poden comprar per poc preu i a les hores que vulguin.

Rosa Maria Pérez, psicòloga i professora de la Universitat de Lleida (UdL), afirma que els joves s’inicien en el consum d’alcohol “dins de l’entorn familiar i, per tant, amb el consentiment dels adults”. Tant és així que les estadístiques apunten que el primer tastet de cava o de vi es fa “al voltant dels 11 anys”, explica Pérez.

ENSENYAR-LOS A BEURE

Aquest fet no ha de ser negatiu en si mateix. Sommeliers com Josep Roca sostenen que justament la família és la que ha d’ensenyar la cultura del vi i del cava. I també la que pot explicar com cal respectar les begudes alcohòliques. De fet, molts adults han crescut amb berenars familiars fets amb pa i vi. Actualment hi ha pares que ensenyen als fills com ensumar les aromes d’un bon vi o els expliquen com s’elabora, fet que sobretot és molt habitual a les comarques de forta tradició vitivinícola.

“A l’ESO els adolescents reben informació sobre el consum de substàncies tòxiques, entre les quals l’alcohol -continua afirmant la professora de la UdL-. En coneixen perfectament els perills i els riscos”. I a més de la informació, les lleis prohibeixen la venda d’alcohol a joves. Per tant, “els joves són coneixedors dels perills socials i penals de beure alcohol”. I malgrat tot això “molts joves beuen de forma compulsiva”, assegura Pérez, que també és autora del llibre 'Tabac, alcohol i altres drogues', publicat a Columna.

CONSUM COMPULSIU

Beure’n compulsivament vol dir “buscar la intoxicació de forma ràpida”. És a dir, no és una degustació sinó “una ingesta que busca l’embriaguesa com a sinònim de diversió”. De fet, el ritual habitual lliga la festa amb el consum. El fenomen ha arribat a l’extrem que el govern espanyol ha anunciat que aquest mes inicia la preparació d’una normativa per atacar justament aquest tipus de consum alcohòlic.

L’estadística fixa que el consum per persona a l’any és inferior respecte dels últims 40 anys. “Havíem arribat als 19 litres d’alcohol per persona i any als anys 70, però ara no és així, perquè estem en 10-11 litres”, explica el doctor Villalbí. Aquesta diferència indica una dinàmica: “Quan els joves han d’assumir responsabilitats deixen de beure’n”. Ara bé, l’afirmació esperançadora posa aigua al vi, perquè el consum d’alcohol és un comportament de risc que pot provocar danys cerebrals a més d’impulsar a fer accions perilloses.

L’embriaguesa “pot causar lesions cerebrals definitives”, sosté rotund el metge Joan Ramon Villalbí. Un dels efectes del consum de l’alcohol en l’adolescència és la pèrdua de memòria, “i no se sap fins a quin punt pot ser reversible quan es deixa de beure’n”.

A l’hora de buscar solucions, la psicòloga Rosa Maria Pérez apunta a “atacar” la “baixa percepció dels joves sobre el risc de consumir”. Per això diu “que caldria repensar conceptes bàsics com la responsabilitat i l’autocontrol, i això cal aprendre-ho des que som infants i dins del nucli familiar”.

Per acabar, Villalbí indica que la Societat Espanyola d’Epidemiologia proposa accions perquè la situació reverteixi:

1. Mantenir i reforçar les polítiques sobre alcohol i conducció, perquè l’estadística demostra que hi ha una dinàmica positiva que provoca que hagi baixat el nombre d’accidents per conductors ebris.
2. Elevar el cost de les begudes alcohòliques per desincentivar-ne el consum.
3. Regular-ne l’excessiva accessibilitat, com ara restringir els horaris de venda i prohibir-ne la venda en benzineres.
4. Regular la promoció i la publicitat de l’alcohol. I evitar sempre l’associació de beure’n amb valors juvenils i d’èxit.
5. Normalitzar l’etiquetatge de les begudes alcohòliques amb una mida de lletra que faci visible les advertències dels riscos.
6. Vetllar pel compliment efectiu de la normativa que impedeix la venda d’alcohol a menors d’edat.

Per què és més perillós que els joves s'emborratxin?

Segons la Societat Espanyola d’Epidemiologia:

• El sistema nerviós dels petits i dels joves és molt sensible a l’alcohol. “El consum esporàdic elevat (en anglès, binge drinking ) té conseqüències negatives per al funcionament i la maduració cerebral”. També s’associa amb més lesions, accidents i pràctiques sexuals de risc.
• L’alcohol està associat a més de 200 problemes de salut, tot i que és cert que s’han demostrat els beneficis cardiovasculars de beure’n petites quantitats, això sí, en persones de més de 50 anys. “A més, no hi ha consens sobre què és el consum moderat d’alcohol”. Oscil·la entre 1 i 4 unitats d’alcohol/dia, és a dir, 10-40 grams d’alcohol pur/dia, una xifra que sempre és menor en les dones, que tenen diferències metabòliques respecte als homes. “Per això quan parlem del volum total d’alcohol consumit és preferible fer servir l’expressió «consum de baix risc», en comptes de «consum moderat d’alcohol»”.