Criatures  /  Adolescència 14/01/2022

Infants i joves. Conviure amb les 'fake news'

Les notícies enganyoses són per tot arreu. Hi estan més exposats els adolescents, a aquest tipus de rumors?

5 min
Les notícies falses formen part del dia a dia de petits i grans

Les notícies falses han existit sempre. Però la seva difusió per internet fa que es propaguin més de pressa i siguin més persistents i virals. N’hi ha per tot arreu i en tots els contextos, i que s’exhibeixin per totes les xarxes socials fa que arribin a tota mena de públics, també als nens i adolescents, que són els usuaris principals de plataformes com YouTube.

Les notícies falses o enganyoses són aquell tipus d’informació imprecisa, descontextualitzada o directament falsa, que algú difon de manera intencionada per poder manipular l’opinió de la seva audiència o aconseguir-ne un benefici. Per a pares i mares, en temps com els que vivim, no hi hauria millor exemple que el boom de teories conspiranoiques i afirmacions sense cap rigor científic que acompanyen les afirmacions dels antivacunes o els negacionistes del covid. La capacitat que tenen aquestes informacions mancades de veracitat, autenticitat i fonaments per penetrar en una massa de la població és inexplicable, però qui més qui menys pot veure com circulen i com se les fan seves els seus afins.

Aprendre-ho des de les aules

Però els infants i adolescents tenen també altres interessos i a través els dispositius mòbils estan constantment exposats a aquest tipus d’informació. Només cal tenir en compte que l’edat mitjana d’accés al primer mòbil és als 10,9 anys, que el 94,8% dels nens i adolescents fins als 18 anys disposen de telèfon mòbil i que el 31,6% en fan un ús de més de 5 hores diàries; gairebé tantes com les que es passen a l’entorn escolar (informe Impacte de la tecnologia en l’adolescència , UNICEF, 2021). A això cal afegir-hi l’ús de les xarxes socials: el 98,5% està registrat com a mínim en una; el 83,5% en tres o més i el 61,5% disposa de més d'un compte o perfil dins d’una mateixa xarxa. Les més freqüents són WhatsApp (95%), YouTube (90,8%), Instagram (79,9%) i TikTok (78,6%).

Els adolescents estan constantment exposats a les notícies falses a través dels dispositius mòbils.

Davant d'aquest retrat social, s’alcen les veus d’experts que recomanen ensenyar anàlisi crítica a les aules de manera transversal. “Aquesta nova variant d’informació no verídica ni contrastada” –apunten Sylvie Pérez i Jordi Perales, professors d’Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC– “s’ha de combatre a les aules on l’alumnat encara no té capacitat crítica per saber distingir una notícia d’una altra que és fake news”.

Agents de canvi

Nereida Carrillo és professora de periodisme a la UAB i impulsora de Learn to Check , una web en obert en tres idiomes (català, castellà i anglès) que conté recursos gratuïts –jocs, articles i vídeos tant per a joves com per a professorat–. També organitzen tallers de “verificació digital per entrenar l’esperit crític a l’hora d’informar-se” des de fa quatre anys, fet que ha permès formar 1.800 persones. El projecte també proposa tallers, tant presencials com virtuals, per a joves, sobre “per què és important informar-se i amb quines fonts contrastades i amb informació rigorosa”, perquè “fer-ho amb informació falsa pot afectar les nostres vides”. El més important, apunta Carrillo, és que els joves desvetllin “la seva mirada crítica” i aprenguin “processos i eines per saber contrastar aquesta informació”, com per exemple, fer una cerca inversa d’una foto per descobrir que ha estat manipulada. Cal que siguin “agents de canvi i per això necessiten aquesta formació ètica i crítica amb la informació”. I això és fonamental perquè solen ser “els referents digitals de les seves famílies”, ja que sovint són els qui disposen dels coneixements per “desemmascarar una notícia falsa”.

Un mal de molts

Potser recordeu que fa un parell de mesos va sortir una notícia que va recórrer les redaccions de molts mitjans de comunicació i es va publicar sense verificar abans no es va esclarir que no tenia cap consistència veraç. Era sobre l’home que assegurava haver estat en coma durant 35 anys, un estat vegetatiu que, a mesura que passaven les hores, passava a ser intermitent, de semiconsciència i resultava que li havia permès, fins i tot, tenir dues filles. Aquest és un bon exemple de com una notícia sense cap aparença real ocupa durant uns dies els noticiaris, primer, fruit de les presses i pel fet de ser una història tan suculenta com inversemblant, i després per esmenar una errada que havia deixat en evidència algunes males praxis.

Perquè els joves siguin agents de canvi necessiten una formació ètica i crítica amb la informació.

Però, a quina mena de fake news s’enfronten els nostres infants i joves que, com hem vist, utilitzen en gran mesura les xarxes socials per informar-se? Per exemple, en un vídeo on una noia s’embolica la panxa amb paper film i fa exercicis assegurant que així perd pes: és fals i pot perjudicar la salut. Carrillo explica que, en casos com aquest, cal “ser tan crítics amb aquests continguts per ser falsos com pels estereotips que pretenen transmetre”. Un altre exemple: un vídeo per TikTok sobre uns ous vaginals que curaven infeccions i traumes sexuals i podien connectar amb la divinitat femenina de les noies... “Davant d’això, hem d’ensenyar com buscar fonts fiables de veus expertes de ginecòlogues, que no només desmentien que ni prevenien o curaven infeccions, sinó que podien provocar-ne”. Més exemples: una fotografia manipulada de Greta Thunberg amb el magnat George Soros, president d’Open Society, en què s’assegurava que n’era la neta; “una excel·lent oportunitat per saber quines eines en un segon desacrediten el muntatge i com s’ha manipulat”.

Recursos contra la desinformació

Els tallers de Learn to Check aposten per treballar amb exemples pràctics i segons les necessitats de cada centre, i fins i tot s’atreveixen amb un taller nou tipus escape room digital amb el qual, a través d’un joc, “s’aprèn a contrastar informació”. El joc se situa en un context de pandèmia de desinformació en què les autoritats decideixen tancar tothom fins que puguin demostrar “que saben verificar i obtenir el certificat PCR: de Pensament Crític Reincident”. També disposen de tallers temàtics de desinformació i salut per a joves i desinformació científica. Una competència digital que es fa extensible amb formacions específiques per a professorat i famílies perquè “sàpiguen verificar i acompanyar els joves en aquests entorns”.

Una reflexió que comparteix la professora Pérez, quan adverteix del paper important que tenen els contextos familiars en la difusió d’aquest tipus de falsedats: “Una cosa que no hem de fer com a pares és difondre, comentar o divulgar cap informació, notícia o comentari que ens arribi, sigui de forma oral o per mitjans tecnològics, sense verificar-ne l’autenticitat i la veracitat”.

Una altra plataforma educativa contra la desinformació és Verificat , oberta i col·laborativa sense ànim de lucre, que aposta per compartir guies pedagògiques i material didàctic per al professorat sobre l’ús responsable de les tecnologies i el consum crític de la informació. El programa #Desfake combina blocs didàctics amb dinàmiques pràctiques a través d’exemples reals que es poden trobar diàriament a les xarxes.

Aquests són alguns dels tipus d’ensenyaments que cal introduir a les aules de manera transversal. “Una de les funcions de l’escola –segons Jordi Perales– és dotar la futura ciutadania de ple dret de les estratègies per poder analitzar críticament la situació, i això s’ha de fer en totes les matèries, no pas només en una en concret”. Per això, conclou, cal “formar en consciència crítica” per saber distingir una notícia falsa d’una que no ho és. A la fi, l’accés a la informació és un dret i aprendre a mitigar els entrebancs per a una informació de qualitat devalua la salut de la societat i la fa menys democràtica. Una mirada crítica, en aquest terreny, com en tots els àmbits de l’educació, és un punt de partida indispensable.

Tipus d’informacions falses

Segons l’organització sense ànim de lucre First Draft, recollida en la guia de la Federació Internacional de Periodistes (FIJ), hi ha 7 tipus d’informacions falses:

   •   Sàtira o paròdia: no busquen causar cap mal o engany

   •   Contingut enganyós: es fa un ús enganyós de la informació per incriminar algú

   •   Contingut impostat: és una informació que suplanta fonts originals i genuïnes

   •   Contingut fabricat: informació principalment falsa, concebuda per enganyar i perjudicar

   •   Connexió falsa: quan els titulars, les imatges o les llegendes de les dades no confirmen el seu contingut

   •   Contingut fals: quan el contingut original es difon amb informació de context falsa o enganyosa

   •   Contingut manipulat: quan la informació o les imatges originals es manipulen per induir a l’engany

stats