Tinc una història al cap i...

Hi ha joves que ho tenen clar: volen escriure. Convençuts que l’art de l’escriptura requereix un aprenentatge i una tècnica exactament igual que altres disciplines artístiques -com ara la pintura, la dansa o la música-, comencen a buscar on i com poden aprendre l’ofici. Actualment hi ha un ampli ventall d’ofertes de tallers d’escriptura per a joves. Alguns que es cursen en llibreries, d’altres en biblioteques, d’altres fins i tot en centres cívics de barri. L’opció més consolidada són les escoles d’escriptura. Des de fa 10 anys, l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès (la primera escola a Europa i la segona al món, després de la de Nova York) imparteix cursos per a joves escriptors. Jordi Muñoz, que dirigeix l’Escola d’Escriptura conjuntament amb Pau Pérez, parla de l’aposta que fan per l’alumnat jove. “Des de l’inici de la posada en marxa dels tallers per a joves escriptors, l’equip directiu de l’Escola d’Escriptura hem cuidat especialment aquesta proposta formativa adreçada a adolescents i joves de 15 a 17 anys. Aquests tallers donen resposta a una demanada creixent per part de noies i nois de conèixer tant eines per aprofundir en la lectura com també les tècniques de l’escriptura creativa”. Al llarg dels anys, han constatat un augment en el nombre de l’alumnat i s’han convertit en un autèntic planter creatiu. Els alumnes desfilen per les aules i molts allarguen durant anys els seus estudis a l’escola. “D’altra banda, també hem observat com s’han trencat tòpics com ara que adolescents i joves no llegeixen o no escriuen i també respecte als estereotips de gènere”.

PRIMERES CLASSES

Arriba el primer dia de classe i els alumnes d’entre 15 i 17 anys es troben per primera vegada en una aula de l’Escola d’Escriptura. Se saluden tímidament, interncanvien quatre paraules, deixen el seu monopatí a terra... Són joves normals i corrents que combinen la passió per l’escriptura amb activitats complementàries com ara els esports o la música. Molts d’ells escriuen des de petits (contes, poemes, fins i tot whatsapps!) però mai s’han atrevit a compartir els seus textos. Ara és el moment de fer-ho. Ara és el moment de descobrir que l’escriptura pot ser compartida. Mar Tomàs, escriptora i professora de l’Escola d’Escriptura, parla dels propòsits d’aquests joves: “L’objectiu de tots els alumnes és ser escriptors. Sentir-se escriptors. Les redaccions que els encarreguen a l’escola reglada els queden petites, ells necessiten anar més enllà, explorar històries i els seus personatges. I escriure des de dins, dels seus sentiments, dels seus anhels”.

FENT AMICS

Durant el curs, els alumnes es coneixen i comparteixen els seus textos. S’enfroten a l’anàlisi, la crítica constructiva, l’aprenentatge de la tècnica... “Durant el curs cada alumne comença un projecte propi: una història que es pot iniciar per la força d’un personatge o per la nebulosa d’un món imaginari que cal materialitzar. Setmana a setmana, el relat avança, es transforma, es concreta”. Però més enllà del curs, es creen les relacions personals.

ELS ALUMNES

“Entre ells s’escolten, es llegeixen, s’aconsellen. Hi ha una implicació total entre ells i les històries que creen. Hem plorat i hem rigut junts. Fins i tot alguns han tastat l’enamorament...” Quan li preguntem a Mar Tomàs sobre el perfil dels joves escriptors coincideix amb Jordi Muñoz i ens proposa que trenquem tòpics. “Hi ha diversitat de perfils, noies i nois, de ciències i de lletres. Bons estudiants, esportistes, artistes, entusiastes, bons lectors. D’altra banda, són joves que escriuen, o pensen a escriure, cada dia, des de sempre. Ho fan en la intimitat de la seva habitació, també a classe de física o al parc o en qualsevol cafeteria. Guanyen els Jocs Florals de les escoles, escriuen diaris, poemes, reflexions. Alguns venen ja amb una o dues novel·les sota el braç, històries que van començar un bon dia i que han anat creixent amb els personatges i amb ells mateixos”.

Per entendre encara més com funcionen els tallers per a joves parlem amb Guillem Gavaldà, un dels alumnes que ha estudiat a l’escola i que està tenint una interessant trajectòria literària. “Em vaig apuntar a l’escola perquè aquesta obsessió per la lletra m’apareix de petit, furtant els clàssics de segona o tercera mà i començant a escriure. És, de fet, guanyant diferents premis literaris que em becaven, com accedeixo a l’Ateneu Barcelonès”.

LES PUBLICACIONS

El primer dia de classe el Guillem estava nerviós. No coneixia cap dels seus companys i es delia per compartir els seus textos. “Despullar-se amb la paraula és estimulant i també és estimulant el maldecap literari. Potser això és el que penso que he après, l’estímul i la cabòria. D’altra banda, l’Escola d’Escriptura m’ha ofert un bon espai per discutir i escoltar literatura. Conèixer gent amb inquietuds similars sempre s’agraeix”.

El Guillem explica que els primers textos que escrivia eren “esquizofrènics”, sense cap finalitat, li servien més com a exercici que no pas com a projecte. El cas és que li van donar l’hàbit d’escriure. I la tècnica. I la força necessària per tirar endavant i començar a “sentir-se escriptor”. I és que als tallers per a joves escriptors s’hi aprenen conceptes tan essencials com ara la construcció de la història, la creació dels personatges o la tria de la veu narrativa. “El que més em va interessar va ser el procés creatiu de la narrativa”. I sí, els cursos de l’escola sovint donen els seus fruits i l’alumnat acaba veient premiades o publicades les seves obres. “ 'Fam bruta' va publicar-se en haver guanyat l’any 2016 el I Premi Francesc Garriga de poesia convocat per LaBreu Edicions, AdiA Edicions i Cafè Central. És a partir d’aquestes tres editorials i d’espais com l’hOriginal o la Poeteca que vaig començar a introduir-me en el món poètic”. I després va arribar un altre premi. “El 2017 van guardonar-me amb el premi Miquel Bauçà de Felanitx gràcies a 'Brànquies', la meva segona obra”.

TRAJECTÒRIES LITERÀRIES

Gavaldà té un record difús de la primera classe: “Sé que era estiu i que l’aire condicionat anava a tota pastilla. Recordo el llibre que llegia al tren i la plaça Catalunya plena de coloms. I després la Mar Tomàs presentant-se. Més que els detalls de la classe en recordo una sensació... unes ganes immenses de compartir l’escriptura!” Des de llavors han passat dos anys i la seva vida ha fet un gir. S’ha convertit en escriptor. Se sent escriptor.

Però el Guillem no és l’únic que ha passat per l’Escola d’Escriptura i que ha après l’ofici. Com ell n’hi ha hagut molts altres. No necessàriament tots tenen la finalitat de publicar. Molts d’ells són grans lectors, amants de l’escriptura, d’altres han fet el treball de recerca amb un projecte de novel·la i tècniques narratives. “L’altre dia vaig trobar-me l’Anna Gas, que fa no gaire va publicar 'Crossa d’aigua' (18è premi de poesia Joan Duch per a joves)”, diu el Guillem, tot fent memòria. De la mateixa manera, Mar Tomàs també recorda Marta Mitjans, que va publicar la seva primera novel·la en sortir de l’escola. O Joan Aldavert, que també va estudiar a l’escola i ja va per la seva tercera novel·la... O la Victòria, la Valentina, la Carla, la Patrícia, el Joan, el Carles... Tots ells, escriptors o lectors talentosos que han après l’ofici de l’escriptura i que anys enrere es van fer aquesta reflexió: “Tinc una història al cap i... / De què tracta? / És un relat de terror... amb elements de ciència-ficció... / Però... ¿l’has començat a escriure? / No, encara. No sé ni per on començar... ¿I si m’apunto a un curs d’escriptura?”