La generació 4C

La tecnologia ha suposat una revolució, ha modificat la manera com ens comuniquem, informem, orientem, entretenim o mostrem. Tenim a l’abast un aparell -mòbil o tauleta- i infinitat d’aplicacions que ens permeten estar sempre connectats. Aquesta revolució comunicativa, social i personal suposa un nou paradigma per als pares i mares de la generació 4C (connectada, comunicada, creativa i consumista). Al llibre 'Generación 4C. Todo lo que necesita saber de sus hijos con ADN 100x100 digital', la professora de secundària Elena Guasch planteja una sèrie de reflexions sobre el món digital actual i fa propostes específiques per a les famílies de nens i adolescents que estan sempre connectats. “És important aprendre a gestionar correctament la tecnologia perquè és imparable i no marxarà. En un moment en què els paràmetres vitals han canviat tant, hem d’aprendre a diferenciar entre el temps real i el digital, entendre que podem rebre un mail a l’instant però cal temps per corregir un examen i saber la nota”, comenta Guasch.

El mòbil és l’objecte desitjat, el que sembla que et fa gran de cop. Fa uns anys arribava amb el pas a l’institut, però cada cop és més habitual que alumnes de primària tinguin mòbil. L’Eulàlia (45) i el Ferran (49) van decidir que les seves filles -Mariona (16), Laia (14) i Martina (12)- tinguessin mòbil a 1r d’ESO, quan començaven a anar i venir de l’institut i calia que dinessin soles a casa mentre ells treballaven. “Amb tan sols 4 anys de diferència hem notat que cada cop tenen mòbil abans: amb la primera a 6è ja hi havia companys que en tenien, amb la segona a 5è, i amb la tercera a 4t”, explica l’Eulàlia. La petita va intentar tenir el mòbil abans però creien que no el necessitava i van esperar fins al moment que havien acordat. El mòbil no és una necessitat bàsica però existeix una mena de pressió social quan l’entorn en té. “Anar a contracorrent és més complicat, possiblement aquest aïllament suposa una pressió afegida”, explica el psicòleg Roger Buxarrais, integrant de l’Associació Resitua’t.

A l’Adrián (12) acaben de comprar-li el mòbil. Feia un any que el demanava però sense gaire insistència. La majoria dels seus amics ja en tenen. L’utilitza per parlar, WhatsApp, Instagram i algun joc, encara que no hi dedica gaire temps. Algunes de les consignes que té clares són que no comparteixi contrasenyes ni estigui tot el dia amb el mòbil. El seu pare, el Domin (45), diu que han decidit comprar-l’hi perquè ja va sol d’una banda a l’altra, així està localitzable i pot trucar-los si ho necessita. “Sempre ha sigut raonable i responsable, no s’excedeix. Confiem que en farà un ús responsable, veurem com funciona i si calgués ja establiríem més límits”, comenta el pare.

El psicòleg Buxarrais recomana que els pares detectin la relació que els fills tenen amb la tecnologia: “Es tracta d’anar-ho regulant, han d’acompanyar els fills amb les dificultats que puguin tenir. Es poden acordar unes normes inicials, encara que el millor que poden fer els adults és un bon ús, si són conscients de com gestionen les tecnologies serà més fàcil establir unes condicions als fills quan arribi el moment”, proposa. La família continua sent el referent principal dels joves, és a l’entorn familiar on aprenem molts dels hàbits que ens acompanyen al llarg de la vida. Per això al llibre Guasch recomana que els adults guiïn i eduquin els fills en la virtualitat, perquè aprenguin a tenir criteri, “com a la vida real, no podem deixar-los que naveguin pel món digital sense control”.

NORMES PACTADES

Per a Roser Claramunt Oliva, psicòloga coach i formadora, especialitzada en mindfulness, és important que les normes es fixin des del primer moment que tenen el mòbil. En funció de l’edat i la maduració de cada fill, es poden anar pactant o ampliant. Quan la Mariona s’estrena amb el mòbil s’estableixen una sèrie de normes en les quals tant ella com els pares estan d’acord: “Li entreguem una carta on ens comprometem a guiar-la en l’aprenentatge de l’ús del mòbil, una feina que és necessària, sovint cansada i poc fàcil”, reconeix el Ferran. Acorden pautes: tant ella com els pares coneixen les contrasenyes, els pares poden consultar l’ús que fa del WhatsApp fins que aprengui a utilitzar-lo correctament, passades les 21 h es deixa l’aparell al menjador, als àpats que estan junts el mòbil no és a la taula, els han de consultar si es volen baixar aplis o jocs, no s’estudia amb el mòbil per evitar distraccions, i han d’estar en espais visibles quan el consulten per saber si estan molta estona utilitzant-lo. Sobre si es considera o no una intromissió en la intimitat de la filla -conèixer contrasenyes o revisar converses-, Buxarrais creu que és bona tota norma que ha estat acceptada per les dues parts, per tant, no considera forassenyat que els pares vulguin saber si es fa un ús correcte del mòbil: “Es justifica amb la protecció sobre un perill real que existeix en aquesta comunicació més desinhibida, que en general provoca un excés entre els adolescents. És similar al control parental en la navegació per internet per als més petits”, diu.

Què volen dir les 4C?

• Connectats. Entenen el món estant sempre connectats. Per a ells, real i virtual és pràcticament el mateix.
• Comunicats. Són individus socials que comparteixen els missatges en comunitat. Els xats són el seu mitjà de comunicació principal i Instagram l’aplicació per excel·lència.
• Creatius. La imatge es concep com un joc constant, comparteixen fotos editades amb comentaris i emoticones. S’imposa l’elecció a la carta del que volen veure o escoltar.
• Consumistes. Tot apareix i desapareix ràpid -modes, aplis, xats, missatges-. Consumeixen moltíssima informació.

Als migdies dinen les tres germanes juntes, és l’estona lliure de tranquil·litat que tenen després d’estar tot el matí a l’institut, i l’aprofiten per mirar la seva sèrie des del mòbil. Quan acaben -hi dediquen una hora- fan deures, estudien o assisteixen a extraescolars. “D’entrada no ens sembla ideal però ens hem adonat que ja tenen altres moments en què parlen, es comuniquen, es barallen o riuen”. Com a pares han après a ser flexibles; algunes de les normes que havien establert s’han anat adaptant a les noves situacions que sorgeixen. “Nosaltres també hem anat madurant. Alguna vegada que no s’han complert les normes els hem explicat per què és important allò, encara que elles ho relativitzen i no sempre entenen el nostre punt de vista. Mai les hem amenaçat amb prendre’ls el mòbil; si hagués calgut, hauríem mantingut el telèfon com a eina comunicativa però sense internet, fins que tinguessin més maduresa. Per sort no ha calgut”, comenta la mare. I és que malgrat que l’amenaça de prendre’ls el mòbil quan sobrepassen els límits està molt estesa a les famílies, els psicòlegs consideren que els càstigs a la llarga no són educatius. “Funciona millor pactar unes conseqüències, que han de ser proporcionades. Els joves han de saber quin privilegi poden perdre si incompleixen la norma. Així s’educa en el compromís”, explica Roser Claramunt.

TECNOLOGIA A L’AULA

L’Eulàlia, que també és professora de secundària, utilitza l’apli Kahoot a classe. Els és útil i els permet aprendre mentre juguen: “El mòbil fa necessari un bon aprenentatge i seguiment per part dels adults. Esclar que pot tenir inconvenients, però si se’n fa un ús correcte pot ser una bona eina”, argumenta l’Eulàlia. Jordi Carmona, director de l’Escola Garbí Pere Vergés d’Esplugues de Llobregat, hi coincideix: “No ens podem imaginar la revolució que viurem els pròxims 10 anys lligada a la intel·ligència artificial. Hem d’ajudar a formar ciutadans digitalment competents i que alhora tinguin criteri d’ús. Aquesta és una feina de les famílies i l’escola, perquè eduquem a casa, però l’escola és l’espai social d’aprenentatge. Per tant, hem de generar un entorn de convivència”, reflexiona. Consideren que la presència de la tecnologia a l’aula és natural, per això fa 7 anys van decidir introduir les tauletes a partir de 5è de primària i, més tard, l’ús lliure del mòbil a partir de 1r d’ESO. “És una eina excel·lent a nivell didàctic -diu Carmona- i no genera cap problema; l’autoregulació arriba de manera immediata”.

Equilibri entre el món real i el virtual

• Educar els fills en la virtualitat: La virtualitat facilita les comunicacions però la comunicació primordial és poder compartir temps amb la família i els amics. El contacte humà és el que crea vincles essencials per al bon desenvolupament personal.
• Posar límits al temps digital: Els jocs i l’entreteniment digital no poden ser l’única forma de diversió ni d’aprenentatge. És important establir límits quan encara no saben gestionar-lo. Negociar és imprescindible encara que no tot és negociable
• No és negociable estar tot el dia connectat: Hi ha d’haver temps per a la virtualitat i per fer altres activitats. Als fills els agrada que els pares es preocupin per ells, que els facin cas i busquin solucions conjuntes a les seves inquietuds.
• Cuidar l’autoestima: Una bona autoestima permet actuar sense condicionants, triant si vols i què vols compartir a la xarxa. Cuidem l’autoestima a través de les paraules -en positiu i sense retrets-, dedicant temps als fills, escoltant, sense interrogar, amb contacte físic, donant-los confiança.