Adolescència

El meu fill no té amics

Les relacions d’amistat tenen un paper socialitzador i identitari i no tenir aquests vincles pot suposar un risc per al desenvolupament social i emocional

5 min
Un nen es columpia sol, sense amics.

Barcelona"Ja fa dos anys que no tinc amics. Els vaig perdre per una llarga història durant la secundària, i després de l'ESO vaig fer un grau mitjà i no vaig fer batxillerat. La gent del grau era més gran que jo, i els que hi havia sortien amb els amics de sempre", explica la Laura. Aquesta noia de 16 anys no respon a la clàssica imatge d’una adolescència envoltada d’amics i això, segons els experts, pot suposar riscos significatius per al seu desenvolupament emocional i social.

“El grup d'amistat és un referent de primer ordre, el primer banc de proves de com és la vida en societat lluny del caliu familiar. Es comporta com una tribu en què cada membre ocupa el seu espai diferenciat i és reconegut i valorat. Si no tens aquest reconeixement, si no trobes aquest espai durant una època en què no tens una autoestima excessiva, pots arribar a sentir-te molt exclòs”, explica Ignacio Megías, investigador social i autor de l’estudi El valor de la amistad en la adolescencia y la juventud, 2023 (Centro Reina Sofía de FAD Juventud i Fundación SM).

Els perills de l’aïllament

La sensació de soledat o una baixa autoestima són els principals perills que l’estudi remarca com a conseqüències de quedar fora dels cercles d’amistat. “Aquesta situació pot portar una persona a qüestionar-se ella mateixa, a no sentir-se apte o suficient per als altres, a sentir vergonya o inseguretat i a posar en perill l’autoconcepte i la identitat personal, i propicia el tancament en un mateix”, afegeix Mireia Cabero, psicòloga i professora col·laboradora dels estudis de psicologia i ciències de l’educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

“Soc una noia amb molts somnis, abans era més tímida, però ara ja no, i em moro de ganes de conèixer gent nova i ser finalment jo mateixa”, explica la Laura. A través de l’amistat, els infants entenen millor com són i senten la llibertat de ser un mateix, sobretot durant l’adolescència. “No tenir aquest referent pot ser una llosa per trobar el benestar emocional per encarar el seu creixement personal en anys convulsos”, adverteix l’investigador. La importància de les relacions d’amistat és precisament aprendre a conèixer-se un mateix, “a ser autèntics, estimar i sentir-se estimat per persones externes al nostre cercle familiar; respectar i gestionar conflictes”, diu la psicòloga.

L’amistat es troba en el seu punt àlgid durant l’adolescència, una època en què els amics passen a ser la figura de referència, abans fins i tot que la família, principalment pel seu paper socialitzador i identitari. “Els amics ajuden a construir i donar sentit a una sensació d'autonomia que abans no existia, i és imprescindible per créixer i madurar. El tipus de confiança i l'empatia que ofereixen les amistats és molt diferent del que es pot assolir amb algú de la família”, puntualitza Megías. Precisament, segons els experts, l’impacte d’aquesta falta d’amics en edats prèvies a l’adolescència no és tan determinant, perquè “els pares són el referent prioritari i les amistats encara tenen un paper secundari, molt útil per al desenvolupament de la competència social de l’infant”, apunta Cabero.

Durant l'adolescència l’amistat es converteix en un dels valors més importants, perquè els amics es converteixen en un suport molt diferent de la família, per la proximitat i l'empatia en les vivències, els aprenentatges, els problemes i les il·lusions compartides en un moment vital similar.

Canvis en el valor de l’amistat

La percepció de l’amistat es modifica amb el temps: els joves passen de visions més edulcorades, basades en “l’amistat per sempre”, a d’altres de més constructives o crítiques. “Durant l'adolescència prima una visió de l'amistat més centrada en un model ideal construït socialment: valor únic, etern, pràcticament indestructible, que representa tot el que és bo”, diu Megías, investigador de l’estudi. Passats els anys, amb l’allunyament, l’exigència, la falta de reciprocitat o la distància adopten “una visió més crítica i vigilant i més centrada en els aprenentatges: què m'ensenya l'amistat com a persona, com traça el meu camí vital”, afegeix.

“Ha arribat un punt en què ni tan sols demano amics de debò, simplement gent per sortir. Quan intento quedar amb antigues amistats per anar a fer un cafè i posar-nos al dia em posen excuses”, explica la Laura. De fet, l’estudi, basat en l’anàlisi qualitativa a gairebé una cinquantena de joves, identifica diferents tipus d’amistat: verdadera, col·legues, coneguts o companys. “Els joves són conscients que no tothom és aquesta persona especial, i que no cal que sigui així. Hi ha amistats de molts tipus i per a moltes coses, i els llaços i les connexions poden anar fluctuant. Aprendre a treure partit personal de cada llaç en cada moment vital serà un exercici de socialització saludable”, diu l’investigador i codirector de Sociológica Tres.

L'estigma de la solitud

“La meva situació m'avergonyeix moltíssim, no vull que la gent amb qui parlo sàpiga que no tinc amics amb qui sortir. No ho sap absolutament ningú, estic molt trista i no hi trobo cap sortida, sento que he perdut una oportunitat única”, comenta la Laura al blog Adolescents.cat. Aquesta és una situació que moltes vegades el mateix infant amaga i arrossega, i que li crea una espècie de culpa social “que li suposa angoixa, vergonya i inseguretat”, comenta Cabero. “Les persones sense amics, o que en tenen pocs, solen ser observades sota sospita, com si no tinguessin prou habilitats socials o fossin estranyes”, afegeix Megías.

Alhora, aquesta situació preocupa al protagonista i també al seu context més pròxim, la família. “Veig que els companys de classe queden per WhatsApp i a ell no li diuen res, els convidem a casa i després no el conviden mai de tornada, o quan surten es queda a casa en lloc de sortir amb gent de la seva edat”, explica la Marina, la mare del Ricard, de 12 anys, que després de començar l’ESO en una nova escola no ha aconseguit crear vincles. “És normal que el cercle més proper estigui neguitós, però si l’infant no pateix és important que la família tampoc ho faci. Ell o ella marcarà la importància de les coses que viu amb la seva manera d’entomar-les. Així que cal acompanyar-lo en aquest procés sense afegir-hi més pressió ni angoixa”, apunta Cabero, directora de Cultura Emocional Pública.

Generalment no hi ha una raó específica, però sí que existeixen una sèrie de factors de l'entorn familiar o escolar que poden contribuir a la dificultat de fer amics. “Alguns dels factors serien el vincle amb els pares, la seguretat o inseguretat que la família ha fet que l’infant tingui, l’estil de relació dels pares amb els seus amics, no potenciar la importància de les relacions, famílies molt tancades o tutors que no potencien la interrelació, el respecte ni la cooperació entre els infants”, explica Cabero.

“Sento que estic caient en depressió, els meus pares estan molt preocupats”, explica la Laura. Si la quantitat i la qualitat de les relacions i la seva percepció subjectiva no s’ajusten al que un espera, aquesta situació pot viure's de manera negativa. “Tot el que genera aïllament social fa que ens tanquen en nosaltres mateixos. Reduir l’amplitud de mirades fa que escoltem els nostres fantasmes i els fem créixer. Perdem l’oportunitat de gaudir i viure emocions positives, i és fàcil que la soledat pugui derivar en problemes de salut mental”, conclou la psicòloga.

L’amistat online és amistat offline

El context online se situa com un espai que complementa aquesta amistat; no és un pont, sinó una de les cares d’aquest món offline. Un fet molt normalitzat, tenint en compte que el 40% dels menors d’entre 9 i 13 anys tenen un perfil en alguna xarxa social, segons dades de l’INE. L'estudi El valor de la amistad en la adolescencia y la juventud, 2023 (Centro Reina Sofía de FAD Juventud i Fundación SM) confirma que, en contra de l'estereotip, lluny de promoure l'aïllament les xarxes socials es revelen com a espais vitals on s'expressen i comparteixen preocupacions i cultiven les seves amistats. “El món online i la vida són complementis i indissolubles, i les relacions i les emocions es posen en joc tant en línia com fora de línia”, explica Ignacio Megías, investigador de l’informe.

“Desequilibrar la balança i centrar la vida en el marc d'una pantalla implica importants riscos a molts nivells. Però no saber desenvolupar-se en línia, també, i per això cal incidir en una educació emocional i sentimental al voltant de les xarxes socials i internet”, afegeix. Saturació, sobreexposició o la gestió de la intimitat són alguns dels riscos que cal explicar, més enllà que considerem que aquestes noves generacions són “nadius digitals”. “Créixer sabent com és l'operativa i com funcionen les tecnologies no significa saber manejar-s'hi emocionalment i sentimentalment. Trobar un equilibri entre no renunciar al costat bo de la mediació tecnològica i saber cuidar l'espai personal i d'intimitat és un repte que tenim com a societat en general”, adverteix Megías.

Precisament els joves –segons l’estudi– admeten que la comunicació en línia demana ajustar expectatives i tons. “Respecte a les amistats, créixer suposa, entre altres coses, saber trobar el teu espai personal i de solitud davant del grup, sense que això impliqui que el vincle se'n ressenti. Si això passa en el context presencial, encara més a l'online, on la connexió permanent es dona per feta”, explica l’investigador.

Així doncs, l'amistat també requereix comprendre com una persona s'expressa en línia, el seu humor, les actituds que el molesten i els temes que evita. Un aspecte important és respectar els espais de silenci en la comunicació digital, saber conservar aquests moments per saturació, responsabilitats, salut mental o mandra, i que les amistats ho entenguin és clau per establir relacions sòlides. Conèixer algú també implica entendre els seus patrons de comportament en línia.

stats