L’art de preguntar als joves

L’adolescència acostuma a ser una etapa conflictiva. Molt sovint, intentar conversar amb un adolescent implica rebre per resposta monosíl·labs o frases breus. També molt sovint, l’intent de diàleg condueix a discussions que, des del punt de vista de pares, psicòlegs i pedagogs, accentuen la sensació que comunicar-se amb adolescents és molt complicat, de vegades impossible. Aquesta percepció, però, no s’ajusta a la realitat: llevat de casos extrems, la comunicació és possible sempre que se sàpiga com formular les preguntes adequades. “Saber preguntar és un art i no tothom el coneix”, afirma Mercè Alaball, formadora en habilitats comunicatives i mediació i cofundadora de l’agència Khimera Comunicació. “Amb una bona pregunta podem reconduir una conversa complexa amb adolescents, però amb una mala pregunta anem directes al conflicte”, adverteix l’altre cofundador de Khimera, el mediador i facilitador David Espinós.

Alaball i Espinós han conduït recentment a Girona la segona edició del taller 'Preguntes balsàmiques, preguntes crispadores'. “A més de prendre consciència de la importància de fer bones preguntes i d’analitzar els efectes que les preguntes provoquen en els altres i en nosaltres, els participants [psicòlegs, pedagogs i altres professionals que tracten amb adolescents] poden reflexionar sobre la intencionalitat de les preguntes i aprenen a aplicar tècniques creatives per generar preguntes poderoses”, expliquen els cofundadors de Khimera poc abans que s’iniciï el taller. Pocs minuts després, quan acaben d’asseure’s en cercle, els participants en la sessió -majoritàriament dones- són convidats a aixecar-se de la cadira per improvisar un joc en què han de passar una pilota a una altra persona que formi part de la rotllana i formular-li una única pregunta. Digue’m un polític que t’agradi com comunica. Què has esmorzat aquest matí? Què t’apassiona més a la vida? Què creus que es pot fer des de la psicologia per fer una mica més de competència als psiquiatres? Només són quatre exemples que demostren que, en general, les preguntes no són gens agosarades. “Hi havia certa tensió, es notava molt en el llenguatge no verbal”, comenta Espinós en finalitzar el joc. “La majoria heu fet preguntes obertes i se us veia incòmodes perquè no coneixíeu les normes del joc”, rebla Alaball. La conclusió és clara: fer bones preguntes no és senzill, ni tan sols entre adults. “Això només és un joc, però si ho traslladem a l’intent de parlar amb un adolescent veiem que les preguntes són una eina que hem d’aprendre a utilitzar d’acord amb els nostres objectius”, diu Espinós.

TRAGÈDIA COMUNICATIVA

Ja tens nòvio o nòvia? Utilitzes anticonceptius? Encara ets verge? Amb qui surts? Totes aquestes qüestions tenen en comú que, molt probablement, provocaran una resposta irada de l’adolescent interpel·lat. “Són preguntes clarament crispadores que acostumen a tenir molt mal resultat”, explica Alaball. Cal anar molt alerta amb el contingut de les preguntes i el to i la intenció amb què es formulen si es pretén evitar conflictes comunicatius intensos. El sarcasme, per exemple, és molt agressiu. “Les preguntes crispadores acostumen a ser tancades i sovint contenen la resposta. També manipulen, generen un estat emocional en l’altre, provoquen defensa, condueixen cap a un atzucac. Són preguntes trampa -insisteix Alaball-. Moltes preguntes proposen dues respostes i ens porten allà on volem. A més, provoquen un efecte d’interrogatori. Amb una bateria de preguntes tancades el que vull és satisfer la meva pròpia curiositat. Això resulta molt agressiu per a la persona interpel·lada. Són converses que duren poca estona i que en adolescents, malgrat que tinguem una bona intenció, ens condueixen cap a la tragèdia comunicativa”, diu.

Tot és possible, fins i tot amb adolescents

Una de les accepcions de la paraula quimera és una creació imaginària de l’esperit que es pren com a real. “T’acompanyem fins on vulguis arribar. Ens agraden els reptes complexos i ens motiva trencar barreres, pensem que tot és possible”, afirmen els cofundadors de Khimera. Un dels millors exemples, sens dubte, és la comunicació amb els adolescents, que segons l’agència s’ha de basar en la capacitat d’escoltar i empatitzar, de fer preguntes balsàmiques amb l’objectiu de “dibuixar un escenari comú amb regles conegudes per tothom”.

“Al darrere sempre hi ha un judici. Sovint els adolescents senten que els estem connotant amb apreciacions negatives, perquè tendim a fer-los preguntes que jutgen”, intervé Espinós. “L’adolescent s’ha convertit en un desconfiat”, diu Alaball. “A partir de cert moment -segueix- les expectatives dels pares no s’acompleixen; és quan els fills comencen a ser independents i prenen decisions que no agraden els pares. En aquests casos, els adolescents detecten perfectament les nostres dissonàncies. Llegeixen què hi ha rere les preguntes: desig de controlar, saber i interrogar”. Fer les preguntes adequades no és gens fàcil, entre altres raons perquè molts pares actuen amb brusquedat “per satisfer la seva curiositat, quedar-se més tranquils i fer un sermó”, observen des de Khimera.

INSPIRAR CONVERSES

Les preguntes balsàmiques, en canvi, “inspiren, obren, permeten mantenir una conversa, fan pensar i reflexionar, aporten, són constructives”, resumeix Alaball. Per aquest motiu, defensa la necessitat de “baixar a terra i tenir clar quin és l’objectiu”: “No hem de rendir-nos quan els adolescents no contesten com preveiem. Podem iniciar converses no tramposes amb preguntes obertes, saber que no parlaran amb nosaltres de certes coses i estar atents”. En el fons, assegura, tots els pares volen saber més o menys el mateix: amb qui van els seus fills, amb qui estan... No hi ha fórmules màgiques. “Però sempre funciona ser molt sincer. Si no, ens veuen a venir”, assenyala Espinós.

Com es fan, les preguntes inspiradores? Abans de donar algunes pistes, Alaball recorda una frase d’Umberto Eco: “Som allò que els pares ens van ensenyar quan no estaven intentant ensenyar-nos res”. “És com un mantra que si ens els quedem ens ajudarà a fer preguntes balsàmiques -sosté-. Per fer bones preguntes és essencial saber escoltar”, remarca. “Però no tots els moments són bons per conversar -avisa Espinós-. Cal trobar el moment oportú, l’espai adequat. De vegades tenim pressa i volem saber les coses immediatament, però hem d’aprendre a seduir els adolescents, a buscar i establir límits amb ells”.

Les tècniques que fomenten la creativitat són molt útils per trobar les preguntes adequades. “Quan treballem amb adolescents, una de les eines que fem servir són les imatges. N’hem seleccionat de temes, llocs i situacions molt diversos, que són molt suggerents i ajuden a establir un diàleg”, explica Alaball. Una bona pregunta, per exemple, seria: quina foto triaries per descriure el teu estat d’ànim? “És una pregunta inspiradora que segurament seduirà l’adolescent i ens permetrà mantenir-hi un diàleg”, diu Espinós. Al capdavall, rere els conflictes quotidians més habituals acostuma a haver-hi una demanda d’atenció. “Mira’m, soc aquí, intenten dir-nos els adolescents”, conclou Alaball.

Visió prismàtica i simplicitat

Encaminades a resoldre conflictes amb adolescents o no, les actuacions de l’agència Khimera es basen en cinc principis. Els dos primers són la visió prismàtica (per trobar opcions que en un primer moment no veiem) i la simplicitat: sovint el que és essencial ho trobem en el que és més simple. Els altres tres són la relativitat (prendre distància per tenir una mirada més constructiva i imaginativa), la practicitat (incorporar el que aprenem a la vida personal i professional) i la proximitat: tractar cada persona en funció de les seves necessitats.