WhatsApp, apps i videojocs per combatre patologies psicològiques juvenils

Aplicacions, programes en línia, videojocs, pàgines web i fins i tot el WhatsApp i el Telegram s’han convertit en els nous aliats per ajudar a combatre patologies psicològiques que afecten infants i adolescents, com l’ansietat, els problemes d’atenció a l’aula i la prevenció de l’assetjament escolar. "Cada cop els metges i altres professionals de la salut estan més oberts a l’ús dels recursos tecnològics com a complement o suport en l’atenció als pacients", explica Noemí Guillamón, directora del màster universitari de psicologia infantil i juvenil, que es va començar a impartir a l’octubre a la UOC.

De fet, la mateixa xarxa pública utilitza cada cop més les TIC per a recomanacions o prescripcions mèdiques. Un exemple és el programa Darweb, adreçat a infants amb dolor abdominal recurrent i els seus pares. Segons Guillamón, aquests recursos no es limiten a portals o aplicacions, sinó que també inclouen xarxes socials que es fan servir diàriament. "Per exemple, per a molts adolescents el WhatsApp és un mitjà de comunicació sovint més utilitzat que el cara a cara. Hi ha molts joves que enmig d’una teràpia es cohibeixen, però que després tenen més facilitat per explicar com se senten per mitjà del mòbil", concreta.

Primers resultats

Els pocs estudis que hi ha sobre els beneficis de les TIC en aquests infants apunten que milloren els problemes: "Mostren una disminució dels símptomes clínics d'ansietat i depressió i de la conducta, l’autoestima i les cognicions. També destaquen la satisfacció dels usuaris i dels seus pares. Alhora, però, alerten de l’alta taxa d’abandonament del programa", concreta Montse Martínez, professora del grau de psicologia de la UOC i del màster de psicologia infantil i juvenil.

Entre les patologies en les quals s’apliquen aquests programes hi ha l’ansietat, la depressió, les dificultats d’atenció, els problemes de comportament a l’aula i la prevenció de l’assetjament escolar, del ciberassetjament i del suïcidi. Són programes adreçats a infants amb trastorns del desenvolupament o programes per a la millora de les emocions i les habilitats socials.

Recomanables a partir dels 10 anys

A quina edat el pacient pot començar a utilitzar aquestes eines? Segons la professora dels estudis de psicologia i ciències de l’educació Aida Aguilera, n’hi ha que es poden aplicar "en edats molt primerenques", com l’Abc Kit, pensat per a nens de fins a 5 anys i que inclou exercicis per aprendre les lletres, o el programa Adiós Enfados, adreçat a infants a partir de 4 anys i que es fa servir per ajudar-los a controlar la ràbia. "Tot i això s’aconsella que els recursos tecnològics relacionats amb dificultats de salut mental, com ara l’ensenyament d’habilitats socials, l’educació en emocions o les intervencions davant dificultats d’ansietat o de depressió, s’apliquin a partir dels 6 anys i que proliferin, sobretot, a partir dels 10", explica Aguilera.

El motiu, matisa la professora, és que aquests recursos demanen una certa maduresa cognitiva per part del nen per llegir, entendre, analitzar i reflexionar sobre el comportament. A més a més, tot i que cada cop són més nombrosos els menors de 12 anys que tenen mòbil, moltes aplicacions van adreçades a adolescents, que són els que fan més ús d’aquesta eina. "Per exemple, el programa Gestion@, que serveix per disminuir els nivells d’ansietat en adolescents, és recomanable a partir de 12 anys", afegeix Martínez.

Les TIC no poden substituir el paper del terapeuta

Aquestes expertes deixen clar que les TIC no poden substituir mai el paper del terapeuta. "Hi ha recursos que potser es poden autoaplicar si l'objectiu és prevenir un problema abans que aparegui. Però en el cas dels infants i adolescents amb dificultats de salut mental és important que aquestes eines siguin un complement de la teràpia presencial i que la seva aplicació sigui supervisada i guiada per un terapeuta que conegui bé l’eina", matisa Guillamón.