Aires jamaicans: reggae per xics

Fa cinc anys, l’Oriol, guitarrista de The Penguins i, a més, mestre de música, va proposar a la resta del grup tocar a l’escola on treballa amb motiu de la festa de Santa Cecília, patrona de la música. Els músics, que no tenien gaires concerts aquell mes, van dir que sí encantats, però en lloc de tocar el seu repertori habitual, van adaptar el repertori que els nens treballaven a l’escola. “Vam començar a fer assajos adaptant cançons que havíem cantat tota la vida als ritmes jamaicans que acostumàvem a tocar, i ens vam presentar al concert amb mil disfresses i tot d’esquetxos preparats entre cançó i cançó”, recorda perfectament Eduard Polls, saxofonista de la banda. El balanç, en paraules del grup, no podria haver sigut més positiu: “Ens ho vam passar molt millor del que ens imaginàvem i la descàrrega d’energia va ser tal que vam decidir que allò no podia reduir-se a un dia puntual”. I és així com, després de cinc anys de trajectòria com a grup, l’any 2011 neix Reggae per Xics.

Malgrat que la franja d’edat més habitual dels seus seguidors és d’entre dos i vuit anys, el grup destaca que Reggae per Xics és una proposta “transversal i intergeneracional”. Als concerts s’hi poden trobar famílies amb pares i fills, avis saltant, el jovent del poble que ve a ballar i, fins i tot, nens que no arriben als dos anys i encara no parlen. “Hi ha una interacció entre ells que només es pot aconseguir a través de la música”, subratllen des de la banda.

És, doncs, una proposta musical i pedagògica adreçada a petits i grans basada en cançons populars del repertori català passades pel sedàs dels ritmes jamaicans. Per què aquest tipus de música? “La música jamaicana dels anys 50-70 és una música que beu d’una explosió de ritmes tant del Carib com de l’Àfrica o els EUA, i que té un origen humil i popular”, apunta Polls, i això es tradueix en unes harmonies i melodies simples “que casen perfectament i increïblement bé amb la música popular i tradicional d’aquí, del Mediterrani”, prossegueix el bateria. Una senzillesa que “arriba a l’ànima i connecta amb les emocions” i que és totalment compatible “amb la riquesa musical que suposen onze músics dalt de l’escenari i el fet d’haver-se especialitzat en un estil de música concret”, destaquen els The Penguins.

UN ESPAI MÀGIC

Cinc anys, 200 concerts i més de 12.000 discos venuts després, The Penguins confessen que no havien gaudit mai tant dalt de l’escenari ni havien connectat mai tant amb el seu públic. “Amb Reggae per Xics hem conegut i establert una amistat amb moltes famílies que ens segueixen fidelment concert a concert”, diu Polls. Una satisfacció a la qual es va sumar el premi ARC 2015 al millor espectacle per a públic familiar, un reconeixement que confirma la visió que el grup té del seu propi espectacle: “Fer possible crear, a través de la música, un espai màgic i especial entre pares, fills, cosins, avis, etc., en què nosaltres som els convidats i testimonis de luxe”.

Una oferta musical de qualitat, en definitiva, per la qual val la pena apostar decididament, ja que, tal com sosté el saxofonista de la banda, “el públic infantil encara no està gaire condicionat i és el moment ideal per aproximar-los la calidesa i la força de la música en directe i no electrònica”, una cosa que no exclou, conclou Polls, “que s’aprofiti l’abast de les noves tecnologies i les xarxes socials com YouTube [on els clips de The Penguins acumulen milers de visites] per arribar i tenir més canals d’interacció amb la gent”.

The Penguins estrena documental

L’últim any ha sigut ben especial per a The Penguins, la banda musical de Sant Feliu de Llobregat que el 2016, a més de celebrar el seu desè aniversari com a grup i el 5è de Reggae per Xics, ha estrenat The Penguins & Reggae per Xics. L’impuls de la música, un documental dirigit per Jep Jorba, de Poca Broma Produccions, que descobreix les claus del fenomen Reggae per Xics i repassa la història de la banda. Una estrena que va tenir el seu punt àlgid el 15 de desembre al cinema de Sant Feliu de Llobregat, on el públic va gaudir, juntament amb els membres del grup, d’una première en tota regla, amb catifa vermella i photocall inclosos, i on tots van bufar junts les espelmes del pastís gegant que commemorava la doble celebració.