Traduccions infantils i juvenils: entre l'orfebreria i la imaginació

Si apareix porridge, la traducció seria pa amb tomàquet? Doncs no totes les paraules serveixen. A més, hi ha girs lingüístics i rimes. Mots que en la llengua original tenen un sentit determinat i, en català, no signifiquen el mateix. Traduir un llibre infantil i juvenil no és passar el text d’un idioma a un altre. Encara que el llenguatge pugui semblar més senzill que en les obres d’adults, sempre hi ha matisos: cal interpretació i molta adaptació. Recrear un món que ens ve donat però reescrivint-lo amb imaginació. Tot un challenge; més ben dit, un desafiament a l’altura dels grans traductors.

“Traduir és escriure camuflant-se darrere l’estil de l’autor. Els traductors, de fet, reinterpreten, i això és difícil”, adverteix Andrea Moreno, directora editorial de Meraki. Carlos Mayor, que fa més de 30 anys que s'hi dedica –moltes de les seves obres traduïdes són de literatura infantil i juvenil, com ara Pinotxo de Carlo Collodi o Sandokan d’Emilio Salgari–, explica que algunes de les principals dificultats són “les limitacions d’espai en les obres il·lustrades, els jocs de paraules, l’abundància de referències culturals, els recursos humorístics i, en molts casos, els noms de personatges”. Un exemple: què passa amb canalla? Per a Pilar Comín Sebastián, traductora, correctora i docent, aquest mot català “no té una traducció fàcil en castellà: chavalería, chiquillería, potser, però no tenen el mateix efecte en el lector”. “L’adequació del llenguatge tenint en compte l’edat del lector, mantenir el registre de l’original i evitar el calc lèxic i sintàctic és el que porta més feina”, assegura. Si apareixen noms de sèries molt exitoses al país d’origen o menjars típics autòctons, així com els cursos escolars, que són diferents, sorgeixen dubtes. “Explico què és o busco una alternativa pròxima?”, es pregunta la filòloga i traductora catalana Anna Llisterri, que porta traduïts al català més de 50 llibres, principalment de l’anglès. “Si en àlbums infantils trobem una poma dibuixada, per molt que el text rimi amb pera aquesta paraula no pot ser. Així que a l’hora de plantejar-te la traducció, cal tenir molt en compte també els elements de la il·lustració”, confirma Llisterri.

Mofeta i Teixó, de l’editorial Flamboyant, publicat al setembre, és un llibre ple de bromes, dobles sentits, jocs lingüístics i onomatopeies. “Les traductores en català i castellà, respectivament, van fer una feina d’orfebreria. Si compares les dues traduccions, pots veure les diferents estratègies que han utilitzat, i no sempre coincideixen”, ressalta la directora editorial, Patricia Martín, que admet que darrere les lletres també manen les xifres. “Hi ha manuscrits que descobreixes: els llegeixes i te n’enamores. Veus que són adients per al teu catàleg, però t’has de posar a fer números per veure si realment és viable publicar-ho”, comenta. Flamboyant ha traduït al català i al castellà llibres de llengües com el turc, el suec i el neerlandès. També publica obres d’autors catalans originalment escrits en català (i obres d’autoria catalana escrits en castellà que després tradueixen al català). En aquest sentit, Rodolfo del Hoyo, president d’Escrivim, associació professional d'escriptores i escriptors de literatura, aprofita per fer una aposta aferrissada i reivindicativa per la traducció d’autors de casa, la qual, segons ell, escasseja. “A les editorials els resulta més econòmic fer traduccions, i quan compren un llibre i el tradueixen aquest ja ve avalat per unes vendes extraordinàries al país d’origen. Un cop aquí té garantia d’èxit de públic. Tot i que a vegades les previsions fallen. Apostar per l’autoria local, en canvi, suposa un risc. No saps què passarà”, lamenta. Segons l’Institut Ramon Llull de Barcelona, l’any 2017 es van traduir 154 obres de literatura infantil i juvenil catalanes a altres llengües. La xifra ha anat a menys i l’any passat van ser 135 traduccions. “Som nosaltres, els escriptors catalans, els qui fem i mantenim, no només l’imaginari col·lectiu del país, sinó també la llengua. Tot això s’està perdent”, adverteix del Hoyo. L’escriptora Mar Bosch Oliveras, que entre les seves obres destaca el llibre juvenil El dia de l’esquerda (Editorial La Galera), afirma que “no traduint llibres de casa deixem de visibilitzar el que tenim i no som diferents dels autors estrangers en qualitat ni talent; en canvi, sembla que el que ve de fora sempre és millor per se”.

Apostar per l'autoria local

La Galera, precisament, és una editorial que des dels seus orígens ha potenciat l’autoria local. “Som un país de grans creadors”, assegura Pema Maymó, la seva directora, que puntualitza que “en literatura infantil i juvenil la garantia d’èxit no existeix". "El lector infantil adora i s’enganxa a un autor o bé no li fa ni cas”. La guerra de les bruixes (Edebé), de l’escriptora Maite Carranza, és, per exemple, un cas d’èxit. S’ha traduït del català a 30 llengües, entre les quals el coreà o el lituà. “La literatura infantil i juvenil és viva, sempre van sorgint noves traduccions. En qualsevol altre llibre per a adults, l’obra ja estaria enterrada i oblidada”, subratlla Carranza, que referma que “som un país més importador que exportador de literatura infantil i juvenil”. Un altre referent és El Monstre de Colors, d’Anna Llenas (Editorial Flamboyant), del qual s’han venut més de 5 milions de còpies de tots els títols i formats arreu del món i s’han venut drets a més de 30 llengües. “És l’àlbum infantil escrit originàriament en català que s’ha traduït a més llengües”, expliquen.

Des de Babulinka Books, amb Mar González al capdavant com a fundadora i directora de l’editorial, asseguren que els agrada posar en valor el talent local, però “quan veiem una obra extraordinària també ens agrada traduir-la i acostar-la a la nostra llengua”. “La traducció, a més, no implica una creació d’obra tan llarga ni complexa i ens ajuda a agilitzar el ritme de publicació”, especifica González, que sovint es troba amb un petit gran inconvenient: “Nosaltres posem el nom del traductor a la coberta, però l’editorial mare no sempre ens ho deixa fer”, exposa. En el seu cas, tradueixen llibres de l’anglès, i també del francès i l’alemany, i l’àlbum il·lustrat més emblemàtic és El banc blau, amb dibuixos i text d’Albert Asensio, premi Llibreter 2017. “Tenim la idea que un àlbum il·lustrat és fàcil de traduir, però no us imagineu com podem arribar a discutir cada paraula. Qualsevol errata o expressió menys adequada s’amplifica”, ressalta Inês Castel-Branco, editora i directora d’Akiara Books, amb obres com Per què plorem? (de Fran Pintadera i Ana Sender), que es va publicar inicialment en català, castellà i portuguès i que ja s’ha traduït a set llengües, entre les quals el grec, el danès, el coreà i el japonès. Traduccions que, en general, tenen un objectiu comú: “Desvetllar en els infants i els joves l’interès per llegir llibres”, explica Elena Martín Valls, traductora i correctora.

Que si un apòstrof o un espai de més després d’una coma, a la contracoberta, a l’interior o dins la solapa. Aquests llibres són revisats una vegada i una altra fins que són publicats. “La tasca de traducció i correcció és complexa. Implica moltes hores de feina i és imprescindible perquè el lector pugui gaudir d’un bon llibre”, afegeix Martín Valls. I si es cola alguna errada? “Un petit error li donarà un component romàntic: les màquines no ens hauran guanyat en el procés de confecció del llibre”, apunta Moreno. Un treball, entre l'orfebreria i la imaginació, encara artesanal.