Recuperar els clàssics juvenils

Cada cop més editorials especialitzades en literatura infantil i juvenil estan apostant per recuperar i acostar els clàssics universals als lectors més joves. Un bon exemple és l’editorial L’Altra Tribu, capitanejada per l’editora Eugènia Broggi, que ara aposta per recuperar un clàssic juvenil de gran qualitat. Es tracta de La crida del bosc, de Jack London, que explica la història d’un gos, el Buck, un gos domèstic, que canvia d’un dia per l’altre quan uns buscadors d’or el segresten i se l’emporten a les seves terres. “Quan vam engegar el segell L’Altra Tribu vaig intentar connectar amb les lectures que per a mi havien sigut importants quan era una adolescent. La crida del bosc era un d’aquests títols. De petita l’havia llegit moltíssimes vegades i m’havia fascinat. Em captivava el gos protagonista, la força dels paisatges, la cruesa de la història... Aleshores vaig veure que les traduccions d’aquesta obra eren de feia molts anys i que havien quedat obsoletes. M’agradava la idea de fer-ne una traducció actual per acostar-la als més joves”, explica l’editora.

La novel·la compta amb una traducció impecable de Ferran Ràfols, fidel a la història i amb una tria acurada del llenguatge. “No estic d’acord amb les adaptacions dels clàssics que es basen en retallar text o simplificar el llenguatge. Crec que és carregar-se l’essència de la història -assegura Eugènia Broggi-. Nosaltres mostrem la història tal com és. La traducció de Ferran Ràfols, en aquest sentit, és íntegra i fidel a l’original. A més, es tracta d’una novel·la que ha aguantat molt bé el pas del temps. Té un gran ritme narratiu i una tensió creixent fins a arribar a les últimes pàgines”.

Quan li preguntem a l’Eugènia què creu que pot apassionar els nanos joves d’aquest llibre, ho té clar. “La força dels paisatges. Són paisatges de boscos, de neu, inhòspits, que ofereixen una sensació d’amplitud important... Diria que són paisatges somiats. També funciona molt bé la caricaturització dels personatges. El Buck, el gos, conviu amb diferents tipus d’amos amb caràcters molt diferents: hi ha amos cruels, simplots, inútils... És interessant el contrast. Un altre element fort és l’evolució del gos protagonista fins a recuperar els seus instints més primitius. I el no ensenyament moral. Per a mi això és una qüestió important. La novel·la no pretén moralitzar en cap moment ni amagar la seva cruesa”.

L’editora creu que la novel·la pot anar destinada a nanos de primer d’ESO i de més endavant, tot i que és apta per a tots els públics. “Jack London era un escriptor impressionant, que tenia una consciència política aguda; el que ell va escriure és un clàssic universal, atemporal. Jo diria que la pot gaudir tothom. Joves i grans”.

ELS CLÀSSICS A LES AULES

Xavier Garcia és cap del departament de llengua i literatura de l’Institut La Guineueta, de Barcelona, i des de fa anys treballa la literatura amb els adolescents a les aules. “Els adolescents poden ser més o menys receptius a l’hora de treballar i llegir obres clàssiques -afirma-. Segons la meva experiència, sovint és millor obviar l’adjectiu clàssic. Per exemple, quan els he parlat de La metamorfosi,de Kafka, n’hi ha hagut prou llegint-los la primera frase -“Quan, un matí, Gregor Samsa va despertar-se d’uns somnis neguitosos, es va trobar al llit transformat en un insecte monstruós”- perquè uns quants hagin demanat de llegir el llibre. També ens han funcionat perfectament bé altres llibres com Dràcula, de Bram Stoker; Fahrenheit 451, de Bradbury, o La plaça del Diamant i Mirall trencat, de Mercè Rodoreda, tot i que aquests últims a batxillerat”.

Igual que Eugènia Broggi, Xavier Garcia no creu en les adaptacions dels grans llibres clàssics. “Una adaptació pot ser oportuna per a l’alumnat de grups bàsics (ensenyaments competencials i curriculars adaptats a alumnes amb dificultats d’aprenentatge), aules d’acollida (alumnat nouvingut), aules obertes o entorns semblants. Però hi ha una pregunta que mai no puc defugir com a símil de tot plegat: escoltar el Quart moviment de la Simfonia número 9 de Beethoven versionat per Miguel Ríos significa haver escoltat Beethoven? La resposta és prou evident: no, és escoltar Miguel Ríos. Els lectors joves es mereixen llegir Jack London en tota la seva integritat”.

Respecte a La crida del bosc, de Jack London, Xavier Garcia hi veu infinitud de possibilitats i propostes per treballar a classe amb l’alumnat d’ESO. “La novel·la conté molts temes que poden captivar un adolescent. Com ara les relacions de l’ésser humà envers la natura: ¿la natura com a amenaça hostil o com a aliada? Això es podria adaptar a qüestions relacionades amb la crisi climàtica actual. O bé el darwinisme social i el retorn a la natura: la lluita per la supervivència del Buck, el gos humanitzat, ens pot remetre a una aproximació al debat sobre què fa evolucionar una societat humana: ¿la competència o bé la col·laboració -i, per tant, la solidaritat-? I sobre l’empremta de Nietzsche en l’obra, a banda de la qüestió del Superhome, es pot aprofundir en l’evolució de l’esperit desenvolupada pel filòsof en les seves obres, en què sovint reflexiona sobre la necessitat de retrobar-nos en la nostra veritable natura de “creadors de nous valors” que deixin enrere una humanitat caduca, sotmesa als valors morals del cristianisme. ¿És aquest el sentit de la ultramodernitat en què vivim al segle XXI? Hem esdevingut individus creadors de valors o només hem mudat en un altre tipus d’esclaus a l’estil de Matrix? I tants i tants altres temes...”

GUIES DE LECTURA

Precisament, per donar un cop de mà al professorat a les aules, l’editorial L’Altra Tribu ha posat en funcionament unes guies de lectura que pretenen ser un acompanyament a professors i alumnes. “Hem intentat en tot moment fer un tipus de guies molt lliures -diu Marina Llompart, editora del segell conjuntament amb Broggi-. Per a nosaltres el més important és el plaer per la lectura. Així doncs, en les nostres guies els professors i els joves lectors podran trobar-hi una petita presentació de l’obra i l’autor, el context històric i literari, el que nosaltres en diem converses literàries durant i després de l’obra -en què els proposem diferents temes de debat a classe- i, finalment, un apartat d’activitats lúdiques optatives per a tots els que s’hi vulguin acollir. La nostra idea és que gaudeixin llegint i que fomentin l’esperit crític”.

Llompart apunta que La crida del bosc és una de les lectures recomanades per la guia de la Generalitat destinada a l’ESO i per aquest motiu troba necessari acostar als joves una traducció molt més actual. “Hi ha moltíssims temes que es poden connectar entre el llibre i la seva realitat actual -diu Llompart-. D’altra banda, vull recalcar que hi ha moltes altres editorials que estan fent una feina boníssima en la recuperació de clàssics infantils i juvenils. Un exemple és la col·lecció El jardí secret de Viena, de Viena Edicions, que té tota una col·lecció destinada a recuperar clàssics de qualitat. On acaben ells per edat comencem nosaltres. O també penso en Adesiara, que té tota una col·lecció destinada a recuperar clàssics juvenils, com ara una de les seves últimes novetats, El viatge meravellós d’en Nils Holgersson per Suècia”.

Eugènia Broggi afegeix que la línia editorial de l’Altra Tribu té dos vessants. Un és recuperar els clàssics universals i l’altre passa per apostar pels autors contemporanis d’aquí i d’altres països que escriguin literatura juvenil de qualitat. “Aquesta segona via per a nosaltres és molt important. Estem organitzant una crida per intentar descobrir talent d’aquí”.