Criatures / Oci a casa17/08/2021

Que llegeixin el que vulguin, però que llegeixin

Les famílies, com els educadors, els llibreters i els bibliotecaris tenen el rol de prescriptors, de guies en el món de la lectura, un hàbit que adquirim de petits

¿L’adolescent de casa només vol llegir la saga After o Crepuscle? Que ho faci. ¿Que encara continua amb els tebeos de quan era petit malgrat que ja té una edat en què podria agafar llibres gruixuts? Que hi continuï. Llegir no s’hauria de prohibir, i encara menys en l’adolescència, segons opinen l’escriptor Sebastià Portell i l’editora Paula Galindo. I si no, només cal recordar declaracions cèlebres de l’escriptor Albert Sánchez-Piñol, autor de llibres amb trames molt ben argumentades i travades, que ha confessat en més d’una ocasió que de jove el que llegia eren còmics. “L’etapa de l’adolescència és un moment lligat a l’autodescobriment i autoconeixement, i aquest procés també inclou la lectura, que durant aquesta època es lliga estretament amb la cerca de referents”, explica l’editora i correctora Paula Galindo Roldán, que diferencia amb claredat entre el fet de prohibir i el de prescriure. “L’exemple de la saga After, igual que va passar amb el fenomen Crepuscle, és el resultat d’una campanya que s’ha esforçat a captar el públic adolescent. Els lectors que han fet aquesta tria estan condicionats per les estratègies que busquen vendre i persegueixen els beneficis”, diu. Per això les famílies hi juguen un paper important, en aquesta etapa, com a prescriptores, com a guies, i si tot i així el jove de casa vol llegir-les, que ho faci. “El gust lector pot evolucionar, i en part hauria d’evolucionar amb nosaltres”, rebla l’editora. 

Com a prescriptors, la família és essencial. “El foment de la lectura ha de començar a casa, perquè l’hàbit de lectura és un procés que s’ha de viure de manera natural des de petits”. Ara bé, no és l’única, també hi haurien de participar els bibliotecaris i els llibreters, que disposen d’espais dedicats a la literatura infantil i juvenil cuidats i importants.

Cargando
No hay anuncios

Per la seva banda, l’escriptor Sebastià Portell, autor del llibre Les nenes que llegien al lavabo (Ara Llibres)*, nega que en l’adolescència els llibres competeixin amb res. “Actualment els llibres tenen tanta competència com la tenien abans, perquè els nostres dies sempre han estat de vint-i-quatre hores i, diguem-ho sense embuts, sempre hem volgut esbarjo i vida social”. Ara bé, en la llista de prioritats diàries hi ha d’haver la lectura, que “pot acabar esdevenint una necessitat per a l’infant i per al jove, perquè llegir ha de formar part de tot l'ampli ventall d’activitats que fa al cap del dia”. I si, malgrat tot això, els joves no volen llegir, “respectem-ho”, diu l’escriptor Sebastià Portell. “És un fet que també passa als adults, així que cal respectar-ho, perquè mai cal forçar un acte de plaer com és llegir”, afegeix.

Per continuar, l’escriptor opina que una manera d’atraure els infants i els joves a la lectura és fent-los entendre que els llibres tracten dels temes que els amoïnen, i que els serà útil. “Els llibres tracten sobre ells i hi ha una conversa viva”, diu Portell, que és rotund contra la idea de prohibir cap llibre. “És una temeritat, perquè quan prohibeixes qualsevol plaer, automàticament es produirà la psicologia inversa”, és a dir, voldran fer-ho més que mai. “Que ho facin, i que les famílies els acompanyin en aquesta lectura, que en parlin, que els preguntin per què els interessa, però que mai no els jutgin”, diu. Portell assegura que és el que fa amb la seva neboda, lectora de llibres escrits per youtubers, i que ell mai no els hi ha qüestionat, “tot i que sí que he intentat que incorpori altres lectures” argumentant-li per què li agradarien. Pas a pas, que l'important és que descobreixin el plaer de la lectura. Els gustos ja aniran evolucionant.

Cargando
No hay anuncios
Què és la llibertat lectora?

Segons l’editora i correctora Paula Galindo Roldán

  1. La llibertat lectora és educar des del respecte i la diversitat. 
  2. Educar des de la curiositat és una evolució que ha de començar des de petits. Les visites a biblioteques i llibreries proporcionen un espai de descobriment lliure que ha de tenir el suport de les famílies i els educadors. 
  3. Per assolir la naturalització de l’activitat lectora, i la curiositat per la lectura, s’ha d’estimular i tractar com una activitat més. 
  4. No sempre el lector s’implica amb l’obra que ha triat; és a dir, no s’assoleix una comunió directa amb tota mena d’obres. I això forma part de la llibertat, la curiositat i el procés d’aprenentatge. 
  5. Endinsar-se en la tria de llibres motivada pel que sentim en cada moment és també una manera d’aprendre i adquirir experiències.
  6. Saber identificar els elements que agraden o no de les obres que llegim és el resultat d'assaig i error, del recorregut lector i el que ens hauria de generar un impuls per seguir descobrint. 

____________________

Cargando
No hay anuncios

*Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir 'Les nenes que llegien al lavabo' a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.