Els contes sobre educació emocional, una eina pedagògica a l’alça

“Un llibre infantil ha de tenir màgia perquè els infants puguin enganxar-se a la història i ha d’estar redactat d’una manera prou senzilla perquè puguin entendre’l. Alhora, però, ha de tenir un fil que puguem estirar per anar una mica més enllà i treballar l’àmbit emocional. És a dir, els llibres emocionals han de ser portes per poder empatitzar amb els altres. Per tant, han de permetre identificar les emocions, els sentiments i els pensaments i, a partir d’aquí, poder fer les reflexions convenients”, assegura Noemí Fernández. Juntament amb Lídia Alcázar és autora de L’embolic (Bindi Books, 2021), un llibre que parla dels pensaments angoixants que té al llarg del dia l’Anna, la protagonista, i que no la deixen dormir durant la nit.

“Buscàvem fer un llibre que no donés una resposta clara però que tractés un tema molt comú en el qual tothom es pogués sentir identificat, com és el fet de tenir pensaments recurrents. A tothom li passa i no hi ha una resposta única perquè n’hi ha moltes de vàlides”, afegeix Alcázar. La temàtica del llibre va sorgir arran de la seva experiència docent a les aules, ja que consideren que des de la visió adulta es treu importància als problemes que poden tenir els infants però que mereixen el mateix respecte que els que pot tenir una persona adulta. “Cal tornar a una visió més infantil i acompanyar-los en la recerca de solucions”.

Els contes són una bona eina per identificar i treballar les emocions, així com per resoldre els dubtes o conflictes que puguin generar en infants i joves. “Són útils per treballar també els valors i molts altres aspectes cognitius, com per exemple el desenvolupament de la memòria, l’atenció o la concentració. A més, faciliten que els lectors s'identifiquin o projectin en la història personatges o escenaris per anar més enllà de la literalitat del relat i traslladar-lo a l’experiència viscuda, temuda o anhelada”, explica Margot Fusté, psicòloga especialitzada en infància, adolescència i família, fundadora i directora del Centre Psico-Sinergia de Barcelona i coordinadora del Grup de Treball de Psicoteràpia Relacional del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya.

Fusté també indica que els contes solen tenir una càrrega emocional molt gran. Això, unit al fet que molts estudis assenyalen la relació que hi ha entre aprenentatge i emoció –“Com més emocionant és una història, més intens és el seu registre i, en conseqüència, l’aprenentatge”–, fa que qualsevol llibre que expliqui una bona història sigui vàlid per treballar les emocions. “Sempre recordaré un dia que estàvem treballant els contes de fades en un centre d’acollida. Una monitora va explicar el conte de la Ventafocs, que no deixa de ser una jove maltractada dins la família, i una nena va demanar si podia escriure-li una carta. Es va sentir identificada amb el personatge i això ens va fer reflexionar. De vegades, quan expliques un conte, potser no hi ha una intenció al darrere, però si passen situacions com aquesta, les has d’aprofitar i treballar”, diu Maria Concepció Torres, doctora en pedagogia i presidenta de la Comissió de Deontologia del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya.

Connectar amb la realitat

“Podem tenir el millor conte d’educació emocional, però si no connecta amb la realitat de l’infant o bé l’adult no té les estratègies per treballar-lo de forma adequada, segurament serà difícil aconseguir un treball òptim de les emocions”, indica Xavi Forcadell, mestre, educador emocional, psicomotricista i autor del conte El cranc juganer (Autoeditat, 2020). Per aconseguir-ho, assenyala, cal tenir en compte el tipus de conte escollit, les característiques psicoevolutives de l’infant i el paper que hi desenvolupa l’adult.

En aquest sentit, recomana a pares i educadors que, abans d’explicar un conte concret als infants, es preguntin per què ho faran. “Si, per exemple, és perquè l’infant entengui el missatge de la història, molt probablement, de forma conscient o inconscient, la seva actitud anirà només encaminada a aconseguir-ho i potser no donarà espai a altres interpretacions que l’infant en pugui fer”, apunta Forcadell.

Aquestes interpretacions són molt importants, ja que poden fer que l’infant reflexioni sobre aspectes que li ressonen i els acabi verbalitzant. “Una família em va dir que després d’explicar El cranc juganer a la seva filla de cinc anys, ella els va dir que a l’escola hi havia un nen que li pegava. Mai els ho havia dit”. A la vegada, Forcadell recorda que les emocions estan presents en tot moment a les nostres vides. “Tenim dues opcions: que portin el control del nostre dia a dia o que les sapiguem gestionar i, aleshores, puguem controlar-lo nosaltres”.

Els últims temps, l’èxit dels contes sobre educació emocional és incontestable, no només per la varietat a l’abast, sinó també per l’ús que se’n fa, especialment als centres educatius. “Els contes serveixen per apropar-nos molt més a la realitat dels infants. Per a les escoles és important no treballar únicament els aprenentatges. Si l’alumne ha tingut un mal dia, és impossible que entengui allò de matemàtiques que li hem estat explicant”, assenyala Alcázar.

Al seu torn, Torres creu que s’hauria de fer més difusió de l’existència d’aquest material que pot ajudar infants, joves i adults per ampliar el percentatge de professionals que l’utilitzen com a eina educativa. Al mateix temps, celebra que la preocupació per la part de les emocions estigui entrant als centres educatius: “És cert que ara, arran de la pandèmia, hi ha hagut una sèrie de situacions complexes a nivell emocional que han derivat cap a problemàtiques de salut mental. Per això, ara s’està replantejant quina feina hem de fer per saber encaminar tot tipus d’emocions, sobretot quan hi ha una situació com la que hem viscut tots plegats”.

Amb l’augment de la preocupació per la salut emocional, els contes que versen sobre aquest àmbit són cada dia una eina més ben considerada, entre altres factors, com apunta Fernández, perquè provoquen la conversa i la comunicació, tant a l’escola com a casa. “En tot cas, s’hauria de tenir molt en compte les associacions ràpides que fem entre els bons i els dolents o entre el que està bé i el que està malament, ja que sovint tots podríem identificar en nosaltres mateixos emocions poc lloables que la vergonya empeny a negar i amagar i, per tant, a no tractar-les ni aprendre a gestionar-les com cal”, adverteix Fusté.

“Per sort, cada dia hi ha més professionals i famílies que acudeixen a aquest recurs per poder tenir un suport més entre els molts que existeixen. Això també implica que l’adult que acompanya l’infant ha de ser una persona que tingui un món interior ric i treballat, i estigui connectat amb les seves emocions. Les ha de tenir ben identificades i ha de saber utilitzar-les de manera constructiva. Si no, com en parlarà amb un infant?”, es qüestiona Fernández.

La Veruca era una nena que ho volia tot i al moment. En aquest llibre, que repassa valors com l’amistat, la generositat, la humilitat i l’amor a la família, veurem com la protagonista passa de ser una nena molt exigent a voler sentir-se estimada i a gaudir dels moments compartits.

Aquesta nit, l’Anna no ha dormit bé. Uns pensaments angoixants no l’han deixat descansar. Al llarg del dia, però, el malestar no marxa, els pensaments se li acumulen i no hi ha manera de desfer-se’n. Haurà de trobar alguna solució que l’ajudi a desfer aquest embolic que té al cap.

Un llibre que recull 35 històries inspiradores per als més petits de casa que s’acompanyen de les seves respectives reflexions per ajudar a superar les adversitats que ens podem trobar en el nostre dia a dia. A més, entre altres conceptes, ajuda a treballar la resiliència i el pensament creatiu.

Un cranc molt particular i que té unes pinces molt entremaliades fa enfadar els seus amics fins que l’acaben deixant sol. Què ha fet malament? Com pot arreglar la situació? L’objectiu de la història és que els infants reconeguin els valors de l’amistat i el respecte cap als altres. 

A mitjans de gener, una nova família de llebres va arribar al bosc. Totes estaven molt contentes menys la Lupe, a qui feia molta vergonya donar-se a conèixer per si no queia bé als altres. Per això, prova de fer-se passar per altres animals fins que descobreix la solució: ser un mateix.