Un conte per explicar de manera entenedora com sorgeix la vida

El metge, científic i escriptor Salvador Macip sosté que la ciència “pot ser divertida i assequible”, però entén que no sempre és fàcil parlar a les criatures de conceptes tan complexos. Per això, a. “Volia que es llegís com una aventura, més que com un llibre estrictament informatiu”, explica Macip, que actualment dirigeix un laboratori de recerca a la Universitat de Leicester, al Regne Unit, on investiga el càncer i l’envelliment per intentar entendre per què passa i com es pot aturar.

L’acció comença un dia de pluja, quan la protagonista, la petita Alícia, fa preguntes al pare (que en la il·lustració té una semblança ben clara amb el mateix autor). “L’Alícia és molt curiosa. Li agrada entendre-ho tot”, escriu a la primera pàgina de l’àlbum, que ha estat il·lustrat pel Premio Nacional d’il·lustració Emilio Urberuaga. A partir d’aquí comença un camí cap a les cèl·lules, “les parts de les coses que estan vives”. El primer descobriment és que no totes són iguals, perquè cada tipus de cèl·lula fa una feina diferent. “He preferit escriure sobre la cèl·lula normal, primer”, respon Macip a la pregunta sobre per què no ha volgut abordar la malaltia del càncer, el seu camp de treball. “És important familiaritzar-se amb els conceptes bàsics abans de voler anar més enllà”. A més, “tampoc no es pot pretendre explicar massa coses de cop per no confondre o atabalar”. “Així, si els lectors entenen com funciona una cèl·lula amb aquest llibre, potser en el pròxim miro d’explicar-los què passa quan s’espatlla”, pronostica Salvador Macip. Sigui com sigui, la petita Alícia descobrirà que les neurones també són cèl·lules. “Gràcies a elles pots recordar coses, o pensar o moure’t”, diu el pare de la protagonista al llibre, que al mateix temps sosté que “cada cèl·lula és com una capsa meravellosa, perquè està plena de secrets”, concepte que explica el títol del llibre.

A la pregunta de si aquestes capses meravelloses, les cèl·lules, són com són per genètica, Macip respon que sí. “Els gens determinen com són i què poden fer les cèl·lules, per això cada espècie és diferent, perquè el seu ADN és diferent de l’ADN dels altres éssers vius”, respon. Dit això, però, l’investigador assenyala que “la ciència actualment ens permet canviar aquests gens gairebé de qualsevol manera que vulguem, fent servir unes eines sofisticades d’edició genètica, amb la qual cosa podem alterar les característiques dels organismes, i fins i tot posar gens d’una espècie en el genoma d’una altra”, comenta.

Seguint aquest fil, Macip assegura que la base dels transgènics s’ha fet així, “i potser en un futur podrem manipular també els gens dels humans per fer que tinguin cèl·lules més resistents als danys o a les malalties”.

DIDÀCTIC I ATRACTIU

Com a àlbum il·lustrat el llibre entra molt pels ulls. “M’ho vaig plantejar des del principi, per això vaig intentar reduir el text al mínim i passar tot el pes a les il·lustracions”, diu Macip. De fet, l’autor considera que “és una sort que l’Emilio s’impliqués tant en el projecte, perquè va convertir cada il·lustració en un quadre, visualment impactant i a la vegada científicament acurat”, opina. Per exemple, per il·lustrar les proteïnes Urberuaga ha dibuixat una mena d’abelles amb casc i amb cara de concentració molt il·lustratives!

Per acabar, el Dr. Macip conclou que és molt important que “la generació que puja entengui la ciència i no la consideri un tema inabastable, com molts adults”. I és així perquè “la ciència és bàsica per entendre el món que ens envolta, i ningú no es pot permetre girar-s’hi d’esquena”. És més, Macip sosté que és absurd que se separi la gent entre els que són “de ciències” o “de lletres”, quan la ciència, ben explicada, és apta per a tots els públics. Una manera d’aconseguir-ho és demostrar que la ciència “pot ser motor per a històries de ficció que et facin passar una bona estona”, conclou.

El boom dels àlbums il·lustrats

Els àlbums il·lustrats “viuen un autèntic boom”, opina l’escriptor Joan Portell, autor del llibre Llegim? Com fer lectors entusiastes (Publicacions de l’Abadia de Montserrat). Reconeix que “durant anys havia sigut un gènere oblidat, gairebé menystingut i limitat a unes poques col·leccions, però ara viuen un moment dolç”. I molt merescut. A l’hora d’argumentar-ho, hi ha diversos factors. D’una banda, “l’excés d’informació, que els àlbums il·lustrats s’encarreguen d’endreçar i donar-hi garantia de veracitat”. De l’altra, “la necessitat de les escoles, que, en treballar per projectes de recerca, necessiten tenir aquesta font d’informació en format llibre, ben assortida”. I després, continua explicant l’escriptor Joan Portell, els àlbums il·lustrats “han sabut combinar perfectament la informació i un punt de joc, fet que els fa especialment atractius”.