Una escultura sonora i 4 propostes més per fer en família aquest juliol

BarcelonaEl crític Toni de la Torre ens proposa cinc plans culturals per fer els pròxims dies. Visitar la instal·lació Trena del MNAC, riure al festival Endorfines i una pel·lícula en català a Netflix, entre les propostes.

Els nens es fiquen dins la Trena i els perdo de vista. Se senten rialles i expressions de sorpresa. Al cap d’una estona hi faig un cop d’ull i els trobo experimentant amb l’espai i el so. I aquesta és, de fet, la finalitat d’aquesta escultura sonora, obra de l’artista Laia Estruch, que s’ha instal·lat aquests dies a la gran sala oval del Museu Nacional de Catalunya. Explorar de manera creativa amb el moviment del cos i amb el so que es genera dins d’aquesta escultura, que fa la sensació que t’embolcalla. És un circuit de 35 metres de llargada i que arriba fins a dos metres d’alçada i que està inspirada en els plexes que contenen les xarxes ramificades de nervis del cos humà. Al cap d’una estona els nens ja l’estan recorrent, cridant i alçant la veu, comprovant l’efecte que es produeix. La Trena estarà instal·lada al MNAC tot l’estiu perquè pugueu experimentar-la en família i és la nova proposta del museu per utilitzar un espai que permet aquesta mena de muntatges performatius on el visitant forma part de l’obra. Després de la Trena vam visitar el museu i, en acabar, van voler tornar a ficar-se dins la Trena, prova definitiva que s’ho van passar pipa recorrent aquesta escultura de sons immersius. 

Les coses no sempre surten com volem. Aquesta és una idea que comentem sovint amb els nens quan experimenten la frustració. Precisament aquesta emoció, la de capficar-se i emprenyar-se quan no ens surten les coses, és el centre de l’espectacle L’actitud, de l’artista JAM, un pallasso que interpreta un home que es troba amb una paradeta de menjars abandonada i té la idea de fer-la funcionar. Però aquesta paradeta és molt estranya i res no funciona com hauria de funcionar. Portes que no s’obren, interruptors que electrocuten, botons que activen justament la finestra que no volíem, cuines que s’incendien sense previ avís. El personatge es torna boig intentant fer funcionar res, i es posa les mans al cap amb cada nou ensurt, que es tradueix en rialles entre el públic. En realitat es tracta d’una història de superació, ja que com anticipa el títol de l’espectacle del que es tracta és de gestionar amb una actitud positiva aquests contratemps i ser flexibles quan les coses no surten com esperàvem. L’espectacle tanca l’edició d’enguany de l’Endorfines, el festival d’humor a la fresca. El podreu veure el 20 de juliol a l’esplanada del Centre Cultural La Farinera del Clot (a les Glòries de Barcelona).

A l’estiu també ve molt de gust una pel·lícula entretinguda per devorar menjant crispetes. Nimona, que s’ha estrenat a Netflix i que està disponible en català, encaixa perfectament amb aquest perfil. Es tracta d’una pel·lícula d’acció situada en un món que combina elements medievals i futurístics, i on un grup de cavallers defensen la gent dels anomenats canviaformes. Però les coses no són blanc i negre i el guió ho demostrarà quan un cavaller és acusat injustament de traïció i troba com a aliada inesperada una de les canviaformes a qui li havien ensenyat a eliminar. La Nimona, que acaba sent la protagonista de la història, sent que viu en un món que l'odia sense motiu. La pel·lícula construeix un al·legat en favor de l’acceptació de la diferència al mateix temps que ofereix escenes d’acció memorables i un espectacle visual enlluernador. Els temes d’acceptació que tracta i la duresa d’algunes escenes fan que sigui recomanable per a nens grans, a partir dels 10 anys.

A l’estiu tenim el mar més a prop que mai. Entre capbussada i capbussada a la platja, és fàcil aturar-se i contemplar el mar brillant sota el sol. Si els vostres fills se senten encuriosits per la vida que hi ha a sota, podeu anar més enllà de la superfície amb Les extraordinàries històries dels animals marins, un còmic que els explicarà moltíssimes coses dels animals que habiten el mar, però amb molt d’humor. És un còmic clàssic, amb historietes d’una pàgina que acaben amb una broma, però basat en característiques reals dels animals que les protagonitzen: el peix martell, el tauró, el pop, la gambeta de pinces grosses, l’escórpora, el peix vaca, el cranc de mar. La diversitat de la fauna marina s’aprofita per crear tota mena d’històries divertides amb les quals riure i aprendre alhora. El guionista Christophe Cazenove i el dibuixant Jytéry són els autors d’aquest còmic dirigit a lectors a partir de 5 anys i que és la lectura perfecta per a les estones fora de l’aigua de la canalla els dies de platja. 

La programació del Grec continua oferint espectacles sorprenents i l’agenda familiar va omplint-se de cites obligatòries. Una que segur que no ens perdrem és Idiòfona, un espectacle en què l’artista Joan Català construirà amb l’ajuda dels presents una enorme bèstia que es mou com una marioneta, tibada per cordes. Apareixerà carregat amb un farcell ple de tubs metàl·lics amb els quals començarà a establir un diàleg amb els espectadors, que l’ajudarem a col·locar-los fins a erigir una instal·lació sonora de prop de trenta tubs. En alçar-se, acabaran per prendre vida i es convertiran en una gran bèstia que es mou suspesa en l’aire com una marioneta, tibada per cordes, fent un joc de pes i contrapès per mantenir-la en moviment. La increïble imatge plàstica resultant serà una obra producte de la col·laboració entre artista i espectadors i també del treball de Joan Català amb materials com el ferro, la fusta i les cordes, que fa servir sovint. Podreu veure’l el 22 i el 23 de juliol a les vuit del vespre a la Fundació Joan Miró. Encara que és un espectacle a peu dret, s’han d’agafar entrades online. Està recomanat per a canalla a partir dels 6 anys.