"Work hard, be nice"

Una de les utilitats de la lectura de la premsa educativa internacional és que ens permet comparar el vocabulari del debat educatiu dels diferents països. No és una qüestió menor, perquè el vocabulari absent en els nostres discursos és, si més no, tan significatiu com el que hi és present. Alguna vegada he aconsellat buscar les conviccions d'una teoria pedagògica en les paraules que no gosa dir. Al nostre vocabulari pedagògic és notable l'absència de termes tan rellevants de la nostra tradició com ara coratge , virtut , voluntat , ambició , emulació , transmissió , silenci o disciplina , mentre que és omnipresent el menyspreu de qualsevol pràctica que porti l'estigma tradicional . Curiosament, però, el que s'ofereix com a novetat ve envoltat de termes tan cursis com coaching o assertivitat . En conjunt em fa l'efecte que el nostre vocabulari pedagògic és molt més clar dient el que no vol que no pas el que vol. És, en conseqüència, una mica infantiloide.

En la majoria dels països es debat obertament i sense complexos sobre la manera de despertar en els alumnes altes expectatives, ja que es considera que l'ambició sobre les finalitats és un potent motor de l'aprenentatge. Nosaltres, en canvi, tendim a debatre sobre l'oposat: sobre les condicions que fan possible l'aprenentatge. Hi ha un moviment pedagògic internacional que té el següent lema: " Work hard, be nice ". No puc imaginar-me'l a les portes dels nostres centres. Parlem contínuament de valors, però sembla que no tenim prou valor per preguntar-nos pels valors dels quals no parlem, que són els que de veritat reflecteixen les nostres conviccions.