Vull ser monitor. L'experiència de tres generacions

Després de tretze anys a l'agrupament que té Escoltes Catalans al barri de Can Baró de Barcelona, el Jordi Txuclanet serà cap de cau el curs que ve. És un claner, un dels grans del cau, i vol seguir vinculat a l'agrupament que l'ha vist créixer des que hi va arribar com a follet amb només cinc anys. "Vull transmetre valors com la companyonia, l'empatia, el respecte que m'han donat. Crec fermament en l'educació en el lleure, amb la gent també aprens coses, no tot s'aprèn a les aules", afirma aquest jove barceloní, de 18 anys. Ha estat una decisió madurada: "Quan era petit volia seguir al cau per jugar; l'any passat, en el primer clan, vaig continuar per no deixar l'escoltisme, i ara que és el meu últim any com a claner, he decidit fer el pas i ser cap". Aquest estiu farà la formació amb altres clans de l'agrupament i amb altres amics que no són del cau, i les pràctiques les farà al seu agrupament com a intendent en els campaments. És una tasca que consisteix a fer d'ajudant dels caps participant en les activitats d'animació que organitzen, fent el menjar, baixant a comprar al poble o portant un nen a l'hospital si s'ha fet mal. El que més li preocupa no és si se'n sortirà amb la canalla que tingui a càrrec, sinó si tindrà temps per compaginar-ho amb els estudis: "Amb els nens hi tinc la mà trencada, però estudiaré fora de Barcelona i em fa por no arribar a tot en el dia a dia". Perquè, a banda dels dissabtes, un dia a la setmana es troben a l'agrupament per preparar les activitats que portaran a terme el cap de setmana, i després hi ha els consells i els consells extraordinaris, que se celebren un cop al mes. La implicació que requereix no suposarà, però, que es faci enrere: "Conec gent que està fent grans carreres i són caps, es poden combinar les dues coses".

Un procés natural

El recorregut que seguirà el Jordi ja l'ha culminat el Pau Matheu, que encara el seu primer any com a cap del mateix agrupament. "És un procés natural", afirma aquest noi, de vint anys, que va entrar al cau com a llop quan feia cinquè de primària. No ho va dubtar gens: "Quan vaig arribar a claner tenia molt clar que volia ser cap perquè formo part d'un món que m'ha donat molt, però no per una qüestió de retorn, sinó per seguir-hi vinculat de manera activa. Perquè com a cap també reps molt". La valoració que fa d'aquests primers mesos com a cap és positiva, tot i que reconeix que no està exempta de dificultats: "És molt diferent portar un grup de nens tot un any que estar-hi només una setmana". Sobretot al principi: "El primer trimestre t'hi vas adaptant perquè et sents insegur, però de mica en mica et vas sentint més còmode, fins que arriba un punt que ja comparteixes experiències amb l'equip de caps". Tampoc ha tingut un debut fàcil: "Tinc els petits, els llops , que tenen entre sis i vuit anys, i costa mantenir un debat, reflexionar sobre un determinat tema". Com a contrapès, el Pau subratlla: "Tot és més divertit perquè els objectius pedagògics que t'has marcat els assoleixes mitjançant el joc". Als campaments la cosa es complica perquè, com remarca rient el Pau, "has d'estar actiu les 24 hores". També destaca que cal reivindicar el nou rol assumit en les primeres sortides: "Jo era claner en els primers campaments i jugava molt amb ells, i no em prenien seriosament. Que canviés la relació va ser difícil; quan et veuen molt nou has d'aconseguir que parin atenció sense ser autoritari". Pel que fa al vincle afectiu que neix amb el grup, el Pau afirma: "No és una relació d'amistat perquè no hi ha res estable en aquestes edats, sinó de company de joc que ajuda el petit a ser més autònom i a organitzar-se perquè la convivència amb la resta del grup sigui bona quan marxem de campaments".

Aprenentatge i servei

La Lorena Iglesias ha estat deu anys cap de l'Agrupament Escolta de Can Baró i des d'aquest any és la coordinadora de formació d'Escoltes Catalans. Una dilatada trajectòria que li permet explicar quin és el procés natural que segueixen els joves a l'hora de fer-se caps d'un cau: "S'ho plantegen amb quinze o setze anys perquè han gaudit del cau i veuen que els caps ho segueixen fent i volen transmetre aquestes experiències, pel vincle emocional que mantenen amb l'agrupament i per garantir el relleu generacional". La voluntat de ser cap, però, requereix també un esforç que es tradueix en una formació teòrica i pràctica.

D'aquesta manera, quan els joves del cau es converteixen en pioners i claners s'impliquen en iniciatives ciutadanes de caràcter social per ajudar a transformar la societat. Així, a l'etapa de clan es promou que els joves participin o creïn un nou projecte, especialment d'aprenentatge i servei, observant quines són les necessitats del seu barri o poble. N'és un exemple el projecte La Murga, que pretén sensibilitzar sobre el dret a un habitatge digne. Durant cinc dies, diversos agrupaments d'Escoltes Catalans han realitzat tasques de rehabilitació i manteniment de pisos de Ciutat Vella en males condicions d'habitabilitat. Més enllà de la rehabilitació, la finalitat és generar una actitud crítica en els participants sobre les condicions de vida de molta gent que viu en els barris més degradats de les nostres ciutats, amb la intenció de desemmascarar els mecanismes que generen la problemàtica. Una experiència que, com sosté la responsable de formació, els ajuda també a "autogestionar-se a l'hora de preparar els seus primers campaments".

Paral·lelament, els joves que volen ser monitors formen part de la reunió setmanal del consell, en què participen tots els caps de l'agrupament i que serveix per marcar-se objectius i perquè coneguin l'organització interna del cau. La formació estricta per aconseguir la titulació de monitors de lleure l'aconsegueixen a través d'un curs teòric i pràctic en algun dels centres homologats per la Generalitat, com la mateixa escola Forca d'Escoltes Catalans. La Lorena admet: "Quan donen el sí són conscients de la responsabilitat i del temps que hi hauran de dedicar, però el relleu no perilla".