Vull macarrons! Calen els menús infantils?

Els restaurants ho fan amb bona voluntat. Dins de l’oferta de la carta que ofereixen hi ha un apartat on hi diu “menú infantil”, que consta normalment de macarrons, carn arrebossada i, de postres, gelat. És el que acostuma a agradar a les criatures. Això es creu en general sense cap estudi científic que ho confirmi, però sí amb una pràctica diària, lligada també amb la intenció teòrica que la criatura s’ho acabi i es porti bé. Ara bé, si anar de restaurant amb criatures és un fet poc quotidià, per què el menjar no ho pot ser també i, per tant, buscar opcions diferents? Els macarrons i la carn arrebossada ja els menjaran a casa.

És l’opinió d’alguns pares, que allunyen la mirada dels menús infantils per proposar als fills un plat de la carta d’adults. Al restaurant Disfrutar, a Barcelona, i al Compartir, a Cadaqués, tots dos dirigits per tres cuiners que havien sigut caps de cuina del restaurant El Bulli -Oriol Castro, Mateu Casañas i Eduard Xatruch-, la carta no té cap menú infantil “i ens hi vénen força famílies amb els fills petits”. Junts comparteixen sempre els aperitius i, en força casos, la resta de plats dels menús proposats. “Si ens ho demanen explícitament els pares, nosaltres sempre tenim preparats macarrons amb una bona salsa i un bon formatge, però primer esperem sempre que ens ho preguntin els pares”. De fet, quan els tres cuiners treballaven a El Bulli es trobaven sovint que les criatures que hi anaven feien el menú sencer igual que el dels pares. “Els canviàvem els plats que contenien alcohol, esclar, com també fem al Disfrutar i al Compartir”.

A la seva mida

Al restaurant Infinit, de Vilanova i la Geltrú, la maître, Vinyet Gassó, afirma que a les criatures els proposen un plat de la carta (sense distinció d’edats) adaptat tan sols de quantitat. “El filet de vedella amb verdures o amanida, els plats de peixos i fins i tot les paelles són les opcions habituals que ens demanen les famílies per a les criatures”. A la carta escrita no hi tenen opció de menú infantil, malgrat que, si algú ho demana, el cuiner sempre té, fora carta, llàgrimes de pollastre arrebossades. “Jo mateixa no els ho proposo mai fins que no m’ho pregunten”, comenta la Vinyet, que afegeix que ha comprovat que els pares animen els fills a tastar els mateixos plats que ells també menjaran. De fet, segons la maître, les criatures es mostren alegres per ser i comportar-se com adults al restaurant.

La cuinera Nani Moré, fundadora de l’Associació de Menjadors Ecològics de Catalunya, sosté que és un error oferir a les criatures quan se surt de casa el mateix que mengen habitualment. “És una oportunitat per educar el paladar, per tastar opcions noves, que entre tots podran compartir”. Lamenta que els menús infantils sempre siguin iguals, “i a més hi posen racions massa grans, que les criatures ni tan sols es poden acabar”.

Per la seva banda, la psicòloga i naturòpata especialitzada en nutrició Yolanda Garcia sosté l’opinió que els restaurants que s’entesten a oferir menús infantils no contribueixen a generar una bona cultura culinària. “També demostren que no coneixen les criatures ni tampoc els pares, que lluitem diàriament per obrir finestres gustatives i perquè mengin saludablement”. L’especialista recorda anècdotes de casaments, comunions o batejos als quals ha assistit amb els seus fills i on ha acabat demanant que els posessin els mateixos plats que els adults menjarien. “En un casament a l’estiu no poden fer-los menjar macarrons quan als petits els ve de gust el mateix gaspatxo fresquet que els pares ens menjarem”.

L’únic punt positiu que Garcia troba en l’oferta de menús infantils és el preu, que “certament ha de ser inferior, perquè les racions dels plats també ho són”. Dit això, la solució és oferir mitges racions de tots els plats habituals de la carta.