PALOMA A. USÓ

Visitants incòmodes

L’allau de visites després del part dificulta el vincle emocional entre la mare i el nadó i pot alterar la lactància materna

Visitants  Incòmodes  Suècia,  un referent  en el control  de les visites / FOTO: GETTY Zoom

“El nostre cas va ser tan extrem que vam arribar a rebre 50 visites en els mesos que vaig estar de baixa maternal. Va ser molt estressant. Fins i tot em vaig haver de comprar una agenda per organitzar-me! Em vaig sentir molt desbordada amb tota aquella situació, en què amics i familiars no van respectar la meva intimitat”. Així de dolguda es mostra la Vanessa, mare primerenca del Quim, un nadó de 10 mesos, i parella del Marc, veïns tots dos de Sabadell. Per no ferir susceptibilitats, prefereixen que no es publiquin els seus cognoms, però la Vanessa és diàfana: “La gent s’emociona molt perquè té moltes ganes de veure la criatura, però ningú pensa a cuidar la mare, quan és fonamental. Jo volia conèixer el Quim, crear un bon vincle amb ell, descansar i alletar-lo amb tranquil·litat i, per més que anàvem dient que no ens anava bé rebre una visita, un altre et picava a la porta”, recorda. “I, a sobre, la societat espera que com a dona, després del part, estiguis estupenda, guapa, somrient, amb la casa endreçada i atenent les visites, servint cafès. I això és impossible perquè vas molt cansada i només vols estar pel teu fill”, afirma contundent.

És una de les moltes situacions a les quals es veuen exposats els pares que acaben de tenir una criatura. I, malauradament, afecta el vincle entre mare i nadó. Neus Querol, doula i consultora internacional certificada en lactància materna (IBCLC), detalla: “He vist moltes famílies en què han fracassat les seves lactàncies per culpa de la invasió i l’alteració que provoquen les visites. Hi ha persones, a més, que es veuen amb l’autoritat de donar qualsevol consell de criança sense tenir-ne prou coneixement. La mare necessita detectar els senyals i conèixer el patró d’un nounat i això s’ha de fer en la intimitat: pell amb pell, descansar quan descansa el nadó, mirar-te’l enamorada de com és de preciós, i tot al costat d’una parella generosa que t’acompanyi, et cuidi i et valori”.

Querol, que també és docent de sanitaris a l’Hospital Sant Joan de Déu i coimpulsora del centre Moviment Nat de Sabadell, lamenta: “Massa vegades, les visites -especialment de la mare o sogra- són una invasió de les funcions de la mare recent i es troben amb frases com: «Nena, vés a fer el llit que ja em quedo jo [amb el nadó]», o «Vés a comprar que ja et cuido el nen», etc. Malauradament, en aquest moment el cervell de la mare no està disposat a portar la contrària a algú que potser té més experiència que tu en això de tenir fills”. La doula adverteix: “Les visites poden arribar a discapacitar més que a capacitar la nova família. Molts arriben a casa a hores intempestives per a una família que porta uns horaris totalment capgirats respecte a la majoria i que descansa poques hores”.

L’hora del part

Pepi Domínguez és llevadora des de fa 16 anys i presidenta de la cooperativa Titània-Tascó de Barcelona, des d’on defensen els parts respectats. Domínguez detalla que des de Titània aconsellen a les parelles: “És millor no avisar tothom a l’hora del part, i més ara que amb les noves tecnologies s’avisen entre ells i podem tenir tota la família a l’hospital esperant. Això pot ser contraproduent, ja que és una pressió per a la mateixa parella i per al personal assistencial”. En les classes de prepart del centre hi dediquen una sessió, per saber organitzar les visites de familiars i amics “perquè siguin útils i no destorbin un moment tan màgic com pot ser el naixement i les primeres hores després del part”.

La recomanació per a les parelles -diu-és que “pactin amb la família més directa per no trobar-se tothom a la sala d’espera mentre la dona està parint”: “Si el part ha durat diversos dies, necessiten descans per recuperar forces, tranquil·litat, silenci”.

Per a l’experimentada llevadora, “un excés de visites parlant, tocant el nadó, fent fotos... no ajuda ni a la creació del vincle amb la criatura ni a la instauració de la lactància materna”. L’altre peatge que els pares primerencs solen pagar és que “totes les visites es creuen amb el dret d’aconsellar sobre la criança del nadó”. Domínguez té clar que això pressiona molt la mare. “La persona que triem per acompanyar-nos en el postpart i ajudar-nos ha de ser discreta i respectuosa amb la manera de fer de la nova família”.

Visites útils

La llevadora aposta per les visites útils: “Les que porten menjar casolà fet, endrecen la casa, fan la compra o posen rentadores, així la parella pot dedicar-se a la criatura, a conèixer-la i estimar-la”. Com a doula, Querol reconeix que moltes famílies li expliquen que no saben com dir que no els visitin. “Jo els aconsello que siguin capaços de triar, poca gent, poca estona, potser la família més propera i, més endavant, amics i companys de feina. No passa res per conèixer un nadó quan té quinze dies o un mes. No ha canviat tant i la parella està més habituada i més segura del que és capaç de gestionar”.

Neus Querol té ben clar que la parella “és qui ha de portar la batuta en aquest sentit, ha d’escoltar la mare per saber què necessita i demanar a les visites respecte i silenci”. “I cal vigilar amb el flaix de mòbils i càmeres i amb els perfums forts, ja que molesten el nadó”. També els insisteix que “facin servir les visites per cobrir tot allò a què la parella no arriba: netejar la casa, portar el caldo a sota el braç, anar a comprar, plegar la roba o encarregar-se dels altres fills de la família”. Tot i l’estrès que la Vanessa va viure els primers mesos, no oblida, i els està agraïda per això, dues parelles d’amics que van fer bé la feina: els van omplir la nevera de carmanyoles amb àpats suculents.

Suècia, un referent  en el control  de les visites

Al blog Notehagaselsueco.es, el politòleg català Jan Badosa detalla com va ser el part de la seva dona Anna a l’hospital de Lund. Després de relatar un naixement molt humanitzat i respectat, descriu: “Tres hores més tard, allí seguíem. Només l’Anna, el Leo i jo. A Suècia no estan permeses les visites als hospitals. No volen gent per un tema d’higiene i de tranquil·litat per als pacients. Ningú ens esperava fora. Tothom sabia que havia de deixar-nos uns dies per celebrar l’arribada del nounat”. La llevadora Pepi Domínguez creu que la pràctica sueca és coherent i apunta que no coneix “cap hospital a Catalunya que gestioni el control de visites quan la mare està ingressada”.

“Hi ha visites molt respectuoses i delicades, però també n’hi ha d’altres que envaeixen uns moments essencials per anar consolidant aspectes per a un desenvolupament òptim tant a nivell fisiològic com emocional de la família”. Opina: “Els professionals hem de fer acompanyaments acurats i hauria d’estar molt avaluat perquè es fessin amb un grau de qualitat alta, ja que d’aquesta manera les parelles serien més conseqüents i autònomes a l’hora de prendre decisions”. Domínguez detalla que a Suïssa quan una dona pareix, “té dues visites d’una llevadora i tres d’una IBCLC a domicili”. “Si aquest servei és de qualitat incideix segur en la confiança de la parella cap al seu nadó”, conclou.